Forces Armades Argentines

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula unitat militarForces Armades Argentines
Fuerzas Armadas Argentinas
Flag of Argentina.svg
Tipus unitat militar
País Argentina
Unitats subordinades Exèrcit Argentí
Armada Argentina
Força Aèria Argentina
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Les Forces Armades Argentines (en castellà: Fuerzas Armadas Argentinas ) tenen com a Comandant en Cap al President de la Nació Argentina i depenen del Ministre de Defensa. Estan formades per l'Estat Major Conjunt de les Forces Armades, l'Exèrcit, l'Armada i la Força Aèria.

Història[modifica]

Els militars de la República Argentina van ser molt influents en la política del país i sovint van interrompre els governs democràtics. Els cops d'estat militars van enderrocar a governs democràtics el 1930, 1943, 1955, 1962, 1966 i 1976. La dictadura implantada el 1976 (denominada Procés de Reorganització Nacional) i que es va mantenir fins a 1983, va justificar les seves accions il·legals (detencions, tortures, execucions, desaparició forçada, segrest de nens) amb l'argument d'«enfrontar al terrorisme» (veure Terrorisme d'Estat a Argentina).

El 1965, un grup d'exploració de l'Exèrcit argentí va arribar al Pol Sud. Vegeu (Antàrtida Argentina).

El 1978, el rebuig argentí al Laudo Arbitral de 1977 en una disputa amb Xile per les illes Picton, Nova i Lennox va portar a tots dos països a la vora de la guerra. La junta militar que de facto governava Argentina va donar l'ordre a les Forces Armades, Operació Sobirania, d'ocupar militarment les illes. El conflicte va ser resolt per una mediació del papa Juan Pablo II que va conduir al Tractat de Pau i Amistat de 1984.

Durant els governs de Carlos Menem i Fernando de la Rúa les relacions amb Xile van millorar amb la solució de gairebé tots els problemes limítrofs. Després de la tornada de la democràcia en 1983, les Forces Armades de l'Argentina s'han reduït en nombre i també s'ha reduït el seu pressupost, resultant una major professionalització, accentuant-se quan es va eliminar el servei militar obligatori (1995). L'embargament del Govern Britànic es va acabar oficialment en 1990. Se li va donar la designació d'Aliat important no membre de l'OTAN pel president Bill Clinton dels Estats Units. Les Forces Armades van començar una política de cooperació i d'amistat amb les forces armades del Brasil i Xile.

Intervencions de les forces armades[modifica]

Excepte en missions de pau, els únics conflictes internacionals en els quals van intervenir les forces armades d'Argentina des de la seva organització definitiva en 1853 van ser la guerra de la Triple Aliança, la Guerra de Malvines i, formant part de la coalició internacional, en la Campanya del Golf Pèrsic, Operació Escut del Desert i Tempesta del Desert (des del 25/09/1990 al 25/04/1991).

Les missions de pau de l'ONU en les quals van col·laborar les forces armades van ser a Xipre, Exiugoslàvia, Kuwait, Bòsnia (SFOR), Líbia i Haití. Des de 1999 fins a juny de l'any 2006, l'Argentina va ser l'únic país llatinoamericà que va mantenir les seves tropes a Kosovo en l'operacions de la KFOR, on les forces militars argentines estaven adscriptas a una brigada italiana.

A partir de l'any 2000 es van produir alguns canvis significatius:[cita [cal citació]

  • S'ha negat als Estats Units la immunitat de les seves Forces Armades en territori argentí, igual que en altres 34 països.
  • Tant l'Argentina com el Brasil s'han distanciat dels Estats Units en matèria internacional, en oposició a la política intervencionista que l'estat en qüestió sosté envers la resta del món; política evidenciada en la condemna a la Invasió de l'Iraq de 2003 i el cessament del vot contra Cuba en el Consell de Drets Humans de l'ONU.
  • El Mercosur ja no és solament un tractat econòmic, també ha servit per mantenir la democràcia, com per exemple a Paraguai on en 2000 es va descoratjar un cop d'estat.
  • L'Argentina manté una estreta relació de cooperació militar i defensiva amb els Estats Units i en menor escala amb Israel, Alemanya, França, Espanya i Itàlia. En 2011 Argentina inicio la compra per primera vegada en la seva història d'armament procedent de Rússia i Xina. Dins d'Amèrica del Sud els seus majors aliats militars són Brasil i Veneçuela.[cita [cal citació]
Cadets de les Forces Armades instants abans de procedir a interpretar l'himne de l'Argentina en un acte realitzat en el Turó de la Glòria de Mendoza en 2010.

Graus de les Forces Armades[modifica]

L'ARA Almirall Brown (D-10) lidera la formació en un operatiu UNITAS

El President de la Nació Argentina és Comandant en Cap de les Forces Armades, (art. 99, incís 12 de la Constitució).

Armada Argentina[modifica]

  • Tropa: Mariner Segon, Mariner Primer.
  • Suboficials Subalterns: Cap Segon, Cap Primer, Cap Principal.
  • Suboficials Superiors: Suboficial Segon, Suboficial Primer, Suboficial Principal, Suboficial Major
  • Oficials Subalterns: Guardiamarina. Tinent de Corbeta, Tinent de Fragata, Tinent de Navili.
  • Oficials Caps: Capità de Corbeta, Capità de Fragata.
  • Oficials Superiors: Capità de Navili, Comodoro de Marina, Contraalmirante, Vicealmirall, Almirall.

