Fagals

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Fagal)
Infotaula d'ésser viuFagals
Fagales Modifica el valor a Wikidata
Buchenwald 1.jpg
faig Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitnou Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
SubregneViridiplantae
OrdreFagales Modifica el valor a Wikidata
Engl., 1892
Famílies

Les fagals (Fagales) són un ordre de plantes amb flor (Angiospermes, dicotiledònies), llenyoses i generalment unisexuals. El nom de l'ordre deriva del gènere Fagus, faigs. Pertanyen al grup dels ròsids de les dicotiledònies.

Fagals agrupa prop de trenta gèneres i un miler d'espècies, entre els quals es troben molts dels arbres més habituals dels boscos dels Països catalans, com roures, alzines, sureres, faigs, bedolls, castanyers, avellaners o verns.[1]

Classificació[modifica]

La seva circumscripció en els sistemes de classificació ha variat molt. Les famílies i gèneres inclosos actualment són els següents:

El sistema Cronquist més antic només incloïa quatre famílies (Betulaceae, Corylaceae, Fagaceae, Ticodendraceae; Corylaceae que ara s'inclou dins les Betulaceae); aquest arranjament va seguit, per exemple, de la llista mundial de famílies de plantes seleccionades.[2] Les característiques comunes en aquest moment eren que eren plantes llenyoses, d'hàbit arbori o arbustiu, amb flors unisexuals i normalment aments erectes o pènduls; acostumen a portar dos primordis seminals anàtrops per carpel, embrió desenvolupat, pol·linització anemòfila principalment.[3]

Les altres famílies es van dividir en tres ordres diferents, col·locats entre els Hamamelidae. Els Casuarinales comprenien la família única Casuarinaceae, els Juglandales comprenien les Juglandaceae i Rhoipteleaceae, i els Myricales comprenien les formes restants (més Balanops). El canvi es deu als estudis que suggereixen que els Myricales, així definits, són parafilètics dels altres dos grups.

Característiques[modifica]

La majoria dels fagals són pol·linitzades pel vent i són monoiques amb flors unisexuals.[4]

Història evolutiva[modifica]

El membre més antic de l'ordre és la flor Soepadmoa de l'amber de New Jersey del Turonià tardà - Coniacià, que és una evolució amb característiques tant de Nothofagus com d'altres Fagals, cosa que suggereix que l'avantpassat de tots els Fagals era semblant a Nothofagus.[4] En concret, l'ordre té un excel·lent registre de micro i macrofòssils, amb ocurrències de cada família que es remunten a principis del cenozoic i amb parents que es remunten al cretàcic. Els patrons anatòmics de la fusta que caracteritza a cadascuna de les famílies s'han estudiat analitzant també els registres de les fustes del cretàcic i el Paleogen assignades als fagals per ajudar a comprendre la història geològica de l'ordre i de les famílies que el componen.[5][6]

Interès econòmic[modifica]

La fusta d'aquests arbres és molt apreciada, sobretot la dels faig, castanyer, alguns roures americans i el faig austral. De l'alzina se'n valora l'alt poder calorífic, motiu pel qual se l'ha utilitzat per a l'obtenció de llenya i carbó vegetal. El suro de l'alzina surera s'extreu cada 8 o 10 anys i és un material al qual s'ha donat molts usos sobretot pel fet de ser un material aïllant. El castanyer s'ha conreat pel seu fruit, molt apreciat, mentre que les glans d'alguns suros s'utilitzen per aliment del bestiar. La majoria de les espècies de fagals s'utilitzen com a ornamentals, algunes d'elles per la seva singularitat pigmentació a la tardor.[7]

Sistemàtica[modifica]

La filogenètica molecular moderna suggereix les relacions següents: [8]



Cucurbitales (exogrup)


Fagals

Nothofagaceae




Fagaceae





Myricaceae



Juglandaceae






Ticodendraceae



Betulaceae




Casuarinaceae







Galeria d'imatges[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Barceló, Francesc Bonafè. Flora de Mallorca. Editorial Moll, 1980, p. 427. ISBN 978-84-273-0239-6. 
  2. «Royal Botanic Gardens, Kew: Databases and Publications». Arxivat de l'original el 3 febrer 2004. [Consulta: 16 octubre 2018].
  3. Lisa Urry , Michael Cain, Steven Wasserman, Peter Minorsky, Jane Reece. Campbell Biology 11th Edition (2016). 1488 pag. ISBN 0134093410, ISBN 978-0134093413
  4. 4,0 4,1 Gandolfo, Maria A.; Nixon, Kevin C.; Crepet, William L.; Grimaldi, David A. (en anglès) American Journal of Botany, 105, 8, agost 2018, pàg. 1424–1435. DOI: 10.1002/ajb2.1103 [Consulta: free].
  5. APG IV (Angiosperm Phylogeny Group IV) 2016 An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV. Bot J Linn Soc 181:1–20.
  6. Carlquist S. 2001 Comparative wood anatomy. 2nd ed. Springer, Berlin.
  7. Guinjuan, Jordi Recasens i. Botànica agrícola. Plantes útils i males herbes. Universitat de Lleida, 2000, p. 36-38. ISBN 978-84-8409-618-4. 
  8. Angiosperm Phylogeny Group (2009). "An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III". Botanical Journal of the Linnean Society. 161 (2): 105–121. doi:10.1111/j.1095-8339.2009.00996.x.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fagals