Massacre de Melilla

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent.
Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «Manca afegir el tancament del procés judicial a Espanya, la comissió de la massacre en territori jurisdiccional espanyol, les reaccions polítiques al descobriment esmentat anteriorment, així com l'informe de denúncia d'Amnistia Internacional»
Plantilla:Infotaula esdevenimentMassacre de Melilla
Imatge
Torre de vigilància i filat de la tanca de Melilla
Map
 35° 18′ N, 3° 00′ O / 35.3°N,3°O / 35.3; -3
Tipusmassacre
manmade disaster (en) Tradueix
tragèdia Modifica el valor a Wikidata
Data24 juny 2022 Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciótanca de Melilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata, Melilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
EstatMarroc i Espanya Modifica el valor a Wikidata
Causaimmigració il·legal
política migratòria
relacions entre Espanya i el Marroc Modifica el valor a Wikidata
Morts25 (25 juny 2022)
37 (25 juny 2022) Modifica el valor a Wikidata
Ferits322 (26 juny 2022) Modifica el valor a Wikidata

La massacre de Melilla[1][2] o tragèdia de Melilla[3] fou la mort de diverses desenes de migrants de l'Àfrica subsahariana en una allau humana causada per la gendarmeria del Marroc, amb el suport de la Guàrdia Civil espanyola,[4] el 24 de juny de 2022 a la tanca de Melilla, durant un salt massiu d'entre 500 i 2.000 persones, que va tenir lloc durant la matinada, per tal de travessar la frontera amb Espanya.[5][6][7]

Atenent les discrepàncies entre el balanç oficial de morts i aquells reportats per ONGs i premsa, si es pren la xifra més elevada de 37 morts, el succés esdevingué la tragèdia amb més morts ocorreguda en la història da la frontera terrestre entre la Unió Europea i el Magrib.[4]

Antecedents[modifica]

Article principal: Frontera entre Espanya i el Marroc

La frontera entre Espanya i el Marroc, expressada especialment per la tanca de Melilla i els diversos antecedents sagnants que s'hi han produït per l'intent de migrants subsaharians d'accedir a territori europeu a través d'Espanya, és considerat des de diversos àmbits com un símbol històric de la política migratòria fallida de la Unió Europea.[8]

És especialment a partir de la dècada del 2010 quan s'hi varen documentar de manera creixent diversos incidents. El 6 de febrer del 2014, en la coneguda com a tragèdia de Tarajal hi moriren 15 persones originàries de l'Àfrica subsahariana i procedents del Marroc que formaven part d'un grup d'entre 200 i 300 persones que volien arribar nedant a les costes espanyoles, quan un operatiu de 56 agents de la Guàrdia Civil els va disparar 145 pilotes de goma i cinc pots de fum d'ocultació a la platja d'El Tarajal, a Ceuta.[9] Gairebé mitja dècada més tard, després d'altres casos, la frontera entre ambdós estats adquirí novament ressò el 17 de maig de 2021, quan 6.000 migrants hi van entrar de manera irregular principalment per la platja d'El Tarajal a Ceuta nedant sense cap actuació de la vigilància costanera marroquina —fets coneguts com la crisi de Ceuta del 2021.[10] El govern espanyol hi va mobilitzar 200 efectius policials i també diverses unitats de l'exèrcit a fi i efecte de reforçar les forces de seguretat.[11]

