Gírgola de panical
Pleurotus eryngii  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
_Gillet_208868_2011-11-11.jpg) | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Holomycota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Fílum | Basidiomycota | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Pleurotaceae | ||||||||
| Gènere | Pleurotus | ||||||||
| Espècie | Pleurotus eryngii Quél., 1872 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus eryngii | ||||||||
| Sinònims | Agaricus eryngii Agaricus ferulae Pleurotus fuscus Pleurotus eryngii var. elaeoselini Pleurotus eryngii var. ferulae Pleurotus eryngii var. laserpitii Pleurotus eryngii var. thapsiae Pleurotus eryngii var. tingitanus Pleurotus fuscus var. ferulae
| ||||||||
.svg){kind=icon}
La gírgola de panical, també coneguda com gírgola d'espinacal, gírgola de card, cadorla o gírgola vera i comercialment com eryngii, (Pleurotus eryngii, del grec eryngion -panical-) és un bolet del grup de les gírgoles, d'excel·lent qualitat gastronòmica, encara que poc conegut als Països Catalans pel fet de sortir molt poc. En canvi, a la resta d'Ibèria és molt més freqüent i a Castella, amb ben poca tradició boletaire, ha estat sempre cercat i apreciat. Potser la clau del seu èxit, en un país en què no es menjaven els bolets de cap altra mena, rau en la facilitat de conèixer-lo, més que per la seua fesomia pel lloc on creix: sobre les arrels del card girgoler (Eryngium campestre), també anomenat panical campestre, que a Castella es coneix per cardo corredor i aquest bolet per seta de cardo.
Morfologia
[modifica]Es tracta d'un bolet molsut que es pot fer relativament gros, amb un barret de 3 a 12 cm, d'un color terrós, tancat quan surt i aplanat amb el temps, a sota del qual hi ha làmines molt decurrents, blanquinoses, desiguals, amb laminetes curtes intercalades.
El peu és curt i afuat, i bé que algunes vegades està situat al bell mig del barret, el més freqüent és que surti tirat cap a un cantó.
La carn és compacta, blanca, i de gust dolç.
Hàbitat
[modifica]Surt a la tardor en erms i camps abandonats on creixen els panicals, i també prop de la platja (sobre les arrels del panical marí i de la canyaferla), a les vores dels camins i a muntanya.
Comestibilitat
[modifica]Per les seues virtuts a la cuina, s'ha conreat amb èxit en alguns països europeus.
Cultiu
[modifica]_cultivated_in_Korea,_sold_in_Austria.crop.jpg)
Bibliografia
[modifica]- Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 136-137.
Enllaços externs
[modifica]