Fotògrafs Napoleon
 |
S'ha proposat que «Cinematògraf Napoleón» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió, pendent de concretar). |
La firma A. i E., dits Napoleon, va ser una empresa familiar amb estudis fotogràfics a Barcelona i a Madrid, que van començar el seu treball a Barcelona l'any 1851 i va perdurar fins al seu tancament definitiu l'any 1968. Durant molts anys, va ser l'estudi més conegut i famós de la ciutat. Disposava de milers i milers de retrats de la burgesia barcelonina, tant familiars, com polítics, tradicionals, fotomuntatges i fins i tot i n'hi havia algun d'eròtic, encara que fos il·legal.
Història
[modifica]Anne Tiffon Cassan (Narbona, 18 de març de 1831-Barcelona, 22 de juliol de 1912), més coneguda com a Anaïs Napoleon, va ser la primera de cinc fills del matrimoni entre Alexis Tiffon Barrau, perruquer, barber i pedicur, i Marie Cassan Peyras. La família Tiffon va demanar permís per abandonar França amb destinació a València, permís que els va ser concedit el desembre de 1845 i que va fer que es traslladessin a Barcelona el 1846, on finalment es van quedar. Donat que a la Barcelona vuitcentista els noms francesos estaven molt de moda el pare va triar el nom de Napoleó per exercir la seva professió, aconseguint prestigi i una gran clientela.[1] Anaïs va ser una de les primeres dones que van fer Daguerreotip a Espanya, encara que també era especialista a fer targetes de visita que incloïen fotografies.[2]
Antonio Fernández Soriano (Albacete, 24 d'abril de 1827- Barcelona, 3 de febrer de 1916) va estudiar fotografia a França i va entrar com a aprenent al estudi fotogràfic de Charles Chavan, i posteriorment ca entrar a treballar a Barcelona com a músic en el regiment d'infanteria de la Constitució 29. Aleshores va conèixer Anaïs, encara que continuà amb l'ofici de fotògraf ocasional. Es van casar el 24 de desembre de 1850 a la parròquia de Sant Josep i Santa Mònica i el pare de Anaïs els va cedir un espai a la seva consulta; donat que el seu nom comercial era Napoleon, també van adoptar el nom per l'estudi fotogràfic.[1]
Es té constància de la seva activitat a partir d'un anunci publicat el 31 de juliol de 1853 al diari Correo de Barcelona, publicat per Manuel Saurí i Crespí entre juliol de 1852 i juliol de 1854.[1] Encara que també realitzaven treballs fotogràfics a domicili per a fer Fotografia post mortem.[3]
L'any 1862, la parella va comprar l'edifici de la Rambla de Santa Mònica, 15, al costat de la casa familiar, i van contractar dos ajudants encarregats del retoc i l'acoloriment manual de les fotografies.[1]
El 1868 obtingueren la seva primera medalla en l'Exposició Aragonesa.[1] També van treballar per a la Casa Reial, fent retrats a membres de diverses famílies reials com Isabel II, Alfons XII i Alfons XIII i van obtenir condecoracions a Espanya, França i Portugal rebent l'any 1872 la comanda de l'Ordre de Carles III i sent posteriorment nomenat comanador de l'Orde d'Isabel la Catòlica.[1] El 1881, Antonio es va desplaçar a Madrid per assistir al casament del seu fill Napoleón Francisco (1855-1898) i va comprar un estudi fotogràfic al carrer del Príncep de Madrid, cedint-lo al seu fill, que el va dirigir fins a la seva mort per tisi el 12 de desembre de 1898; posteriorment, se n'encarregà la seva vídua[1] fins que va ser traspassat el 1905.
