Eucroïta

Eucroïta
Eucroïta d'Eslovàquia
Fórmula química	Cu₂(AsO₄)(OH)·3H₂O
Epònim	Eu- i color
Localitat tipus	Ľubietová
Classificació
Categoria	arsenats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.DC.07
Nickel-Strunz 9a ed.	8.DC.07
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/D.02
Dana	42.6.3.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Hàbit cristal·lí	cristalls prismàtics curts, també rarament tabulars gruixuts. Cristalls normalment holoèdrics en aparença.
Estructura cristal·lina	a = 10.07Å, b = 10.52Å, c = 6.12Å
Color	verd maragda
Exfoliació	imperfecta en {101} i {110}
Fractura	desigual, semiconcoidal
Tenacitat	trencadissa
Duresa	3,5 a 4
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	verd
Diafanitat	transparente, translúcida
Densitat	mesurada 3,44 g/cm³, calculada 3,45 g/cm³
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1.695 nβ = 1.698 nγ = 1.733
Birefringència	δ = 0,038
Pleocroisme	feble
Angle 2V	mesurat: 28° a 30°, calculat: 34°
Dispersió òptica	feble
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Euc
Referències

L'eucroïta és un mineral de la classe dels arsenats. Va ser descoberta l'any 1823 en forma de cristalls incrustats en esquists amb mica associat a olivina, i anomenada així per August Breithaupt, del grec eu, bo, i jroma, color, en al·lusió al bell color que presenta.

Característiques

És un rar arsenat de coure que apareix sempre com a mineral de formació secundària, amb fórmula Cu₂(AsO₄)(OH)·3H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, formant habitualment cristalls prismàtics curts d'aparença holoèdrica. Rarament forma cristalls tabulars més gruixuts.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'eucroïta pertany a «08.DC: Fosfats, etc, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ = 1:1 i < 2:1» juntament amb els següents minerals: nissonita, legrandita, strashimirita, arthurita, earlshannonita, ojuelaïta, whitmoreïta, cobaltarthurita, bendadaïta, kunatita, kleemanita, bermanita, coralloïta, kovdorskita, ferristrunzita, ferrostrunzita, metavauxita, metavivianita, strunzita, beraunita, gordonita, laueïta, mangangordonita, paravauxita, pseudolaueïta, sigloïta, stewartita, ushkovita, ferrolaueïta, kastningita, maghrebita, nordgauïta, tinticita, vauxita, vantasselita, cacoxenita, gormanita, souzalita, kingita, wavel·lita, allanpringita, kribergita, mapimita, ogdensburgita, nevadaïta i cloncurryita.

Formació

L'eucroïta pot trobar-se en la zona d'oxidació d'alguns jaciments hidrotermals d'altres minerals del coure, i és per això que sol trobar associada a minerals com ara: olivina, strashimirita, atzurita o malaquita. Pot formar-se per pseudomorfisme a partir de l'olivina. Acostuma a formar druses, amb creixement cristal·lí omplint completament cavitats de cristalls ben formats.