Davant d'aquests esdeveniments, el precedent més immediat a la massacre de Melilla fou, en el marc d'actuació geopolítica, el 14 de març del 2022, quan el President del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez Pérez-Castejón envià al rei del Marroc, Mohammed VI, una carta on hi advocà per l'autonomia del Sàhara Occidental com «la base més seriosa, creïble i realista per a la resolució d'aquest assumpte». Fou un canvi molt significatiu de postura institucional d'Espanya, que passà a reconèixer la sobirania del Marroc sobre l'antiga colònia espanyola del Sàhara Occidental. Aquesta decisió també contravingué les resolucions internacionals de les Nacions Unides i la violació del dret internacional d'Espanya en la seva responsabilitat de descolonització i suport per a la celebració d'un referèndum d'independència al Sàhara.[12][13][14] El Marroc reobrí les fronteres marítimes als ferris de pas el mes d'abril següent i es comprometé també a obrir les fronteres terrestres de Ceuta i Melilla. La decisió del govern espanyol fou llavors durament criticada per la resta de partits polítics a Espanya i rebé la condemna i sancions en matèria d'economia energètica per part d'Algèria.[15][16]

Succés[modifica]

A les 6.40 hores de la matinada del divendres 24 de juny de 2022 uns 2.000 immigrants d'origen subsaharià varen intentar accedir a Melilla de manera coordinada, dels quals uns 500 aconseguiren d'arribar fins al pas fronterer de la tanca de Melilla de Barrio Chino —on hi trencaren una de les portes d'accés i 133 accediren a la ciutat de manera irregular.[17] Aquest intent de travessar la frontera amb Espanya fou durament reprimit per la Gendarmeria Reial del Marroc provocant una allau humana. Amb la permissivitat i col·laboració de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia espanyoles, diversos agents marroquins haurien traspassat la frontera per arrestar, agredir i efectuar la devolució en calent d'alguns migrants que ja havien travessat el tancat.[4]

En la disputa de xifres sobre les víctimes, segons les fonts oficials marroquines el balanç fou de 23 migrants i 2 gendarmes morts i uns altres 76 migrants i 140 gendarmes ferits.[18] En canvi, Helena Maleno, activista de Caminando Fronteras elevà la xifra de migrants morts fins a 37 i els ferits a 322[17] i Sira Abed Rego, portaveu d'IU al Parlament Europeu va demanar la investigació de la violència policial exercida.[18]

Malgrat el reguitzell de condemnes institucionals, ciutadanes i mediàtiques, el diumenge 26 de juny el Marroc prohibí l'entrada a l'Hospital Hassani de Nador i hi situà estrictes controls policials. L'Associació Marroquí pels Drets Humans, amb diversos observadors sobre el terreny, alertaren que al cementiri de Nador s'hi havien començat a obrir fosses comunes i que les autoritats s'estaven afanyant a enterrar els cadàvers de la xifra polèmica de morts sense cap autòpsia o investigació que pogués esclarir les circumstàncies de les defuncions.[19][20][21]

Els detinguts amb els delictes més greus, custodiats a Nador, van ser acusats per la fiscalia del Marroc d'organitzar i facilitar l'entrada i sortida clandestina de persones cap a i des del Marroc de manera regular, i segrest i retenció de funcionaris usats com a ostatges, incendiar el bosc i insults i violència contra els agents de l'ordre marroquins.[22] Uns altres 33 detinguts va ser acusat de delictes menors.[22]

Reaccions[modifica]

A Espanya i al Marroc[modifica]

Concentració contra la massacre de Melilla el 26 de juny de 2022 a la plaça d'Idrissa Diallo de Barcelona. Una pancarta hi diu, en castellà, Las vidas negras importan (Les vides negres importen).
Manifestació contra la massacre de Melilla el diumenge 26 de juny de 2022 a la plaça del Callao de Madrid. Una pancarta hi diu, en castellà, UE es responsable (La UE és responsable.).

