El Raval: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: simple:Raval
m wrong interwiki
Línia 37: Línia 37:
[[pl:Raval]]
[[pl:Raval]]
[[ro:Raval]]
[[ro:Raval]]
[[simple:Raval]]
[[sv:El Raval]]
[[sv:El Raval]]

Revisió del 21:08, 10 des 2008

Per a altres significats, vegeu «El Raval (desambiguació)».
El gat del Raval, obra de Fernando Botero, actualment a la Rambla del Raval després d'haver estat emplaçada en diferents llocs de Barcelona

El barri del Raval (antigament conegut com Barri Xino) és un dels quatre barris de què es compon el districte barceloní de Ciutat Vella. L'any 2005 tenia 46.322 habitants.

El carrer de l'Hospital. A la dreta l'edifici de l'Hospital de la Santa Creu

L'origen del Raval cal situar-lo a mitjans del segle XIV quan el rei Pere III ordena la construcció d'un nou cinturó de muralles per tal de protegir i tancar una zona que començava a urbanitzar-se. De fet l'objectiu bàsic de tancar aquest espai era el de poder tenir accés a una àmplia zona d'hortes que en cas de setge permetrien un bon abastiment d'aliments per als ciutadans.

La recuperació del nom Raval, als anys 80, coincideix amb la voluntat de recuperació del barri, bandejant el nom de Barri Xino que havia rebut popularment per la semblança amb els barris xinesos de les ciutats nord-americanes, insegurs i degradats segons els tòpics.

Amb aquest nou clos quedaven inclosos nombrosos edificis de caràcter religiós i hospitalari que s'havien anat construint anteriorment a la vora dels eixos bàsics de circulació (carrer del Carme, de l'Hospital, dels Tallers i de Sant Pau).

A partir del segle XVI, en establir-se la Contrareforma, la banda del barri que s'estenia al llarg de la Rambla es converteix en la zona predilecta pels ordes religiosos. Així doncs, s'hi construiran nombrosos convents (Jesuïtes al voltant de l'església de Betlem, Trinitaris, Carmelites...), que perduraran fins a mitjans del segle XIX, quan desapareixeran amb la desamortització alliberant espais que, en part, seran aprofitats per encabir-hi equipaments com el mercat de la Boqueria i el Gran Teatre del Liceu.

La rambla del Raval

La crisi econòmica, i en conseqüència poblacional, en què va caure la ciutat a partir del segle XV va fer que el barri continués mantenint el seu caràcter agrícola durant més de tres-cents anys. Fins a finals del segle XVIII no es comença a edificar arreu del barri, promogut per la construcció de nombroses fàbriques i pel consegüent augment de població. Al segle XIX la densificació de les edificacions juntament amb la proliferació de les fàbriques convertiran el barri en una zona que es començarà a degradar imparablement fins avui dia.

Actualment es tracta d'un barri eminentment habitat per immigrants de diversos orígens que han donat un nou aire al degradat barri. Àmplies reformes i millores al barri, la més emblemàtica de les quals és l'obertura de la Rambla del Raval, estan posant al dia una zona que la ciutat havia oblidat totalment.

Límits administratius

Els límits administratius del Raval els conformen el següents carrers:

  • Carrer de Pelai
  • La Rambla
  • Plaça del Portal de la Pau
  • Moll de Drassanes
  • Moll de Barcelona
  • Plaça de les Drassanes
  • Avinguda del Paral·lel
  • Ronda de Sant Pau
  • Ronda de Sant Antoni
  • Plaça de la Universitat

41° 22′ 47″ N, 2° 10′ 5″ E / 41.37972°N,2.16806°E / 41.37972; 2.16806