Fàbrica de La Propagadora del Gas

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Fàbrica de La Propagadora del Gas
Dades
TipusEdifici industrial Modifica el valor a Wikidata
Construcció1853 Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1913 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVila de Gràcia (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 58″ N, 2° 09′ 46″ E / 41.39953°N,2.16279°E / 41.39953; 2.16279

La Fàbrica de La Propagadora del Gas era una instal·lació industrial de Gràcia, actualment desapareguda. Era situada entre els carrers del Torrent de l'Olla i del Pi (actualment Abdó Terradas) i des del carrer del Perill fins aproximadament l'actual carrer de Còrsega, i va arribar a tenir tres gasòmetres.[1]

Història[modifica]

L'octubre del 1852, l'Ajuntament de Gràcia signà un contracte amb Ramon Salvadó i Serra per a l'enllumenat públic per gas de la vila durant una durada de 25 anys.[2] Una comissió formada por membres del consistori, encapçalats per l'alcalde Josep Balasch i Solà, i alguns dels principals contribuents, va elaborar un plec de condicions on s'estipulaven, entre altres coses, el nombre de fanals (inicialment 28), l'horari del servei (desde la posta de sol fins a les 11 de la nit), i el subministrament a particulars als carrers per on passés la canonada.[1][1]

L'abril del 1853, es constituí la Societat comanditària Ramon Salvadó i Cia amb un capital de 40.000 duros, els socis de la qual eren Ramon Salvadó i Serra, de l'Ametlla (20.000), Josep Martorell i Guitart (4.000), de Calella (4.000), Antoni Rovira i Borrell (4.000), Francesc Font i Romà, de Solsona (2.000), Josep Molas i Vallvé, de Reus (2.000), Josep Jover i Sans, de Copons (4.000), i Jaume Baulenas i Mateu,[3] de Barcelona (10%).[4] El gerent era Salvadó, i en l'escriptura s'establia que demanarien l’aprovació governamental per a la constitució d'una societat anònima.[2] Aquesta es va constituir el 4 de juny del 1853, amb el nom de La Propagadora del Gas i un capital de 6 milions de rals, repartits en 1.500 accions de 4.000 rals, amb l'objectiu subministrar gas per a l'enllumenat públic i particular a les províncies de Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida, Saragossa, Osca i Terol. Els socis eren Ramon Salvadó (1.400.000), Josep Martorell (800.000), Josep Maria Sirvent, de Reus (600.000), Antoni Rovira i Borrell (400.000), Josep Rodríguez i Caparà (800.000), Josep Rovira i Morera, d'Arenys de Munt (400.000), Josep Jover i Sans (400.000), Ignasi Valentí i Colom, d'Igualada (360.000), i Antoni Gatell i Badia, de Torredembarra (400.000).[5][2] El 1855, en la primera junta general d’accionistes, el nombre n'havia augmentat fins a 34.[6]

Uns dies després, el 14 de juny, Ramon Salvadó va adquirir al fabricant tèxtil Pelegrí Vilaregut i Albafull uns terrenys al costat de la seva fàbrica (coneguda com a Vapor Vell) per 20.000 rals,[7] i un any més tard, els va cedir a la societat.[8] Un any després de la constitució de la societat Ramon Salvadó i Cía, la fàbrica de Gràcia ja era acabada i s'hi havien instal·lat el gasòmetre i les canonades.[9] El primer traçat s'estenia pel carrer Gran de Gràcia des de la seva entrada a la vila fins a la cantonada del carrer de Sant Antoni i els carrers de Bonavista, Llibertat, Beat Oriol, Sant Domènec, Santa Eugènia, plaçes de la Llibertat i de la Constitució, on es trobava l'Ajuntament.[1] El 1856, van signar un nou conveni per a ampliar-lo a les zones més densament poblades de la vila i augmentar el nombre de fanals a 78,[1] i el 1859, Ramon Salvadó deixà el carrèc de gerent en mans d'Antoni Rovira.[10][1]

El 1874, la companyia va acordar amb l'Ajuntament de Gràcia la pròrroga del contracte per 20 anys més, i també va signar un altre contracte amb l'Ajuntament del veí poble de Sant Gervasi per a l'enllumenat públic, fent-se de la instal·lació i el manteniment de 150 fanals.[11][1] El 1877, es van signar sengles contractes amb els ajuntaments de Sarrià i Les Corts per una durada de 30 anys.[11][1]

El 1883, la companyia Eugène Lebon i Cia, la segona subministradors de gas de Barcelona, va adquirir les instal·lacions i els contractes de La Propagadora del Gas per 2.000 de les seves accions.[11][1] D'aquesta manera, s'inicià la competència amb la Societat Catalana per a l'Enllumenat de Gas, arribant-se finalment a un acord semblant al que s'havia produït a Barcelona, de manera que la primera s'encarregaria del consum públic, i la segona del privat.[1] Els nous propietaris van adquirir uns terrenys contigus, ampliant la superfície de 6.300 m² a 9.800 m².