Davant el silenci informatiu al llarg de tota la jornada dels fets[7] i la filtració de vídeos i fotografies de diversos migrants inconscients, desatesos, sagnant, amuntegats i morts sota custòdia policial, la situació adoptà molt ressò mediàtic i de consternació internacionals.[23][24] El president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez (PSOE) justificà la intervenció i apuntà que «cal reconèixer l'extraordinari treball que ha fet el Govern marroquí en coordinació amb les forces i cossos de seguretat de l'Estat d'Espanya per a provar d'evitar un assalt violent i ben resolt per part de les dues forces de seguretat», a banda de reconèixer i agrair «la importància de tenir unes relacions amb un soci estratègic com és el Marroc» i assenyalar les màfies com a úniques culpables dels esdeveniments ocorreguts.[25][26] De fet, diverses de les accions condemnades per organismes pels drets humans haurien ocorregut també en jurisdicció espanyola i no només del Marroc, com s'havia apuntat inicialment.[27] La Guàrdia Civil espanyola, de fet, negà en declaracions a l'Agence France-Presse que sapigués res d'aquest assumpte.[28]

Segons les primeres fonts policials marroquines, fou una actuació mesurada «per l'ús de mètodes molt violents» per part dels migrants i que aquests varen morir «només per l'allau de persones» mentre la creuaven.[18] El Govern del Marroc minimitzà les declaracions a la premsa i reaccionà amb la detenció de 32 persones, acusades per la Fiscalia dels crims greus d'«organitzar i facilitar l'entrada i sortida clandestina de persones cap a i des del Marroc de manera irregular, segrestar i retenir funcionaris per utilitzar-los com a ostatges, incendiar un bosc i insultar i exercir la violència contra els agents de l'ordre marroquí».[29] Un altre grup de 33 detinguts més va ser acusat d'altres delictes lleus.[29]

Transcorregut el cap de setmana, en la roda de premsa del Consell de Ministres d'Espanya efectuada el dilluns 27 de juny, la ministra de Política Territorial i Portaveu del Govern d'Espanya, Isabel Rodríguez García (PSOE), impedí fins a cinc cops que la ministra d'Igualtat, Irene Montero Gil (Podem), respongués les qüestions referents a la matança de Melilla.[30][31] S'afirmà fins i tot que des del Palau de la Moncloa el PSOE havia exercit un vet de posicionament públic del seu soci de govern a l'Estat, Podem.[30][31][32]

Arreu del món[modifica]

En l'àmbit internacional, el president d'Algèria, Abdelmadjid Tebboune, acusà públicament el Marroc d'haver comès «una carnisseria» a Melilla.[21] I el recentment elegit com a president de Colòmbia, Gustavo Petro Urrego, també manifestà la seva solidaritat amb les famílies de les «víctimes massacrades» i refermà el seu compromís «amb tots els pobles africans que lluiten contra la fam i per la vida».[33] Per causa de la pressió mediàtica, el Ministeri d'Exteriors del Marroc convocà una reunió d'urgència amb representants dels estats africans per justificar l'acció punitiva al·legant la violència exercida pels migrants a l'hora de travessar el tancat.[21] Nogensmenys, la Unió Africana acabà sol·licitant una comissió d'investigació sobre la tragèdia.[34]

De les institucions transnacionals de les quals Espanya en forma part, la portaveu d’Afers Exteriors i Seguretat de la Comissió Europea, Nabila Massrali, postulà que les autoritats europees havien contactat amb les marroquines per provar d'entendre el succés, però evità d'exigir cap report o comissió d'investigació.[35] L'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) se'n mantingué del tot al marge i només declarà que era una «decisió política emmarcada en l'àmbit d'actuació de cada Estat membre», mentre que s'especulà que les forces armades de l'OTAN es plantejaven començar a operar també a Ceuta i Melilla per a reforçar-hi la seguretat de les fronteres.[36][37][38]

Manifestacions ciutadanes[modifica]

Pel que fa als Països Catalans, com a resposta ciutadana a aquests fets s'hi celebraren manifestacions de rebuig a la massacre en Melilla al llarg del diumenge 26 de juny.[39] La Plataforma Balears Acollim organitzà una concentració davant la delegació del govern espanyol a les Illes Balears de Palma,[40] mentre que a Catalunya la Comunitat Negra Africana i Afrodescendent a Espanya (CNNAE) n'organitzà una altra a la Plaça d'Idrissa Diallo de Barcelona amb uns 500 assistents i una altra a Mataró.[41][42] A València, els col·lectius Uhuru València, la Federació Unió Africana a Espanya i València és Refugi varen convocar també una protesta davant la delegació del govern espanyol a la Comunitat Valenciana.[43]

