Estofat perpetu
 | |
| Detalls | |
|---|---|
| Tipus | aliment i estofat  |
| Ingredients principals | peix, carn i verdura |
Un estofat perpetu, també conegut com a sopa per sempre, olla de caçador,[1][2] o estofat de caçador, és una olla on es col·loquen i es couen aliments. L'olla no es buida mai del tot, i els ingredients i el brou es reomplen segons sigui necessari.[1][3] Aquests aliments poden continuar cuinant-se durant dècades si es mantenen correctament. El concepte és sovint un element comú en les descripcions de pubs medievals . Els aliments preparats en un estofat perpetu es consideren saborosos a causa de la manera en què es mesclen els ingredients.[4] En un estofat perpetu es poden utilitzar diversos ingredients com ara verdures d'arrel, tubercles (patates, nyams, etc.) i carns de tot tipus.[3]
Exemples històrics[modifica]
S'especula que els estofats perpetus eren comuns a la cuina medieval, sovint com potatge o pot-au-feu :
| « | Pa, aigua o ale, i un companaticum ('quelcom que acompanya el pa') del calderó, el guisat o pot-au-feu original que otorga un brou sempre canviant enriquit diàriament amb tot allò que fos dispoinble. El calderó era rarament buidat excepte en preparació per les setmanes sense carn de Quaresma, doncs mentre una llebre, gallina o colom li donaria un gust refinat a carn, el savor de bacó o col romandria durant dies, o fins i tot setmanes. | » |
| — Reay Tannahill[4] | ||
Un escriptor va reclamar que un lot de pot-au-feu fou mantingut com a estofat perpetu a Perpinyà des del segle XV fins a la Segona Guerra Mundial, quan es va quedar sense ingredients per mantenir l'estofat a causa de l'ocupació alemanya.[5]
Exemples moderns[modifica]
La tradició de l'estofat perpetu roman popular i estesa als països del sud i l'est asiàtic. Alguns exemples notables inclouen la sopa de fideus de vedella i cabra servida per Wattana Panich a Bangkok, Tailàndia, que porta cuinant més de 49 anys,[6][7] i el brou d'oden d'Otafuku a Asakusa, Japó, que serveix el mateix brou diàriament des de 1945.[8]
Des d'agost del 2014 i abril del 2015, un restaurant de Nova York va servir durant més de vuit mesos un brou mestre a l'estil d'un estofat perpetu.[9]
El juliol de 2023, un "Club de l'estofat perpetu" (Perpetual Stew Club) organitzat per la personalitat d'Internet Annie Rauwerda va viralitzar-se a les xarxes per celebrar reunions setmanals a Bushwick, Brooklyn, per consumir estofat perpetu. Centenars de persones van assistir a l'acte i van portar els seus propis ingredients per contribuir al guisat.[10][11][12] L'estofat va durar 60 dies.[13]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Slabbert, Joan. Bwana Kakuli. Trafford Publishing, 2005, p. 76–77. ISBN 1412061563.
- ↑ Fitzpatrick, Sir Percy. Jock of the Bushveld. Longmans, Green and Company, 1907, p. 79–80.
- ↑ 3,0 3,1 Moulton, Sara. «Perpetual stew». Times Daily, 03-05-2013. Arxivat de l'original el 17 Jul 2023. [Consulta: 30 març 2014].
- ↑ 4,0 4,1 Tannahill, Reay. Food in history (en anglès). 1st. Nova York: Crown Publishers, 1989. ISBN 0-517-57186-2.
- ↑ Prager, Arthur. «From, A Pot-Au-Feu, Many Happy Returns». New York Times, 1981.
- ↑ GreatBigStory. «This Soup Has Been Simmering for 45 Years». YouTube, 19-07-2019. [Consulta: 17 agost 2020].
- ↑ Descalsota, Marielle. «I tried one of the world's oldest soups, a broth that's been kept simmering for 50 years by 3 generations of a family. It's now one of my favorite restaurants in Bangkok.» (en anglès americà). Insider. [Consulta: 21 juliol 2023].
- ↑ , 20-10-2017 [Consulta: 11 desembre 2022].
- ↑ Sterling, Justine. «Why You Shouldn't Be Terrified of This Never-Ending Stew», 28-01-2015. [Consulta: 19 setembre 2018].
- ↑ (en anglès) , 20-07-2023 [Consulta: 20 juliol 2023].
- ↑ «Woman goes viral for cooking 'perpetual stew' for 40 days straight» (en anglès). The Independent, 18-07-2023. [Consulta: 20 juliol 2023].
- ↑ (en anglès) , 14-07-2023 [Consulta: 20 juliol 2023].
- ↑ «Home» (en anglès americà). www.perpetualstew.club. [Consulta: 18 agost 2023].