Tanmateix, el 1889 es van iniciar els tràmits per a obrir el carrer de Còrsega entre els de Girona i el del Torrent de l'Olla, afectant de ple la fàbrica, a la qual cosa la companyia es va oposar.[12][1] Finalment, el 1913, Lebon va ser absorbida per la Catalana de Gas, i la fàbrica va ser tancada i enderrocada, instal·lant-se una estació reguladora al carrer de Còrsega davant del del Bruc per al subministrament de Gràcia, la part baixa de Sant Gervasi, Sarrià i Les Corts.[1]

Intent frustrat de Barcelona[modifica]

En els seus inicis, la companyia va tenir un intent frustrat d'establir una fàbrica de gas a la mateixa ciutat de Barcelona.[1] Així, a finals del 1853, Jaume Baulenas va adquirir en emfiteusi al comerciant i terratinent Rafael Sabadell i Permanyer una part de l'anomenat «hort d'en Ferlandina» (que fou propietat dels barons de Peramola) i una altra peça de terreny situada al carrer de Ponent (actualment Joaquín Costa),[13] i el 4 de gener del 1854, el gerent Ramon Salvadó va presentar la sol·licitud per a construir-hi una fàbrica de gas segons el projecte de l'arquitecte Antoni Rovira i Trias.[14] El 18 de gener s’obrí un estudi sobre el perill que suposava, i després de dos dictàmens favorables, foren presentades les protestes de les religioses del veí Convent dels Àngels i diversos propietaris de l’entorn, de la Sociedad de Seguros Mutuos de Incendios de Barcelona, un dictamen desfavorable de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia, i més protestes de la Casa Provincial de Caritat, de la Casa dels Infants Orfes i de la Junta de Sanitat. Finalment, després de tres mesos de deliberacions, Salvadó va retirar la sol·licitud de llicència.[15] Aleshores, Baulenas vengué els terrenys a la companyia per 16.000 rals,[16][17] que els parcel·là i vengué o establí en emfiteusi a diferents particulars per a edificar-hi cases.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 Arroyo, 1992.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Sudrià i Triay i Aubanell i Jubany, 2017, p. 45.
  3. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 125, 286. 
  4. ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/16, f. 297-306, 2-4-1853.
  5. ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/17, f. 76v-88, 4-6-1853.
  6. ↑ Sudrià i Triay i Aubanell i Jubany, 2017, p. 45-46.
  7. ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/17, f. 104-108v, 14-6-1853.
  8. ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/18, f. 634v-639v, 27-6-1854.
  9. ↑ Sudrià i Triay i Aubanell i Jubany, 2017, p. 46.
  10. ↑ Sudrià i Triay i Aubanell i Jubany, 2017, p. 47.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Sudrià i Triay i Aubanell i Jubany, 2017, p. 49.
  12. ↑ «Instruït per a la prolongació dels carrers Còrsega / Roger de Lluria / Bruch /Terrassa / Venus i expropiació de les finques afectades . Indemnització dels terrenys i fàbrica de gas de la Sociedad Lebón y Cia, segons la sentencia del tribunal Contenciós-administratiu, per l'obertura dels carrers esmentats». Planejament i gestió urbanística 1889/302. AMDG.
  13. ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/17, f. 469-477, 1-12-1853.
  14. ↑ «Construcció d'un gasòmetre al carrer Poniente (actual Joaquim Costa), propietat de Ramon Salvadó». Q136 3/4 1444 bis. AMCB, 1854.
  15. ↑ Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 84. ISBN 978-84-9156-216-0. 
  16. ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/18, f. 640v-644, 27-6-1854.
  17. ↑ Jurisprudencia civil. Colección completa de las sentencias del Tribunal Supremo, vol. 65, 1889, p. 104-107. 

Bibliografia[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fàbrica_de_La_Propagadora_del_Gas&oldid=33370436»