Plumbogummita
 Plumbogummita | |
|---|---|
 Plumbogummita de la mina Yangshuo, Comtat de Yangshuo, Prefectura de Guilin, Regió autònoma de Guangxi Zhuang Autonomous Region, Xina | |
| Fórmula química | PbAl₃(PO₄)₂(OH)₅ |
| Epònim | plom i cautxú natural  |
| Nom IUPAC | bis(fosfat) pentahidròxid de trialumini i plom |
| Localitat tipus | Huelgoat |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BL.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BL.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.15 |
| Dana | 42.7.3.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Color | Blanc grisós, blau grisós, gris grogós, marró grogós, verd, blau pàl·lid |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 4,5 a 5 |
| Lluïssor | mat, grassa |
| Color de la ratlla | Blanca |
| Diafanitat | transparent a translúcida. |
| Densitat | 4,01-4,08 g/cm³ |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA1999 s.p. |
| Símbol | Pbg |
La plumbogummita[1] és un mineral de plom, alumini, fòsfor, oxigen i hidrogen, químicament és una sal doble, un hidroxifosfat de plom i alumini hidratat, de fórmula PbAl₃(PO₄)₂(OH)₅, de colors molt variats, una duresa de 4,5-5, i una densitat de 4,01-4,08 g/cm³, cristal·litza en el sistema hexagonal. El seu nom està format a partir de la forma prefixada del mot llatí plumbum, "plom", perquè el plom entra en la seva composició, i de l'anglès gum, "goma", per la seva semblança amb la goma aràbiga.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la plumbogummita pertany a «08.BL: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 3:1» juntament amb els següents minerals: beudantita, corkita, hidalgoïta, hinsdalita, kemmlitzita, svanbergita, woodhouseïta, gallobeudantita, arsenogoyazita, arsenogorceixita, arsenocrandal·lita, benauita, crandal·lita, dussertita, eylettersita, gorceixita, goyazita, kintoreïta, philipsbornita, segnitita, springcreekita, arsenoflorencita-(La), arsenoflorencita-(Nd), arsenoflorencita-(Ce), florencita-(Ce), florencita-(La), florencita-(Nd), waylandita, zaïrita, arsenowaylandita, graulichita-(Ce), florencita-(Sm), viitaniemiïta i pattersonita.
Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina San Miguel (Ribes de Freser, Ripollès).[3]
Referències[modifica]
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 4 abril 2012].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W.. «Plumbogummite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 4 abril 2012].
- ↑ Pedro Mingueza, Joan Rosell-Riba, David Ruiz-Corominas, Jordi Ibáñez-Insa, Albert Vaquero, Valentín Bártulos «Estudi mineralògic de la mina "San Miguel", Ribes de Freser, el Ripollès, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 2, 2022, pàg. 3-38 [Consulta: 29 gener 2024].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plumbogummita |