Centristes de Catalunya-UCD: diferència entre les revisions
Línia 37: | Línia 37: | ||
=== Eleccions autonòmiques de Catalunya (1980) === |
=== Eleccions autonòmiques de Catalunya (1980) === |
||
'''CC-UCD''' va aconseguir a Catalunya |
'''CC-UCD''' va aconseguir a Catalunya 282.000 vots, el 10,63% del vots i 18 [[diputat]]s. A més va quedar en segona posició per darrera dels socialistes i per davant del [[PSUC]], de [[CiU]], d'[[ERC]] i de CD. A les [[eleccions al Parlament de Catalunya de 1980]] [[Anton Cañellas]] encapçalava la candidatura per Barcelona i aquell [[20 de març]] va aconseguir 18 diputats al [[Parlament]] que van ser decisius alhora de formar govern. [[Jordi Pujol]], candidat de [[CiU]] i vencedor de les eleccions amb 43 diputats, va formalitzar un pacte amb els 14 diputats d'[[ERC]]. Però [[CiU]] i [[ERC]] no sumaven els 68 diputats necessaris per la majoria absoluta i [[Anton Cañellas]] fent gala del seu sentit de país i per no deixar Catalunya amb un president escollit en segona o tercera volta, decidí donar-li els seus 18 vots per tal de facilitar un govern. Tot i això Pujol no li donà les gràcies i feu president del Parlament [[Heribert Barrera]] d'ERC i no pas a Cañellas qui tenia més escons que l'anterior. |
||
=== Eleccions Generals (1982) === |
=== Eleccions Generals (1982) === |
Revisió del 16:54, 20 jul 2010
Centristes de Catalunya-UCD (CC) va ser una coalició electoral catalana formada el 1978 com la secció catalana de la Unió de Centre Democràtic (UCD), la Unió del Centre de Catalunya (UCC) i la Unió Democràtica Centre Ampli d'Anton Cañellas i Balcells. Entre els dirigents més destacats, hi podem destacar Julià Valón, Eduard Punset, Manuel de Sárraga Gómez, Marcel·lí Moreta i Vicente Capdevila Cardona.
Història
Centristes de Catalunya va ser un partit polític nascut de les desavinences en el si d'Unió Democràtica de Catalunya entre els més nacionalistes catalans i els partidaris de la unió amb la UCD. La persona que encapçalava la unió amb la UCD fou Anton Cañellas i Balcells. Aleshores, l'any 1978, ell era el líder la UDC, però en una votació per decidir el camí de la formació se'l va explusar. En aquell moment Anton Cañellas i 300 militants més es van unir i van fundar un nou partit polític la Unió de Centre Ampli (UDCA), que després s'uní amb la UCC i nasqué Centristes de Catalunya que pretenia ser el braç de la UCD a Catalunya, i finalment així va ser. Cañellas pretenia construir un gran partit de centre a Catalunya coaligat amb Espanya "a l'alemanya", com la CDU i la CSU de Baviera. Volia per tan ser hegemònic a Catalunya com ho és la CSU a Baviera, que des de les primeres eleccions de 1945 fins avui no han perdut mai el govern. Centristes de Catalunya-UCD va presentar-se a les eleccions generals espanyoles de 1979 presentant com a candidat Carles Sentís de primer de llista i de segon Anton Cañellas qui portava el pes polític, la ideologia i la màxima notorietat en aquell moment. Es van aconseguir uns molts bons resultats tant a Catalunya com a Espanya i això va fer que Adolfo Suárez, candidat a la presidència per la formació centrista s'imposés a tota Espanya i formés un govern.
Resultats electorals
Eleccions | Vots | Percentatge | Representants obtinguts | Posició |
---|---|---|---|---|
Eleccions generals espanyoles (1979) | 570.948 vots | 19.35% | 12 diputats i 4 senadors | 2a posició |
Eleccions municipals espanyoles (1979) | 362.405 vots | 13,52% | 1.272 regidors | 2a posició |
Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 | 286.922 vots | 10,61% | 18 diputats | 4a posició |
Eleccions generals espanyoles (1982) | 70.235 vots | 2,04% | sense representació parlamentaria | 6a posició. |
Eleccions generals (1979)
A les eleccions generals espanyoles (1979) van obtenir 570.948 vots (19,35%), 12 diputats de 47 diputats (2a posició) i 4 senadors.
