Epir (perifèria)
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Grècia  | ||||
| Capital | Ioànnina | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 319.991 (2021) (34,77 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | grec modern | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 9.203,22 km² | ||||
| Organització política | |||||
| • Cap de govern | Alexandros Kachrimanis | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | GR-D | ||||
| Codi NUTS | EL54 | ||||
| Lloc web | php.gov.gr | ||||
  | |||||
La Perifèria de l'Epir constitueix una de les 13 regions administratives de Grècia. És vorejada a l'oest per la mar Jònica, i limita al sud-oest d'Albània, al nord amb la regió de Macedònia Occidental, a l'est amb la regió de Tessàlia. La perifèria (capital: Ioànnina, 57.000 habitants) està dividida en 4 «unitats perifèriques» que corresponen a les antigues prefectures abolides el 2010.
Geografia[modifica]
Regió muntanyosa (2.646 m al mont Smolikas) i poc fèrtil, l'Epir tanca els llacs en si mateixos (se'n parla d'endorreisme), com ara el de Ioànnina, una de les ciutats principals. La plana litoral és més fèrtil. El relleu i el clima amb neu a l'hivern aïllen encara, de vegades, aquesta regió de la resta del món durant l'hivern. L'Epir és conegut per a la bellesa dels seus paisatges: alts penya-segats calcaris del Timfeu, Gorges de Vikos, vastos boscos de roures, i després de coníferes, seguint la ruta de Ioànnina a Métsovo i una vall humida on s'amaga el santuari de Zeus dodoneu.
Des de la reforma Kallikratis de 2010, els antics nomossos de Tespròcia, Ioànnina, Arta i Prévza han estat reemplaçats per noves entitats administratives anomenades unitats perifèriques o unitats regionals, les fronteres de les quals no han estat modificades. L'organització municipal n'ha estat simplificada: el nombre de municipis passa de 76 a 18.
Història[modifica]
La turcocràcia a Epir s'acabà el 21 de febrer de 1913 amb la presa de la ciutat de Ioànnina i l'annexió de la regió per part de Grècia. Aquesta regió va patir particularment els efectes de la Guerra Civil grega, que es va perllongar fins al 1949, i oposà monàrquics i comunistes.
Notes[modifica]
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epir |
- Bibliografia sobre l'Epir antic Arxivat 2010-01-09 a Wayback Machine..
- Portal Epir-Grècia.
