Forces Armades Argentines

Forces Armades Argentines
*Fuerzas Armadas Argentinas*
Tipus	unitat militar
Seu	Libertador Building (en) , Libertad Building (en) i Cóndor Building (en)
Fundació	1810
País	Argentina
Part de	Ministry of Defense of Argentina (en)
Unitats subordinades	Exèrcit Argentí; Armada Argentina; Força Aèria Argentina
Quarter general	Libertador Building (en) , Libertad Building (en) i Cóndor Building (en)
Lloc web	http://www.fuerzas-armadas.mil.ar/

Les Forces Armades Argentines (en castellà: Fuerzas Armadas Argentinas) tenen com a Comandant en Cap al President de la Nació Argentina i depenen del Ministre de Defensa. Estan formades per l'Estat Major Conjunt de les Forces Armades, l'Exèrcit, l'Armada i la Força Aèria.

Història[modifica]

Els militars de la República Argentina van ser molt influents en la política del país i sovint van interrompre els governs democràtics. Els cops d'estat militars van enderrocar a governs democràtics el 1930, 1943, 1955, 1962, 1966 i 1976. La dictadura implantada el 1976 (denominada Procés de Reorganització Nacional) i que es va mantenir fins a 1983, va justificar les seves accions il·legals (detencions, tortures, execucions, desaparició forçada, segrest de nens) amb l'argument d'«enfrontar al terrorisme» (veure Terrorisme d'Estat a Argentina).

El 1965, un grup d'exploració de l'Exèrcit argentí va arribar al Pol sud. Vegeu (Antàrtida Argentina).

El 1978, el rebuig argentí al Laude Arbitral de 1977 en una disputa amb Xile per les illes Picton, Nova i Lennox va portar a tots dos països a la vora de la guerra. La junta militar que de facto governava Argentina va donar l'ordre a les Forces Armades, Operació Sobirania, d'ocupar militarment les illes. El conflicte va ser resolt per una mediació del papa Joan Pau II que va conduir al Tractat de Pau i Amistat de 1984.

Durant els governs de Carlos Menem i Fernando de la Rúa les relacions amb Xile van millorar amb la solució de gairebé tots els problemes limítrofs. Després de la tornada de la democràcia en 1983, les Forces Armades de l'Argentina s'han reduït en nombre i també s'ha reduït el seu pressupost, resultant una major professionalització, accentuant-se quan es va eliminar el servei militar obligatori (1995). L'embargament del Govern Britànic es va acabar oficialment en 1990. Se li va donar la designació d'Aliat important no membre de l'OTAN pel president Bill Clinton dels Estats Units d'Amèrica. Les forces armades van començar una política de cooperació i d'amistat amb les forces armades del Brasil i Xile.

Intervencions de les forces armades[modifica]

Excepte en missions de pau, els únics conflictes internacionals en els quals van intervenir les forces armades de l'Argentina des de la seva organització definitiva en 1853 van ser la guerra de la Triple Aliança, la Guerra de les Malvines i, formant part de la coalició internacional, en la Guerra del Golf.

Les missions de pau de l'ONU en les quals van col·laborar les forces armades van ser a Xipre, l'antiga Iugoslàvia, Kuwait, Bòsnia (SFOR), Líbia i Haití. Des de 1999 fins a juny de l'any 2006, l'Argentina va ser l'únic país llatinoamericà que va mantenir les seves tropes a Kosovo en l'operacions de la KFOR, on les forces militars argentines estaven adscriptas a una brigada italiana.

Graus de les Forces Armades[modifica]

El President de la Nació Argentina és Comandant en Cap de les Forces Armades, (art. 99, incís 12 de la Constitució).

Armada Argentina[modifica]

Tropa: Mariner Segon, Mariner Primer.
Suboficials Subalterns: Cap Segon, Cap Primer, Cap Principal.
Suboficials Superiors: Suboficial Segon, Suboficial Primer, Suboficial Principal, Suboficial Major
Oficials Subalterns: Guardiamarina. Tinent de Corbeta, Tinent de Fragata, Tinent de Navili.
Oficials Caps: Capità de Corbeta, Capità de fragata.
Oficials Superiors: Capità de Navili, Comodoro de Marina, Contraalmirante, Vicealmirall, Almirall.

Exèrcit Argentí[modifica]

Tropa: Soldat Voluntari de Segona(En Comissió), Soldat Voluntari de Segona, Soldat Voluntari de Primera.
Suboficials Subalterns: Cap, Cap 1r., Sergent.
Suboficials Superiors: Sergent 1r., Sergent Ajudant, Suboficial Principal, Suboficial Major.
Oficials Subalterns: Sotstinent, Tinent, Tinent 1r., Capità.
Oficials Caps: Major, Tinent Coronel.
Oficials Superiors: Coronel, Coronel Major, General de Brigada, General de Divisió, Tinent General.