- A Barcelona, Carles Sentís i Anfruns, Anton Cañellas i Balcells, José María Mesa Parra, Joaquim Molins i Amat, Marcel·lí Moreta i Amat i Manuel Torres Izquierdo
- A Girona, Josep Arnau i Figuerola i Joan Botanch i Dausa.
- A Lleida, els diputats Manuel de Sárraga Gómez i Jaume Barnola i Serra, i els senadors Manuel Ferrer i Profitós i Joan Manuel Nadal i Gaya.
- A Tarragona, Joan Sabater i Escudé i Antoni Faura i Sanmartín.
Eleccions municipals de 1979
El bon resultat es va repetir a les eleccions municipals de 1979, on va obtenir 362.405 vots (13,52%) i un total de 1.272 regidors. CC-UCD aconseguí un important nombre d'ajuntaments sobretot a Lleida i a les Terres de l'Ebre, zones amb una gran implantació del partit. Malgrat els notables resultats a les quatre capitals de província els centristes van ser exclosos (com el PP amb el Pacte del Tinell) per la resta de formacions polítiques (socialistes, comunistes i nacionalistes) que acapararen la pràctica totalitat del poder municipal a Catalunya. La direcció estatal els forçà el desembre de 1979 a celebrar un Congrés a Girona pel qual es transformà en partit unificat i autònom dins la UCD. La major part d'UCC, però, era més nacionalista i no s'hi va voler incorporar i es passà a CDC.
Eleccions autonòmiques de Catalunya (1980)
CC-UCD va aconseguir a Catalunya 282.000 vots, el 10,63% del vots i 18 diputats. A més va quedar en segona posició per darrera dels socialistes i per davant del PSUC, de CiU, d'ERC i de CD. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 Anton Cañellas encapçalava la candidatura per Barcelona i aquell 20 de març va aconseguir 18 diputats al Parlament que van ser decisius alhora de formar govern. Jordi Pujol, candidat de CiU i vencedor de les eleccions amb 43 diputats, va formalitzar un pacte amb els 14 diputats d'ERC. Però CiU i ERC no sumaven els 68 diputats necessaris per la majoria absoluta i Anton Cañellas fent gala del seu sentit de país i per no deixar Catalunya amb un president escollit en segona o tercera volta, decidí donar-li els seus 18 vots per tal de facilitar un govern. Tot i això Pujol no li donà les gràcies i feu president del Parlament Heribert Barrera d'ERC i no pas a Cañellas qui tenia més escons que l'anterior.
Eleccions Generals (1982)
L'any 1982 la UCD a Espanya es va desintegrar i a Catalunya succeí el mateix, ja que dels 18 diputats de Centristes al final de la legislatura només en quedavan 8, els altres 10 s'havien passat a CDC, a Unió, a AP i al PSC.
Va intentar infructuosament disputar l'espai de centredreta a Catalunya a la coalició CiU, però els acords a nivell estatal entre UCD i CiU els van condemnar a donar un suport permanent al govern de Jordi Pujol. Després de la crisi interna de la Unió de Centre Democràtic arreu de l'estat, patí diferents escissions cap al Centro Democrático y Social, Alianza Popular i Convergència Democràtica de Catalunya. A les eleccions generals espanyoles de 1982 només va obtenir 70.235 vots (2,04 %) i restà sense representació parlamentària. Desaparegué quan es va dissoldre la UCD el 1983 i la majoria dels seus membres marxaren cap al CDS, CiU o AP.
Referències
- Centristes de Catalunya a enciclopedia.cat.
- Joan B. Culla L'evolució de l'espai centrista a Catalunya (1976-1982) (1989) UAB, Working Paper n.4 Versió online
- Història de la UCD i de CC-UCD
- L'esbós del mapa polític català el 1977 a vilaweb.cat
- La Unió, al final, no fa la força a elpunt.cat