Borsa: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Borsa de Barcelona - 001.jpg|right|thumb|250px|Entrada de la [[Borsa de Barcelona]].]] |
[[Fitxer:Borsa de Barcelona - 001.jpg|right|thumb|250px|Entrada de la [[Borsa de Barcelona]].]] |
||
Una '''borsa''' |
Una '''borsa''' (en [[anglès]]: ''stock exchange'') és la part més important del [[mercat de valors]], un [[mercat]] on es compren i venen [[valor (finances)|valors mobiliaris]] com ara [[acció|accions]], [[Obligació (economia)|obligacions]], i [[derivat]]s sota la llei de la oferta i la demanda. La seva principal funció és la d'oferir una estructura operativa a les operacions financeres, registrant i supervisant els moviments efectuats pels demandants i oferents de [[valors mobiliaris]]. A més, donen fe de cotitzacions i informen els inversionistes de la situació financera i econòmica de les empreses així com del comportament dels seus valors. Al llarg de la història les borses han estat radicades en una seu física on els seus membres realitzen negociacions de compra i venda d'accions de societats o companyies anònimes, així com bons públics i privats, certificats, títols de participació i una varietat d'instruments d'inversió. |
||
Les borses de valors fomenten l'estalvi i la inversió a llarg termini, enfortint al [[mercat de capitals]] i impulsant el desenvolupament econòmic i social d'un país. Els participants en l'operació de les borses són bàsicament els demandants de capital (les empreses, els organismes), els oferents de capital (estalviadors, inversionistes) i els intermediaris. La negociació en les borses de valors s'efectua a través d'intermediaris que són membres de la Borsa, coneguts usualment amb el nom de corredors, societats de corretatge de valors, cases de borsa, agents de borsa o comissionistes, d'acord amb la denominació que reben en les lleis de cada país. |
|||
La primera Borsa es va crear a [[Amsterdam]] els primers anys del [[segle XVII]]. Actualment n'hi ha en molts països, i la més important del món és, a hores d'ara, la [[Borsa de Nova York]], que recentment va començar la seva transformació per a convertir-se en una xarxa electrònica de negociació similar al mercat [[Nasdaq]], també nord-americà, que actualment desenvolupa un procés per a assolir l'autorització per a convertir-se en una borsa de valors. En la gairebé totalitat dels països existeixen borses de valors, tret d'alguns molt petits i altres de règim totalitari, com [[Cuba]] i [[Corea del Nord]]. |
|||
== Etimologia, origen i història de les borses == |
== Etimologia, origen i història de les borses == |
||
Revisió del 15:05, 4 gen 2012
Una borsa (en anglès: stock exchange) és la part més important del mercat de valors, un mercat on es compren i venen valors mobiliaris com ara accions, obligacions, i derivats sota la llei de la oferta i la demanda. La seva principal funció és la d'oferir una estructura operativa a les operacions financeres, registrant i supervisant els moviments efectuats pels demandants i oferents de valors mobiliaris. A més, donen fe de cotitzacions i informen els inversionistes de la situació financera i econòmica de les empreses així com del comportament dels seus valors. Al llarg de la història les borses han estat radicades en una seu física on els seus membres realitzen negociacions de compra i venda d'accions de societats o companyies anònimes, així com bons públics i privats, certificats, títols de participació i una varietat d'instruments d'inversió.
Les borses de valors fomenten l'estalvi i la inversió a llarg termini, enfortint al mercat de capitals i impulsant el desenvolupament econòmic i social d'un país. Els participants en l'operació de les borses són bàsicament els demandants de capital (les empreses, els organismes), els oferents de capital (estalviadors, inversionistes) i els intermediaris. La negociació en les borses de valors s'efectua a través d'intermediaris que són membres de la Borsa, coneguts usualment amb el nom de corredors, societats de corretatge de valors, cases de borsa, agents de borsa o comissionistes, d'acord amb la denominació que reben en les lleis de cada país.
La primera Borsa es va crear a Amsterdam els primers anys del segle XVII. Actualment n'hi ha en molts països, i la més important del món és, a hores d'ara, la Borsa de Nova York, que recentment va començar la seva transformació per a convertir-se en una xarxa electrònica de negociació similar al mercat Nasdaq, també nord-americà, que actualment desenvolupa un procés per a assolir l'autorització per a convertir-se en una borsa de valors. En la gairebé totalitat dels països existeixen borses de valors, tret d'alguns molt petits i altres de règim totalitari, com Cuba i Corea del Nord.
Etimologia, origen i història de les borses
L'origen de la borsa com institució data del final del segle XV a les fires medievals d'Europa Occidental, en aquestes fires es van iniciar les transaccions de títols de valors mobiliaris.
La paraula "Borsa" va aparèixer a la ciutat de Bruges (Bèlgica) al final del segle XVI, els comerciants se solien reunir per a portar a terme els seus negocis, en un local que era propietat de Van der Bursen (d'aquí ve la paraula borsa, bürse significa borsa en holandès).
El nom en anglès per a la borsa, "stock market", probablement prové del nom d'un mercat londinenc de peixos i carns del segle XV, anomenat Stock Exchange, que va rebre aquest nom degut al fet que s'havia construït en un lloc on havien estat un parell de pilons que s'utilitzaven per a castigar els delinqüents. Exactament, no se sap d'on vénen les paraules "stock" (en català accions) i "bonds" (en català bons) però les arrels etimològiques de les mateixes vénen d'objectes físics. Stock prové de l'antic anglès stocc, que significa tronc d'arbre, i bond prové del verb unir. Existeix una teoria que explica que, per a deixar constància de la participació en una empresa, es prenia un garrot o pal i se li feien osques per cada part que li pertanyés.
El 1460 es va crear la borsa d'Anvers, primera institució borsària de la modernitat. El 1570 es va crear la borsa de Londres i el 1955 la de Lió. La borsa de Nova York va néixer el 1792 i la de París el 1794. La de Madrid es va reconèixer oficialment el 1831. Després van seguir Bilbao (1890), Barcelona (1915) i València (1980).
Importància de la Borsa
Funcionament i propòsits
La borsa de valors és una de les més importants vies per a les empreses per aconseguir capital. Això permet a les empreses entrar en l'àmbit públic o fer una expansió de capital. La liquiditat d'un mercat permet als inversors de vendre els valors de les empreses de forma ràpida i fàcil. Aquesta és una de les característica més atractives d'invertir en accions, comparat amb altres inversions menys líquides com podria ser la inversió immobiliària.
La història ens ha demostrat que el preu de les accions i altres actius és una important part de la dinàmica de l'activitat econòmica, i pot influenciar o ser un indicador del moment social. Una alça dels preus de les accions, per exemple, tendeix a estar associat amb un creixement de la inversió o a la inversa. El preu de les accions també afecta la riquesa de les famílies i el seu consum. Per tant, els bancs centrals tendeixen a seguir un control i el comportament del mercat borsari i, en general, suavitzar la major part de les operacions del funcionament del sistema financer.
Els mercats borsaris actuen també com a cambres de compensació per a cada transacció, això significa que recullen i entreguen les accions, i garanteixen el pagament al venedor del valor. Això elimina el risc per al comprador o venedor individual que la part contrària no pugui complir amb la transacció.
Mètodes d'inversió
Els dos mètodes majoritàriament emprats a l'hora d'invertir per tal de determinar si una inversió és bona o no són l'anàlisi fonamental i l'anàlisi tècnica.
Vegeu també
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Borsa |