Al País Basc se'n convocà una a Bilbao i també en altres indrets d'Espanya com ara Madrid, Sevilla, Granada, Cadis i Saragossa.[44][42]

Conseqüències[modifica]

Conseqüències legals[modifica]

El 28 de juny de 2022, la fiscal general de l'Estat espanyol, Dolores Delgado, signà un decret perquè la fiscal de sala coordinadora d'estrangeria, Beatriz Sánchez, investigués les circumstàncies dels fets ocorreguts a la tanca. L'obertura de diligències es fomentà «en la transcendència i la gravetat dels fets» davant la possibilitat que poguessin «afectar els drets humans i els drets fonamentals de les persones», i per la «singularitat i complexitat de la investigació».[45][46]

Al seu torn, el poder judicial marroquí encausà fins a 61 persones com a responsables d'haver participat en els salts massius de la tanca de Melilla.[47] El 19 de juny de 2022, el Jutjat de Primera instància de Nador condemnà un primer grup, format per 33 emigrants, a una sentència ferma d'11 mesos de presó, així com multes i indemnitzacions per danys i perjudicis als policies i als béns públics.[48]

El 3 d'agost de 2022 es preveié que el Tribunal d'Apel·lació de Nador jutgés un segon grup format per 28 persones, però el judici fou ajornat al 17 d'agost d'aquell mateix any, ja que els agents de seguretat marroquins, denunciants dels fets com a presumptes ferits, no es presentaren a la vista.[49] El 17 d'agost, 13 dels acusats, majoritàriament sudanesos, foren condemnats a 2 anys i mig de presó, acusats de constitució de banda criminal per a organitzar emigració clandestina, violència contra les forces públiques, desobediència i aglomeració armada, entre altres delictes.[47] Aquell dia, els 15 emigrants restants foren notificats que el seu judici s'ajornava al 7 de setembre de 2022, novament per incompareixença dels agents marroquins ferits durant la massacre que presentaren denúncia.[47] En data de 7 de setembre, el tribunal d'apel·lació tornà a canviar el dia del judici al 21 de setembre, en aquella ocasió per donar un termini de dues setmanes als 50 agents marroquins que presentaren denúncies per violència i segrest amb l'objectiu que formalitzessin les sol·licituds d'indemnització civil pels danys ocorreguts.[50]

La defensa dels subsaharians en els judicis marroquins anà a càrrec de lletrats voluntaris de l'Associació Marroquina dels Drets Humans i de GADEM, organització dedicada al suport de migrants.[51] També hi participaren en les sessions, en qualitat d'observadors, representants de l'institució marroquina del Consell Nacional dels Drets Humans.[51] Finalment, altres detinguts en el salt, però no processats, foren desplaçats forçosament dins del Marroc i, segons l'ONG Caminando Fronteras, es documentà fins a 132 casos de persones deportades a la frontera amb Algèria, en una zona coneguda com a terra de ningú.[47]

Víctimes[modifica]

El Ministeri de l'Interior del Marroc va situar les morts en 23 i va constatar que la majoria eren immigrants sudanesos. Per la seva banda, després d'un any de treball, l'Associació Marroquina dels Drets Humans de Nador va identificar gran part de les víctimes, de les quals assegura que en van morir 37. A continuació s'exposa el nom i origen de les que han pogut ser reconegudes.[52]

Víctimes mortals
Nom Nacionalitat
Qussai Ismail Abdelkader Sudan Sudan
Mohannad Maamoun Aissa Sudan Sudan
Abderrahim Abdellatif Ali Ibrahim Surnommé Hanine Sudan Sudan
Abdenasser Mohamed Ahmed Sudan Sudan
Adam Khamiss Ahmed Sudan Sudan
Adam Bikhit Ali Sudan Sudan
Salem Abderrahmane Sudan Sudan
Abdelbassit Mounir Khamiss Sudan Sudan
Idriss Soulaimane Haroun Sudan Sudan
Abdelaaziz Yaakoub Daoud Sudan Sudan

