Eugène Burnouf
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 abril 1801 París |
| Mort | 28 maig 1852 (51 anys) París |
| Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 59 Grave of Burnouf (en)  |
| Secrétaire perpétuel de l'Académie des inscriptions et belles-lettres (fr) | |
| ← Charles Athanase Walckenaer – Joseph Naudet → | |
| Dades personals | |
| Formació | École des chartes |
| Activitat | |
| Ocupació | lingüista, indòleg |
| Ocupador | Collège de France, catedràtic (1832–1852) |
| Membre de | |
| Professors | Jean-Pierre Abel-Rémusat i Antoine-Léonard Chézy |
| Alumnes | Rudolf von Roth |
| Influències | |
| Família | |
| Pare | Jean-Louis Burnouf |
Premis | |
Eugène Burnouf, (París, 8 d'abril de 1801 - París, 28 de maig de 1852) fou un lingüista i indòleg francès, fundador de la Société Asiatique l'any 1822 i fill de Jean-Louis Burnouf.
Biografia[modifica]
Va estudiar a l'École royale des chartes[1] abans de consagrar-se a l'estudi de les llengües orientals, tot suscitant un moviment d'estudis vèdics científics a França. Va ser professor de gramàtica general a l'École Normale Supérieure i va ser nomenat professor del Collège de France, on va ser titular de la càtedra de llengua i literatura sànscrites entre 1832 i 1852. Va ser elegit membre de l'Académie des inscriptions et belles-lettres l'any 1832. Les seues investigacions van ultrapassar àmpliament el marc del sànscrit, amb estudis principalment del pali i l'avèstic.
Eugène Burnouf és considerat un dels grans indòlegs francesos i el pare dels estudis sobre el budisme a Occident. També se li deuen, principalment, una traducció del Bhagavata Purana i la primera traducció del Sutra del Lotus, del sànscrit al francès, publicada l'any 1852.
La seua tomba es troba al cementiri del Père-Lachaise (59a Divisió, 3a línia, AJ, 13). Un carrer del 19è arrondissement de París porta el seu nom.
Era cosí germà d'Émile-Louis Burnouf. La seua filla Laure es va casar amb l'historiador Léopold Delisle.
Obres escollides[modifica]
- Assaig sobre el Pali (1826)
- Vendidad Sade, un dels llibres de Zoroastre (1829-1843)
- Comentari sobre el Yaçna, un dels llibres litúrgics dels parsis (1833-1835)
- Memòria sobre les inscripcions cuneiformes (1838)
- Bhagavata Purana o història poètica de Krishna (3 volumes, 1840-1847)
- Introducció a la història del Budisme indi (1844; 1876)
- Lotus de la bona llei (1852). Reedició : A. Maisonneuve, París, 1973.
Referències i notes[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eugène Burnouf |
- ↑ « Llista l'alumnes becaris de l'École royale des chartes » a la Bibliothèque de l'École des chartes, vol. 1, 1840, p 44