Frederic Francesc III de Mecklenburg-Schwerin

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrederic Francesc III de Mecklenburg-Schwerin
Friedrich Franz II in zijn schilderijengalerij.jpg
Nom original (de) Friedrich Franz III. von Mecklenburg-Schwerin
Biografia
Naixement (de) Friedrich Franz III. Paul Nikolaus Ernst Heinrich von Mecklenburg-Schwerin
19 març 1851
Ludwigslust
Mort 10 abril 1897 (46 anys)
Villa Wenden Tradueix
Lloc d'enterrament Q2715904 Tradueix
Religió Luteranisme
Activitat
Ocupació Monarca
Conflicte Guerra francoprussiana
Altres
Títol Gran Duc
Família Casa de Mecklemburg
Cònjuge Anastàsia de Rússia
Fills Alexandrina de Mecklenburg-Schwerin
Frederic Francesc IV de Mecklenburg-Schwerin
Cecília de Mecklenburg-Schwerin
Pares Frederic Francesc II de Mecklenburg-SchwerinPrincess Augusta Reuss of Köstritz
Germans Maria de Mecklenburg-Schwerin, Elisabeth Alexandrine de Mecklenbourg-Schwerin, Paul Frédéric de Mecklenbourg, Enric de Mecklenburg-Schwerin, Adolphe-Frédéric de Mecklembourg, Joan Albert de Mecklenburg-Schwerin, Friedrich Wilhelm zu Mecklenburg Tradueix i Anna Elisabeth Augusta von Mecklenburg-Schwerin

Escut d'armes Frederic Francesc III de Mecklenburg-Schwerin
Modifica les dades a Wikidata

Frederic Francesc III de Mecklenburg-Schwerin (Ludwigslust 1851 - Canes 1897. Va ser gran duc de Mecklenburg-Schwerin del 1883 fins a la seva mort l'any 1897.

Nat el dia 19 de març de 1851 a la ciutat de Ludwigslust, fill de Frederic Francesc II de Mecklenburg-Schwerin (1823-1883) i d'Augusta de Reuss.[1] Frederic Francesc era nét per via paterna del gran duc Pau Frederic I de Mecklenburg-Schwerin i de la princesa Alexandrina de Prússia i per via materna ho era del príncep Enric LXIII de Reuss-Köstritz i de la comtessa Elionor de Eleonore zu Stolberg-Wernigerode. Tenia asma i insuficiència cardíaca. S'estava la major par del temps al Llac Léman, amb sa madrastre a Palerm, a Baden-Baden i a Canes. Deixava els afers d'estat al general Frederich de Maltzahn (1848-1907).[2] Frederic Francesc era germà del duc Enric de Mecklenburg-Schwerin, espòs de la reina Guillermina I dels Països Baixos, de la gran duquessa Maria de Mecklenburg-Schwerin, esposa del gran duc Vladimir de Rússia i de la duquessa Elisabet de Mecklenburg-Schwerin esposa del gran duc Frederic August I d'Oldenburg.

Ja des de jove corrien rumors a la cort que era homosexual.[3] Després de la seva mort, Gustav Rohde, un sastre va fer xantatge amb lletres seves del 1897, en que hauria manifestat clarament el seu amor per a homes. Rohde i el seu complice van ser arrestats a Londres pel comissari Hans von Tresckow i condemnats a llargues penes de presó[4]

Educat en l'ambient conservador de la cort de Schwerin es casà el dia 24 de gener de 1879 a Sant Petersburg amb la gran duquessa Anastàsia de Rússia, filla del gran duc Miquel de Rússia i de la princesa Cecília de Baden i néta del tsar Nicolau I de Rússia. Van tenir tres fills que van seguir una política matrimonial eficient que portà la casa de Mecklenburg-Schwerin a establir llaços familiars amb les famílies reials de Dinamarca, Prússia i Hannover.

Un governador absent, una mort amb qüestions[modifica]

Vil·la Wenden, la seva residència a Canes

Frederic Francesc tenia greus problemes de salut al llarg de la seva vida. Es va limitar la gestió a tasques respresentatives i des de l'any 1886 el secretari d'estat Alexander von Bülow (1829-1901) es va carregar del govern del ducat.[5] L'any 1897 mentre passava les vacances a la seva residència de la Costa Blava va caure des del balcó de la seva residència Vil·la Wenden a la carretera. Tot i que totes indicava un suïcidi, la versió oficial va ser una caiguda després d'una insuficiència cardíaca com a conseqüència d'un atac d'asma.[6][7]

Referències[modifica]

  1. Borchert, Jürgen. Mecklenburgs Großherzöge. 1815–1918 (en alemany). 2ª edició 2006e. Swerin: Demmler Verlag, 1992, p. 74. ISBN 978391015014. 
  2. Grigorian, Valentina. «Treue Pflegerin an vielen kranken Tagen : die Zarennichte Anastasia, Großherzogin von Mecklenburg-Schwerin». A: Die Romanows und die Mecklenburger Fürsten : verwandtschaftliche Verflechtungen und Schicksale (en alemany). Schwerin: Demmler, 2007, p. 114-142. 
  3. Hergemöller, Bernd-Ulrich. Mann für Mann : biographisches Lexikon zur Geschichte von Freundesliebe und mannmännlicher Sexualität im deutschen Sprachraum (en alemany). Hamburg: Männerschwarm, 1998, p. 253. ISBN 3928983652. 
  4. von Tresckow, Hans. Von Fürsten und anderen Sterblichen, Erinnerungen eines Kriminalkommissars. (en alemany). Berlín: F. Fontane, 1922, p. 88-106. 
  5. Schröder, Carl. Friedrich Franz III., Grossherzog von Mecklenburg-Schwerin: Aus seinem Leben und seinen Briefen. Schwerin: Verlag Friedrich Bahn, 1898. 
  6. Langfeld, Adolf. Mein Leben: Erinnerungen des mecklenburg-schwerinschen Staatsministers i. R. D. Dr. Adolf Langfeld (en alemany). Schwerin: Druck und Verlag Bärensprungsche Hofbuchdruckerei, 1930, p. 128 ss.. 
  7. Kasten, Bernd. Prinz Schnaps. Schwarze Schafe im mecklenburgischen Fürstenhaus (en alemany). Rostock: Hinstorff, 2009, p. 23. ISBN 9783356013344. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frederic Francesc III de Mecklenburg-Schwerin Modifica l'enllaç a Wikidata