Segons la mateixa associació, almenys 77 persones van desaparèixer en el transcurs dels fets.[52]

Víctimes desaparegudes
Nom Nacionalitat
Marwane Mohieddine Sudan Sudan
Addaw Mohamed Ahmad Sudan Sudan
Mohamed Abdallah Abdel Rahman Sudan Sudan
Mostafa Abkar Yahya Sudan Sudan
Abdallah Omar Adallah Assayer Sudan Sudan
Mustafa Abrar Eritrea Eritrea
Mircel Al Zabir Sudan Sudan
Ibrahim Othman Sudan Sudan
Adel Youssef Sudan Sudan
Mohammed Ali Sudan Sudan
Ahmed el Mehdi Sudan Sudan
Bakri Saleh Sudan Sudan
Khaled Abkar Sudan Sudan
Ahmed El Haj Sudan Sudan
Mohammed Haroun Sudan Sudan
Nabil Abkar Sudan Sudan
Ahmed Adam Sudan Sudan
Ibrahim Saddiq Sudan Sudan
Yaser Ilyas Sudan Sudan
Ahmed Ettoum Sudan Sudan
Ibrahim Attijani Sudan Sudan
Salah Kamal Sudan Sudan
Adel Abderrah Sudan Sudan
Tarek Ibrahim Sudan Sudan
Abderrazek Ibrahim Sudan Sudan
Youssef Abdallah Sudan Sudan
Othman Abderrahim Sudan Sudan
Saddam Ahmed Sudan Sudan
Hassan Youssef Mohamed Sudan Sudan
Abader Salah Sudan del Sud Sudan del Sud
Jamal Adberrahmane Mahmoud Sudan Sudan
Omar Ahmed Sudan Sudan
Abdelaaziz Mohamed Sudan Sudan
Mohamed Salah Sudan Sudan
Ahmad Mohameddine Ahmed Sudan Sudan
Jalal Abdel-chakour Yahia Sudan Sudan
Essayed Mohamed Anjali Sudan Sudan
Mahdi Mohamed Sudan Sudan
Warith Imam Sudan Sudan
Waliddine Mohamed Ali Sudan Sudan
Abdel-bassit Mohamed Ishaq Sudan Sudan
Ahmad Babakr Mohammed Sudan Sudan
Mazen Dafaallah Kallou Sudan Sudan
Abou Bakr Hassin Sudan Sudan
Ibrahim Al-Hilou Sudan Sudan
Soulayman Abkar Haroun Sudan Sudan
Mohamed Amin Ismail Sudan Sudan
Bishara Ibrahim Idriss Sudan Sudan
Mohammed Tahir Txad Txad
Mohammed Hamed Aaraou Sudan Sudan
Alameddine Attayeb Sudan Sudan
Ahmad Ali Ahmad Mohammed Sudan Sudan
Moutawakel Hasane Midaoui Sudan Sudan
Abderrahim Ahmad Ali Sudan Sudan
Ilyas Siddik Ismail Sudan Sudan
Abderrazaq Mahmoud Abdallah Sudan Sudan
Mostafa Aboud Mohammed Adam Sudan Sudan
Moussa Adam Sudan Sudan
Boraii Abdallah Sudan Sudan
Mohamed Abdel Aziz Esheikh Abdallah Sudan Sudan
Othman Ishaq Adam Txad Txad
Mohammed Ali Ennour Sudan Sudan
Abader Omar Mohamed Sudan Sudan
Yasser Abderrahmane Sudan Sudan
Moatassim Azeddine Hakkar Sudan Sudan
Nasser Adam Ibrahim Sudan Sudan
Hamed Ibrahim Sudan Sudan
Mokhtar Hassane Al-Amine Sudan Sudan
Taha Idriss Mohamed Sudan Sudan
Yasser Moussa Sudan Sudan

