Arrel comestible
Una arrel comestible és aquella arrel usada com a aliment, entenent com a "arrel" qualsevol part subterrània comestible d'una planta, i no estrictament el que com a tal s'entén en botànica.[1] Són arrels comestibles la ceba, el gingebre, la pastanaga, la cúrcuma, l'all, el nap, etc.[2][3][4]
Aquestes arrels solen ser riques en hidrats de carboni, tant en sucre i midó com en altres tipus. D'especial importància econòmica són aquelles arrels amb alt contingut en midó, que constitueixen aliments bàsics especialment en regions tropicals, eclipsant els cereals en bona part de l'Àfrica Occidental, Amèrica Central i Oceania, on s'empren directament o picada per elaborar plats com el fufu o el poi.[5]
Moltes hortalisses d'arrel es conserven bé en magatzems i cellers, en alguns casos durant diversos mesos. Aquesta és una manera d'emmagatzemar els aliments per utilitzar-los molt després de la collita, que és especialment important enles latitudss no tropicals, on l'hivern és tradicionalment una època de més aviat escassa o nul·la collita. També hi ha mètodes d'extensió de temporada que poden allargar la collita durant tot l'hivern, sobretot mitjançant l'ús de politúnels o hivernacles.
Llista d'hortalisses d'arrel[modifica]
La següent llista classifica els tubercles organitzats per l'anatomia de les seves arrels.
Tija de planta modificat[6][modifica]
- Allium cep (ceba)
- Allium sativum (all)
- Allium ampeloprasum var. porrum (porro)
- Allium ampeloprasum var. ampeloprasum (all elefant)
- Foeniculum vulgare (fonoll)
- Camassia quamash, planta vivaç originària de l'Oest d'Amèrica
- Amorphophallus konjac (konjac)
- Colocasia esculenta (taro)
- Eleocharis dulcis (castanya d'aigua xinesa)
- Ensete (enset)
- Nymphaea (lliri d'aigua)
- Pteridium esculentum
- Sagittaria (punta de fletxa o wapatoo)
- Typha
- Xanthosoma (malanga, cocoyam, tannia, yautia i altres noms)
- Colocasia antiquorum (eddoe o papa japonesa)
- Curcuma longa (cúrcuma)
- Panax ginseng (ginseng)
- Arthropodium (rengarenga, vainilla lliri i uns altres)
- Canna (canyes d'Índies)
- Cordyline fruticosa (tu)
- Maranta arundinacea (arrurruz)
- Nelumbo nucifera (arrel de lotus)
- Typha (espadanya o espadanya)
- Zingiber officinale (gingebre, galanga)
- Apis americana (papa de porc o maní)
- Cyperus esculentus (xufla o xufla)
- Dioscorea (nyam, ube)
- Dioscorea polystachya (nyam xinès o nyam blanc)
- Helianthus tuberosus (carxofa de Jerusalem o topinamhbur)
- Hemerocallis (lliri blanc)
- Lathyrus tuberosus (pèsol de terra)
- Oxalis tuberosa (oca)
- Plectranthus edulis i P. esculentus (kembili, dazo i uns altres)
- Solanum tuberosum (papa o patata)
- Stachys affinis (carxofa xinesa o crosne)
- Tropaeolum tuberosum (mashua o añu)
- Ullucus tuberosus (ulluco)
Tija en forma d'arrel[modifica]
- Zamia integrifolia (arrurruz de Florida)
Arrel veritable[modifica]
Arrel principal[modifica]
Alguns tipus poden incorporar teixit de hipocotil substancial
- Arracacia xanthorrhiza (arracacha)
- Beta vulgaris (remolatxa i mangelwurzel)
- Brassica (colinap i nap)
- Bunium persicum (comí negre)
- Arctium (bardana)
- Daucus carota (pastanaga)[7]
- Apium graveolens rapaceum (api nap)
- Raphanus sativus (Daikon - el gran rave blanc d'Àsia oriental)
- Taraxacum (dent de lleó)
- Lepidium meyenii (maca)
- Microseris lanceolata (murnong o nyam margarida)
- Pachyrhizus (jicama i ahipa)
- Chirivía (Pastinaca sativa)
- Petroselinum (arrel de julivert)
- Rave (Raphanus sativus)
- Scorzonera hispanica (salsifí negre)
- Sium sisarum (skirret)
- Tragopogon (salsifí)
- Vigna lanceolata (pastanaga de muntanya o papa de muntanya)
Arrel tuberosa[modifica]
- Amorphophallus galbra (nyam de lliri groc)
- Conopodium majus (pignut o earthnut)
- Dioscorea polystachya (nagaimo, nyam xinès, nyam coreà, nyam de muntanya)
- Hornstedtia scottiana (gingebre natiu)
- Ipomoea moniatos (moniato)
- Ipomoea costata (nyam del desert)
- Manihot esculenta (mandioca o iuca o mandioca)
- Mirabilis expansa (mauka o chago)
- Psoralea esculenta (arrel de pa, tipsin o nap de la prada)
- Smallanthus sonchifolius (yacón)
Referències[modifica]
- ↑ López Camelo, Andrés F. Manual for the Preparation and Sale of Fruits and Vegetables. Food and Agriculture Organization of the United Nations, 2004, p. 6. ISBN 92-5-104991-2. «However, in the case of potatoes (Figure 10), sweet potatoes, and other root vegetables, readiness for harvest is based on the percentage of tubers of a specific size.» Potatoes are technically tubers, not roots, and sweet potatoes are tuberous roots.
- ↑ Portillo, Germán. «¿Sabes cuáles son las mejores raíces comestibles?» (en castellà), 12-09-2017. [Consulta: 19 març 2021].
- ↑ Tovar, Pedro. «Las 11 Raíces Comestibles Más Comunes Usadas en la Cocina» (en castellà), 06-09-2017. [Consulta: 19 març 2021].
- ↑ «10 raíces que no pueden faltar en tu dieta» (en castellà). [Consulta: 19 març 2021].
- ↑ Cantwell, Marita I. (2002). «Appendix: Summary Table of Optimal Handling Conditions for Fresh Produce». En Kader, A. A., ed. Postharvest Technology of Horticultural Crops (en inglés) (3ª edición). Oakland, California: University of California, Agriculture and Natural Resources, Publication 3311. p. 516. ISBN 1-879906-51-1.
- ↑ «TIPUS ESPECIALS DE TIGES: BULBS, TUBERCLES, I RIZOMES». botanical-online. [Consulta: 23 maig 2023].
- ↑ «Les légumes-racines: savoir distinguer le vrai du faux». A: Petite et Grande Histoire des Légumes (en francés). Versailles: Quae, 2020, p. 79. ISBN 978-2-7592-3196-6.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arrel comestible |
- Hortalisses de bulb, arrel i tubercles[Enllaç no actiu] Mediambient Gencat
- Vegetables From Underground Arxivat 2022-01-29 a Wayback Machine. Wayne's Word (anglès)