Exèrcit Argentí[modifica]

  • Tropa: Soldat Voluntari de Segona(En Comissió), Soldat Voluntari de Segona, Soldat Voluntari de Primera.
  • Suboficials Subalterns: Cap, Cap 1r., Sergent.
  • Suboficials Superiors: Sergent 1r., Sergent Ajudant, Suboficial Principal, Suboficial Major.
  • Oficials Subalterns: Sotstinent, Tinent, Tinent 1r., Capità.
  • Oficials Caps: Major, Tinent Coronel.
  • Oficials Superiors: Coronel, Coronel Major, General de Brigada, General de Divisió, Tinent General.

Força Aèria Argentina[modifica]

  • Tropa: Voluntari de Segona, Voluntari de Primera.
  • Suboficials Subalterns: Cap, Cap Primer, Cap Principal.
  • Suboficials Superiors: Suboficial Auxiliar, Suboficial Ajudant, Suboficial Principal, Suboficial Major.
  • Oficials Subalterns: Alferes, Tinent, Primer Tinent, Capità.
  • Oficials Caps: Major, Vicecomodoro.
  • Oficials Superiors: Comodoro, Comodoro Mayor, Brigadier, Brigadier Mayor, Brigadier General

Jerarquies[modifica]

Escudo Armada Argentina (fidedigno).svg Armada de la República Argentina Ejercito Argentino Escudo.png Ejército Argentino LogoFAA.jpg Fuerza Aérea Argentina
Insignia Jerarquía Insignia Jerarquía Insignia Jerarquía
Oficiales
AL-ARA.png Almirante TG-EA.png Teniente General BG-FAA.png Brigadier General
VL-ARA.png Vicealmirante GD-EA.png General de División BM-FAA.png Brigadier Mayor
CL-ARA.png Contralmirante GB-EA.png General de Brigada BR-FAA.png Brigadier
CA-ARA.png Comodoro de Marina

(jerarquía honoraria)

CY-EA.png Coronel Mayor

(jerarquía honoraria)

CO-FAA.png Comodoro Mayor

(jerarquía honoraria)[1][2]

CN-ARA.png Capitán de Navío CR-EA.png Coronel CM-FAA.png Comodoro
CF-ARA.png Capitán de Fragata TC-EA.png Teniente Coronel VC-FAA.png Vicecomodoro
CC-ARA.png Capitán de Corbeta MY-EA.png Mayor MY-FAA.png Mayor
TN-ARA.png Teniente de Navío CT-EA.png Capitán CT-FAA.png Capitán
TF-ARA.png Teniente de Fragata TP-EA.png Teniente Primero PT-FAA.png Primer Teniente
TR-ARA.png Teniente de Corbeta TT-EA.png Teniente TT-FAA.png Teniente
GU-ARA.png Guardiamarina ST-EA.png Subteniente AF-FAA.png Alférez
Suboficiales
SM-ARA.png Suboficial Mayor SM-EA.png Suboficial Mayor SM-FAA.png Suboficial Mayor
SP-ARA.png Suboficial Principal SP-EA.png Suboficial Principal SP-FAA.png Suboficial Principal
SI-ARA.png Suboficial Primero SA-EA.png Sargento Ayudante SA-FAA.svg Suboficial Ayudante
SS-ARA.png Suboficial Segundo SI-EA.png Sargento Primero SX-FAA.svg Suboficial Auxiliar
CP-ARA.png Cabo Principal SG-EA.png Sargento CP-FAA.svg Cabo Principal
CI-ARA.png Cabo Primero CI-EA.png Cabo Primero CI-FAA.svg Cabo Primero
CS-ARA.png Cabo Segundo CB-EA.png Cabo CB-FAA.svg Cabo
Tropas
MI-ARA.png Marinero Primero VP-EA.svg Soldado Voluntario Primero VP-FAA.svg Voluntario de Primera
MS-ARA.png Marinero Segundo VS-EA.svg Soldado Voluntario Segundo VS-FAA.svg Voluntario de Segunda
Sin equivalencias VS-ec-EA.svg Soldado Voluntario Segundo en Comisión Sin equivalencias

Estructura[modifica]

L'estructura actual es basa en la Llei de Defensa Nacional N° 23554 (aprovada en 1988), quant a la modernització doctrinaria de les forces armades, perseguint definir el seu paper entre la societat civil i la resta de les institucions de l'Estat, procurant (tal com afirma el text legal), que les mateixes solament puguin ser utilitzades contra agressions estrangeres, reduint la jerarquia dels seus caps i centralitzant la presa de decisions.

Despeses[modifica]

La despesa en defensa de l'Argentina, l'any 2010 era, com des del retorn de la democràcia en 1983, en els 3200 milions de dòlars; la qual cosa representa un 1,07% del seu PBI, per sota de l'1,74% mitjana de les nacions sud-americanes. En 2011 el Ministeri de Defensa i el govern de la República Argentina han elevat el pressupost de defensa a 1,5% del seu PBI.

Al desembre del 2011, la Cambra de diputats de l'Honorable Congrés de la Nació (HCN) d'Argentina va votar a favor del pressupost per a l'any 2012, presentat pel Govern nacional. Pel que fa a l'àrea del Ministeri de Defensa, per a l'any entrant el pressupost total - incloent els organismes descentralitzats, com ser l'Institut Geogràfic Militar, el Servei Meteorològic Nacional i l'Institut d'Ajuda Financera- ascendirà a un total de $ 20.252.909.798; uns 2275 milions de dòlars. Pràcticament un 1,7% del pressupost global.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Forces Armades Argentines