Referències[modifica]

  1. ↑ Guerrero Vall, Joan Antoni. «La massacre de Melilla espatlla la setmana de la cimera de l’OTAN a Sánchez». El Món, 26-06-2022. [Consulta: 27 juny 2022].
  2. ↑ «Indignació per la massacre a la frontera de Melilla». El Punt Avui, 26-06-2022. [Consulta: 27 juny 2022].
  3. ↑ Beltrán, Esteban. «Tragedia en la valla de Melilla: ¡Nunca más!» (en castellà). Amnistia Internacional. [Consulta: 28 setembre 2022].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Vargas Martín, Jairo; Bernardo, Javier. «Agentes marroquíes cruzaron la valla de Melilla y golpearon a migrantes en suelo español para devolverlos en caliente» (en castellà). Público, 26-06-2022. [Consulta: 26 juny 2022].
  5. ↑ Agence France-Presse. «Melilla: death toll from mass incursion on Spanish enclave rises to 23» (en anglès). The Guardian, 25-06-2022. [Consulta: 26 juny 2022].
  6. ↑ «Drame de Melilla : les responsabilités pointées du doigt» (en francès). Africa News, 25-06-2022. [Consulta: 26 juny 2022].
  7. ↑ 7,0 7,1 Peregil, Francisco. «La tragedia bajo la valla de Melilla que nadie pudo tapar en Marruecos» (en castellà). El País, 25-06-2022. [Consulta: 26 juny 2022].
  8. ↑ Pelican, Michaela; Steinberger, Sofie «Melilla: Perspectives on a border town» (en anglès). Cologne Working Papers in Cultural and Social Anthropology. Institut Für Ethnologie, Universität zu Köln, 6, 2017.
  9. ↑ «Els agents van llançar 145 pilotes de goma durant la tragèdia de Ceuta». Diari de Girona, 20-03-2014 [Consulta: 13 febrer 2017].
  10. ↑ 324cat. «Arribada sense precedents de milers de persones a Ceuta davant la passivitat del Marroc», 17-05-2021. [Consulta: 18 maig 2021].
  11. ↑ «El govern espanyol expulsa 2.700 migrants després de militaritzar Ceuta». Vilaweb, 18-05-2021. [Consulta: 18 maig 2021].
  12. ↑ González Vega, Javier A. «A bridge over troubled waters (and sands?): A critical sight on Spain's role in Western Sahara issue 40 years later» (en anglès). Spanish Yearbook of International Law, 20, 31-12-2016, pàg. 255–277. DOI: 10.17103/sybil.20.13. ISSN: 2386-4435.
  13. ↑ Omar, Sidi M «The right to self-determination and the indigenous people of Western Sahara» (en anglès). Cambridge Review of International Affairs, 21, 1, 01-03-2008, pàg. 41–57. DOI: 10.1080/09557570701828584. ISSN: 0955-7571.
  14. ↑ Harkai, István «Violation of Humanitarian Law and Infringement of Human Rights in the Last “Colony” of Africa» (en anglès). Academic and Applied Research in Military and Public Management Science, 14, 1, 31-03-2015, pàg. 79–90. DOI: 10.32565/aarms.2015.1.7. ISSN: 2786-0744.
  15. ↑ «El gir pro Marroc de Sánchez al Sàhara ja provoca problemes amb el gas d'Algèria - 12 abril 2022». El Punt Avui, 12-04-2022. [Consulta: 27 juny 2022].
  16. ↑ «Algèria amenaça Espanya amb tallar-li el gas si el revèn al Marroc». Diari Ara, 28-04-2022. [Consulta: 27 juny 2022].
  17. ↑ 17,0 17,1 M.A.J. «Resumen del salto de Melilla: Las ONG elevan a 37 los muertos y a 322 los heridos» (en castellà). El Faro de Melilla, 26-06-2022. [Consulta: 27 juny 2022].
