Fermín Arteta Sesma

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Fermín Arteta)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFermín Arteta Sesma
Fermín Arteta.jpg
Retrat de Fermín Arteta per Antonio María Esquivel
Nom original (es) Fermín de Arteta
Biografia
Naixement 8 de juliol de 1796
Corella
Mort 15 de desembre de 1880(1880-12-15) (als 84 anys)
Madrid
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg  Ministre de la Governació
29 d'agost de 1840[1] – 11 de setembre de 1840
President Modesto Cortázar Leal de Ibarra
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg  Ministre de la Governació
14 de gener de 1851 – 5 d'abril de 1851
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg  Ministre de Comerç, Instrucció i Obres Públiques
5 d'abril de 1851 – 20 d'octubre de 1851
President Juan Bravo Murillo
Escudo de la provincia de Barcelona.svg  Governador Civil de Barcelona
15 de gener de 1850 – 5 de juliol de 1850
Activitat
Ocupació Polític
Partit Partit Moderat
Conflicte Primera Guerra Carlina
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Fermín Arteta Sesma (Corella, 8 de juliol de 1796 - Madrid, 15 de desembre de 1880) va ser un polític navarrès, ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya

Biografia[modifica]

Ingressà a la milícia el 1814, quan s'allistà a la guàrdia valona i va formar part del Batalló Sagrat, dedicant-se durant un temps com a enginyer militar a estudiar la restauració dels castells de Burgos i Pancorbo. Amb l'arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís s'hagué de retirar a Cadis, però després tornà a l'exèrcit i participà en la repressió del pronunciament d'Espoz i Mina el 1830, que li comportà l'ascens a capità.

L'esclat de la primera guerra carlina (1831) l'agafà a Saragossa, i participà en el front del Nord. La seva actuació li va valer l'ascens a comandant de Batalló d'Infanteria i la Creu Llorejada de Sant Ferran. Va ser elegit diputat a Corts per Navarra els anys 1837, 1839 i 1844.[2]

Fou Ministre de la Governació en el govern interí de Modesto Cortázar Leal de Ibarra (agost-setembre de 1840), després fou nomenat governador civil de Madrid, i elegit diputat per Logronyo el 1846. A l'any 1849 va ser nomenat senador reial vitalici[3] i governador civil de Barcelona el 1850, càrrec des del que va combatre amb especial intensitat l'incipient moviment obrer barceloní.

Reclamat una altra vegada al ministeri de la Governació en 1851, aquest mateix any va ocupar la cartera de Foment amb el Partit Moderat, en el govern de Juan Bravo Murillo. Durant el seu mandat va prendre mesures per a la implantació del sistema mètric decimal.[4] Va ser membre del Consell Reial fins a 1854, data en què es retirà a Corella.[5]

Referències[modifica]

  1. «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC.
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats
  3. Fitxa del Senat
  4. Fermín Arteta a l'Enciclopedia de Navarra
  5. Biografia a l'Enciclopedia Vasca Auñamendi


Càrrecs públics
Precedit per:
Francisco Cabello Rubio
Luis José Sartorius y Tapia
Ministre de Governació
Escut d'Espanya

(agost-setembre) 1840
(gener-abril) 1851
Succeït per:
Francisco Cabello Rubio
Manuel Bertrán de Lis y Ribes
Precedit per:
Miguel Tenorio
Governador Civil de Barcelona
Escudo de la provincia de Barcelona.svg

(gener-juliol) 1850
Succeït per:
Ventura Díaz
Precedit per:
Santiago Fernández Negrete
Ministre de Foment
Lesser Royal Coat of Arms of Spain (1700-1868 and 1834-1930) Pillars of Hercules Variant.svg

(abril-octubre) 1851
Succeït per:
Mariano Miguel de Reynoso