Frank Merrick

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFrank Merrick
Biografia
Naixement 30 abril 1886
Clifton Tradueix
Mort 1r febrer 1981 (94 anys)
Londres
Activitat
Ocupació Pedagog de música, pianista, compositor i esperantista
Instrument Piano
Modifica les dades a Wikidata

Frank Merrick (Clifton, Bristol, 30 d'abril de 1886Londres, febrer de 1981) va ser un compositor, pianista i esperantista anglès.[1]

Biografia[modifica]

Va ser amic d'Artur Schnabel i Mark Hambourg, va conèixer Ignacy Jan Paderewski i va estudiar amb Theodor Leschetizky.[2] Des de jove va col·laborar amb músics i cantants coneguts, com la mezzosoprano Clara Butt.[3] De 1911 a 1929 va ensenyar al Royal Manchester College of Music. Entre els seus estudiants hi havia Alan Rawsthorne i Thomas Pitfield.[4] Entre 1929 i 1956 va ensenyar al Royal College of Music i des de 1956 al Trinity College.[2] Tot i ja que havia obtingut un diploma d'honor a la International Rubenstein Competition a Sant Petersburg el 1910,[5] es va fer un nom al guanyar la International Columbia Graphophone Competition, per escriure els moviments restants (scherzo i finale) de la inacabada simfonia núm. 8 en si menor de Franz Schubert.[2] Posteriorment va enregistrar diversos àlbums tocant peces de John Field, que ell mateix havia copiat a mà al Museu Britànic. També va gravar diversos àlbums d'Arnold Bax, incloent-hi la primera sonata de violí del compositor irlandès. Bax li dedicaria a Merrick l'obra Pæun. El 1968 la universitat de Bristol li va atorgar un premi honorari per la seva carrera.[2]

Va escriure Practising the Piano, publicat per Barrie & Jenkins el 1960, obra que ha tingut diverses reedicions.

Els manuscrits originals de les seves composicions es troben al CHOMBEC (Centre per la Història de la Música a Gran Bretanya, l'Imperi i la Commonwealth) i a l'arxiu de la Universitat de Bristol. Entre elles destaquen una trentena de composicions pròpies en la llengua auxiliar internacional esperanto.[2]

Esperantisme i activisme social[modifica]

Durant la Primera Guerra Mundial va ser empresonat vint-i-dos mesos com a objector de consciència (entre 1916 i 1919),[6] i va ser allà que va aprendre esperanto juntament amb el sufragista Francis Westrope[7] i amb l'ajuda de Montagu Butler.[8] Merrick mantindria el seu suport per la llengua internacional la resta de la seva vida. Així, va tocar amb freqüència a trobades i congressos internacionals esperantistes.[9] El 1965 va fer enregistrar algunes peces en esperanto, musicant, entre altres, poemes de Marjorie Boulton[10] amb la mezzo-soprano Sybil Michelow i el cor internacional de Londres.[11] El 1976 va visitar el London Esperanto Club per ser entrevistat amb motiu del seu 90è aniversari i com a president honorari d'aquesta institució.[12]

Durant el seu temps a Manchester va ser tresorer del moviment sufragista[2] i també molt actiu en la defensa dels drets dels animals, col·laborant amb la Societat Reial per a la Prevenció de la Crueltat contra els Animals. A causa d'aquest activisme, Frank i la seva primera esposa, Hope Squire, es van convertir en vegetarians, essent també molt actius a les associacions vegetarianes de l'època.[13]

Referències[modifica]

  1. «Henry Holst and Frank Merrick» (en anglès). [Consulta: 22 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «University of Bristol. Papers of Frank Merrick and Hope Squire» (en anglès). [Consulta: 22 novembre 2015].
  3. Maurice, Leonard. Hope and Glory: A Life of Dame Clara Butt (en anglès). Brighton: Victorian Secrets, 2012, p. 121-122. 
  4. «Thomas Baron Pitfield. 1903 - 1999» (en anglès). [Consulta: 21 novembre 2015].
  5. «Merrick, Frank» (en anglès). Encyclopedia.com. [Consulta: 22 novembre 2015].
  6. Kramer, Ann. Conscientious Objectors of the First World War: A Determined Resistance (en anglès). Barnsley, South Yorkshire: Pen and Sword, 2014, p. 133. 
  7. Crick, Bernard. George Orwell: a life (chapter 7) (en anglès). 3a edició, 1992. 
  8. Rapley, Johano «Kiel esperantisto finis la Nefinitan». Revuo Esperanto, 1046 (3), març 1993, pàg. 53-54.
  9. «La 32-a Universala Kongreso de Bern» (en esperanto). Flandra Esperantisto, Octubre 1947. [Consulta: 22 novembre 2015].
  10. Sutton, Geoffrey. Concise Encyclopedia of the Original Literature of Esperanto, 1887-2007 (en anglès). Nova York: Mondial, 2008, p. 294. 
  11. «Esperanto songs and unaccompanied choral works». Frank Merrick Society, 1965. [Consulta: 22 novembre 2015].
  12. «Novaĵletero 2011-12» (en esperanto). Monda Asembleo Socia, 26-12-2011. [Consulta: 22 novembre 2015].
  13. «25th World Vegetarian Congress 1979» (en anglès). International Vegetarian Union. [Consulta: 22 novembre 2015].

Enllaços Externs[modifica]