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Agència EFE. «Las ONG elevan a 37 los migrantes muertos en su intento de saltar la valla de Melilla» (en castellà). El Diario, 24-06-2022. [Consulta: 26 juny 2022].
  19. ↑ Vargas Martín, Jairo. «Fosas en el cementerio de Nador para enterrar la masacre de la valla de Melilla» (en castellà). Público. [Consulta: 27 juny 2022].
  20. ↑ J. Varo, Laura; Peregil, Francisco. «Marruecos se apresura a enterrar a los migrantes que intentaron entrar en Melilla entre críticas por la falta de investigaciones» (en castellà). El País, 26-06-2022. [Consulta: 27 juny 2022].
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 Moreno, Sonia. «Marruecos prepara el entierro de los migrantes muertos en Melilla sin autopsia ni investigación, según denuncia una ONG» (en castellà). Cadena SER, 26-06-2022. [Consulta: 27 juny 2022].
  22. ↑ 22,0 22,1 «La Fiscalía marroquí imputa a 32 detenidos en la tragedia de Melilla por tráfico de personas» (en castellà). El Diario, 27-06-2022. [Consulta: 30 juny 2022].
  23. ↑ Eljechtimi, Ahmed; Keeley, Graham «Dozens of migrants piled together at Melilla border fence» (en anglès). Reuters, 25-06-2022 [Consulta: 26 juny 2022].
  24. ↑ «La carnisseria d’immigrants a Melilla es gira contra el govern espanyol». El Món, 25-06-2022. [Consulta: 26 juny 2022].
  25. ↑ «Sánchez defensa al Marroc del fets del salt a Melilla: “Els responsables són les màfies”». El Triangle, 25-06-2022. [Consulta: 26 juny 2022].
  26. ↑ «Sánchez elogia el trabajo de Marruecos para intentar evitar el "asalto violento" en Melilla» (en castellà). Europa Press, 24-06-2022. [Consulta: 26 juny 2022].
  27. ↑ Sánchez, Javier G. Angosto, Gabriela. «Devoluciones en caliente y agresiones de la policía marroquí: lo que no se ha visto del salto de Melilla en el que han muerto 37 personas» (en castellà). El Diario, 25-06-2022. [Consulta: 26 juny 2022].
  28. ↑ «Drame de Melilla : Pedro Sanchez dénonce "une attaque contre l'intégrité territoriale" de l'Espagne» (en francès). France 24, 25-06-2022. [Consulta: 26 juny 2022].
  29. ↑ 29,0 29,1 Santos-Olmo, Aurora; García Arenales, María. «La Fiscalía marroquí imputa a 32 detenidos en la tragedia de Melilla por tráfico de personas» (en castellà). El Diario, 27-06-2022. [Consulta: 28 juny 2022].
  30. ↑ 30,0 30,1 «Rodríguez impedeix contestar Irene Montero fins a cinc vegades sobre les morts a Melilla». Catalunya Pres, 27-06-2022. [Consulta: 28 juny 2022].
  31. ↑ 31,0 31,1 «La ministra portavoz evita que Irene Montero responda sobre la tragedia de Melilla» (en castellà). The Hufftington Post, 27-06-2022. [Consulta: 28 juny 2022].
  32. ↑ Romero, Juanma. «La Moncloa impedeix a Podem fixar posició sobre la tragèdia a Melilla després de la reunió del Govern». El Periódico de Catalunya, 27-06-2022. [Consulta: 28 juny 2022].
  33. ↑ «Gustavo Petro expresa su solidaridad con los "masacrados" durante la incursión en la valla de Melilla» (en castellà). Europa Press, 26-06-2022. [Consulta: 27 juny 2022].
  34. ↑ SL, TAI GABE DIGITALA. «La Unión Africana pide una investigación por los 23 migrantes muertos en la valla de Melilla» (en castellà), 27-06-2022. [Consulta: 28 juny 2022].