El 1882, els Napoleon van haver d'enfrontar la mort d'un dels seus fills, Esteban, amb tan sols vint anys, a causa d'un traumatisme cerebral. A causa d'aquesta tragèdia, el 30 de desembre de 1882 van decidir constituir una societat en la que, tant el matrimoni com el fill gran Emilio (1851-) tinguessin una participació idèntica. També van participar en l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888 amb l'exhibició de diverses obres.[1]
El 1896 es va obrir una sucursal a l'antiga plaça de l'Àngel, regentada per Napoleón Fernando (1856-), que havia fracassat en el intent de obrir una botiga de llenceria al carrer del Pi.[1] Va estar funcionant fins al 1907, quan va ser enderrocada per a l'obertura de la Via Laietana.
L'any 1896, els Napoleon van adquirir un projector cinematogràfic i van aconseguir ser els representants de la Casa Lumière a Barcelona, esdevenint així els primers cinematògrafs de la ciutat. El cinema, anomenat Cinématographe Lumière, amb capacitat per unes dues-centes persones, més cinquanta seients preferents i situat a la planta baixa de la casa familiar a la Rambla de Santa Mónica Va ser inaugurat el 20 de desembre de 1896.[1] Del 1897 al 1905 s'hi projectaven pel·lícules al preu d'una pesseta per sessió (una mitja hora).[4]
Davant l'èxit de la seva sala cinematogràfica a la Rambla, el 1901 van obrir una altra al Paral·lel, al costat de l'ara desaparegut Cafè Circ Espanyol.[1] El 1908 van abandonar el negoci del cinema davant la creixent competència.
Anaïs Tiffon morí el 21 de juliol de 1912 a l'edat de 82 anys, essent enterrada el dia 23 al cementiri de Montjuïc en el panteó familiar de la via de Santa Eulàlia, número 14, que el matrimoni havia fet construir el 1884.[5][1]
L'any 2015 es van inaugurar en un interior d'illa amb al barri de Fort Pienc els jardins d'Anaïs Napoleon, amb entrada des del carrer de la Marina, 155.[1]
Fons personal
[modifica]Part del seu fons es conserva a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. El fons aplega una petita part de les fotografies generades per l'activitat professional de la nissaga Napoleon. Es tracta, majoritàriament, de retrats de personatges anònims i d'altres il·lustres com mossèn Cinto Verdaguer o Alfons XIII.[6]
El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques conserva fotografies de la nissaga Napoleon.[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 Albertí, Elisenda. Decidides. Set dones contra corrent.. Albertí Editor, març 2017, p. 16-18,21-24,26,28,34-38,40. ISBN 9788472461574.
- ↑ López Mondéjar, P. Historia de la Fotografía en España (en española). 4ª. Barcelona: Lunwerg Editores, 1999, p. 65. ISBN 8477826609.
- ↑ Fontanella, L. La historia de la Fotografía en España desde sus orígenes hasta 1900 (en española). Madrid: El Viso, 1981, p. 45. ISBN 84-86022-00-2.
- ↑ González López, Palmira «Els anys daurats del cinema clàssic a Barcelona (1906-1923)». Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Edicions 63, 1987, pàg. 19.
- ↑ «Projecte de construcció d'un panteó, propietat dels consorts Antonio Fernández i Maria Tiffon, al solar número 14 de la via de Santa Eulàlia, agrupació 2a del cementiri del sud-oest (Montjuïc)». S139 Obres i ornamentació 58505.4. AMCB, 30-10-1883.
- ↑ Domènech, Sílvia (dir.); Torrella, Rafel; Ruiz, Montserrat. Barcelona fotografiada: 160 anys de registre i representació: guia dels fons i les col·leccions de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (CC-BY-SA-3.0). Arxiu Municipal de Barcelona, Institut de Cultura de Barcelona, 2007, p. 311. ISBN 978-84-9850-029-5.
- ↑ «Resultados de la búsqueda». Escena Digital de Catalunya.
Bibliografia
[modifica]- García Felguera, María de los Santos «Anaïs Tiffon, Antonio Fernández y la compañía fotográfica "Napoleon"». Locus amoenus, 8, 2005-2006, pàg. 307-335.
Enllaços externs
[modifica]
- «El passatge Napoleó». Pla de Barcelona (blog), 03-12-2013.