Fortunatae insulae

Fortunatae Insulae (Illes Afortunades, en grec Haiton Makaron nesoi), també anomenades Illes dels Benaventurats o Illes de la Benedicció ( makarôn nêsoi ), eren en les llegendes clàssiques el meravellós paradís en el qual els mortals que ho mereixien eren rebuts pels déus . Es pensava que aquestes illes estaven situades en el Oceà Atlàntic, més enllà de les Columnes d'Hèrcules, a la regió de la Macaronesia. Era el nom mític des del temps dels romans dels arxipèlags de Madeira, Canàries, Illes Salvatges, Cap Verd i Açores que han estat definits amb el títol històric d'Illes Afortunades.

Els romans les esmenten el 82 aC quan Sertori, després de la guerra civil, va estar a Gades i va trobar algun mariner que retornava de les illes, que va dir que eren dues separades per un estret, de clima esplèndid i llunyanes de la costa de l'Àfrica (uns 1.500 o 2.000 km, el que era una exageració), on plovia poc, refrescava pels vents de l'oest, i produïen el menjar espontàniament per nodrir als seus indolents habitants; la temperatura era agradable tot l'any. Sertori va decidir apoderar-se de les illes però els seus pirates cilicis van preferir el saqueig en zones més conegudes i va haver de desistir.

Tot i així alguns romans les van visitar o van escoltar relats i apareixen en alguns escrits i fins i tot es donen els noms de cada illa en el que els autors divergeixen tant en nombre com en la seva denominació. La següent llista marca els noms dels tres autors romans que les esmenten i el seu nom actual. Sebosus només esmenta quatre illes més la de Madeira; i Juba i Claudi Ptolemeu sis més la de Madeira.

Sebosus esmenta Junonia (Madeira), Planaria, Convallis, Capraria i Pluvialia (Gran Canària, Tenerife, La Gomera i El Hierro)

Juba esmenta Purpurariae (Madeira) Junonia Minor, Junonia, Canària, Nivaria, Capraria i Ombrios (Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canària, Tenerife, La Gomera i El Hierro).

I Ptolemeu Heras Autolala (Madeira), Aprositos, Heras, Kanaria, Pintonaria (Kentouria), Kaspeiri i Plouïtala (Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canària, Tenerife, La Gomera i El Hierro)

L'illa de La Palma no es esmentada per cap dels tres. L'illa de la Gran Canària diu Ptolomeu que portava aquest nom pel gran nombre de gossos (cani) que hi havia.

Illes dels Benaventurats

En la mitologia grega, les Illes dels Benaventurats (en grec antic: μακάρων νῆσοι/makárôn nễsoi), constituïen una part del inframón on les ànimes virtuoses gaudien d'un repòs perfecte després de la seva mort. Estaven situades als confins occidentals de Líbia (en l'Oceà Atlàntic).

La seva funció i les seves característiques eren similars a les dels Camps Elisis, que són, probablement, una representació tardana d'aquell suposat paradís. Píndaro les va descriure amb precisió en els seus Odes olímpiques .

Entre els Benaurats es troben: (segons els autors) Aquil, Alcmena, Cadmo, Diomedes, Lico, Medea, Barallo, Penélope, Radamantis i Telégono.

Segons la tradició antiga, registrada per Suda i Juan Tzetzes, el nom, en singular, s'aplica, inicialment, a l'antic acròpolis de Tebes, la Cadmea. Dit més concretament, makaron Nesos , que designa el lloc on Sèmele va ser fulminada pel raig diví de Zeus. Per tant, l'etimologia de camps Elisis és, igualment, llocs santificats pel raig.

Vegeu també

• Aaru
• Jardí de les Hespèrides
• Camps Elisis