  35. ↑ «Brussel·les evita de demanar una investigació sobre la mort de migrants a la tanca de Melilla». Vilaweb, 27-06-2022. [Consulta: 27 juny 2022].
  36. ↑ «La OTAN extenderá su protección a Ceuta y Melilla» (en castellà). Radiotelevisió Espanyola, 27-06-2022. [Consulta: 28 juny 2022].
  37. ↑ «Robles dice que la OTAN defiende la integridad territorial de España, pero no habrá menciones a Ceuta y Melilla» (en castellà). Europa Press, 28-06-2022. [Consulta: 28 juny 2022].
  38. ↑ ; Sanhermelando, Juan«La OTAN elude comprometerse en la defensa de Ceuta y Melilla: "Es una decisión política"» (en castellà). El Español, 27-06-2022. [Consulta: 28 juny 2022].
  39. ↑ Chávez Rincón, Melissa. «En España se movilizan en rechazo a “la masacre en Melilla”» (en castellà). France 24, 2022-06-2 6. [Consulta: 27 juny 2022].
  40. ↑ G., A. «Convocatòria d'urgència: concentració a Palma en protesta pels morts i ferits a la frontera de Melilla». Diari de Balears, 26-06-2022. [Consulta: 26 juny 2022].
  41. ↑ Sánchez Iranzo, Marta. «Unes 500 persones es manifesten a Barcelona contra la massacre a Melilla». El Nacional, 26-06-2022. [Consulta: 26 juny 2022].
  42. ↑ 42,0 42,1 T.O, R. «Cientos de manifestantes piden a Sánchez que rectifique sus palabras por el salto de Melilla» (en castellà). The Objective, 26-06-2022. [Consulta: 28 juny 2022].
  43. ↑ NTC. «Concentració a València contra "la brutalitat policial" exercida a Melilla». À Punt, 26-06-2022. [Consulta: 26 juny 2022].
  44. ↑ «Las principales ciudades españolas se manifiestan para denunciar " la masacre en Melilla"» (en castellà). Cadena SER, 26-06-2022. [Consulta: 27 juny 2022].
  45. ↑ «La Fiscalia de l’Estat investigarà la mort d’immigrants a la tanca de Melilla». ElPuntAvui.cat, 28-06-2022. [Consulta: 8 juliol 2022].
  46. ↑ «La Fiscalia investigarà la mort de migrants a la tanca de Melilla». CCMA.cat, 28-06-2022. [Consulta: 8 juliol 2022].
  47. ↑ 47,0 47,1 47,2 47,3 «Un tribunal marroquí condena a dos años y medio a trece migrantes por el salto de Melilla» (en castellà). Naiz.eus, 17-08-2022. [Consulta: 27 agost 2022].
  48. ↑ «Marruecos condena a once meses de prisión a 33 migrantes por el salto a la valla de Melilla» (en castellà). Naiz.eus, 19-07-2022. [Consulta: 27 agost 2022].
  49. ↑ «Aplazan el juicio a emigrantes de Nador por ausencia de policías damnificados» (en castellà). LaVanguardia.com, 03-08-2022. [Consulta: 14 setembre 2022].
  50. ↑ «Aplazan el juicio a emigrantes de Nador para recibir demandas de damnificados» (en castellà). LaVanguardia.com, 07-09-2022. [Consulta: 14 setembre 2022].
  51. ↑ 51,0 51,1 «La Corte de Nador rechaza la libertad provisional para 33 emigrantes juzgados por el salto a la valla de Melilla» (en castellà). Deia.eus, 04-07-2022. [Consulta: 14 setembre 2022].
  52. ↑ 52,0 52,1 Azzouzi, Alaaddine. «Aquestes són les víctimes de la matança de Melilla». VilaWeb, 27-06-2023. [Consulta: 29 juny 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Massacre_de_Melilla&oldid=33112892»