Força Aèria Argentina[modifica]

Tropa: Voluntari de Segona, Voluntari de Primera.
Suboficials Subalterns: Cap, Cap Primer, Cap Principal.
Suboficials Superiors: Suboficial Auxiliar, Suboficial Ajudant, Suboficial Principal, Suboficial Major.
Oficials Subalterns: Alferes, Tinent, Primer Tinent, Capità.
Oficials Caps: Major, Vicecomodoro.
Oficials Superiors: Comodoro, Comodoro Mayor, Brigadier, Brigadier Mayor, Brigadier General

Jerarquies[modifica]

Armada de la República Argentina		Ejército Argentino		Fuerza Aérea Argentina
Insignia	Jerarquía	Insignia	Jerarquía	Insignia	Jerarquía
Oficiales
	Almirante		Teniente General		Brigadier General
	Vicealmirante		General de División		Brigadier Mayor
	Contralmirante		General de Brigada		Brigadier
	Comodoro de Marina (jerarquía honoraria)		Coronel Mayor (jerarquía honoraria)		Comodoro Mayor (jerarquía honoraria)^[1]^[2]
	Capitán de Navío		Coronel		Comodoro
	Capitán de Fragata		Teniente Coronel		Vicecomodoro
	Capitán de Corbeta		Mayor		Mayor
	Teniente de Navío		Capitán		Capitán
	Teniente de Fragata		Teniente Primero		Primer Teniente
	Teniente de Corbeta		Teniente		Teniente
	Guardiamarina		Subteniente		Alférez
Suboficiales
	Suboficial Mayor		Suboficial Mayor		Suboficial Mayor
	Suboficial Principal		Suboficial Principal		Suboficial Principal
	Suboficial Primero		Sargento Ayudante		Suboficial Ayudante
	Suboficial Segundo		Sargento Primero		Suboficial Auxiliar
	Cabo Principal		Sargento		Cabo Principal
	Cabo Primero		Cabo Primero		Cabo Primero
	Cabo Segundo		Cabo		Cabo
Tropas
	Marinero Primero		Soldado Voluntario Primero		Voluntario de Primera
	Marinero Segundo		Soldado Voluntario Segundo		Voluntario de Segunda
—	Sin equivalencias		Soldado Voluntario Segundo en Comisión	—	Sin equivalencias

Estructura[modifica]

L'estructura actual es basa en la Llei de Defensa Nacional N° 23554 (aprovada en 1988), quant a la modernització doctrinaria de les forces armades, perseguint definir el seu paper entre la societat civil i la resta de les institucions de l'Estat, procurant (tal com afirma el text legal), que les mateixes solament puguin ser utilitzades contra agressions estrangeres, reduint la jerarquia dels seus caps i centralitzant la presa de decisions.

Despeses[modifica]

La despesa en defensa de l'Argentina, l'any 2010 era, com des del retorn de la democràcia en 1983, en els 3200 milions de dòlars; la qual cosa representa un 1,07% del seu PBI, per sota de l'1,74% mitjana de les nacions d'Amèrica del Sud. En 2011 el Ministeri de Defensa i el govern de la República Argentina han elevat el pressupost de defensa a 1,5% del seu PBI.

Al desembre del 2011, la Cambra de diputats de l'Honorable Congrés de la Nació (HCN) de l'Argentina va votar a favor del pressupost per a l'any 2012, presentat pel Govern nacional. Pel que fa a l'àrea del Ministeri de Defensa, per a l'any entrant el pressupost total - incloent els organismes descentralitzats, com ser l'Institut Geogràfic Militar, el Servei Meteorològic Nacional i l'Institut d'Ajuda Financera- ascendirà a un total de $ 20.252.909.798; uns 2275 milions de dòlars. Pràcticament un 1,7% del pressupost global.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Lloc web oficial del Ministeri de Defensa de la República Argentina (castellà)
Forces Armades Argentines Arxivat 2016-10-12 a Wayback Machine. (castellà)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Forces Armades Argentines

[1] BOLETÍN OFICIAL: Véase en las promociones de la Fuerza Aérea que se mencionan a dos militares que ostentan el grado de Comodoro Mayor

[2] En esta noticia se menciona la promoción de un Comodoro al grado de Comodoro MayorDiario Ambito Financiero: Quitarían a militares la política aerocomercial (07/02/06)

[1]

[2]