Gítion

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaGítion
Gythio Peloponnisos.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Dimos Gythiou.png Modifica el valor a Wikidata
 36° 45′ 42″ N, 22° 33′ 58″ E / 36.7617°N,22.5661°E / 36.7617; 22.5661Coord.: 36° 45′ 42″ N, 22° 33′ 58″ E / 36.7617°N,22.5661°E / 36.7617; 22.5661
EstatGrècia
RegióRegió del Peloponès
MunicipiMunicipality of East Mani (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total4.279 (2011) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud61 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal232 00 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic27330 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webgythio.net Modifica el valor a Wikidata

Gítion (en grec antic Γύθειο o Γύθειον, en llatí Gythium) era una antiga ciutat aquea de Lacònia, prop del golf Lacònic, al sud-oest de la desembocadura del riu Eurotes, a uns 240 estadis (43 km) d'Esparta segons Estrabó. Pomponi Mela diu que era a la riba d'un petit rierol anomenat Gythios, i en una fèrtil plana molt ben conreada. Era famosa pels seus formatges, que Llucià de Samòsata menciona en algun dels seus diàlegs.

Després de la conquesta duta a terme pels doris, es va convertir en la principal ciutat marítima de Lacònia i per tant va ser considerada el port d'Esparta, i els vaixells de guerra normalment estacionaven al port de Gítion. Durant la guerra del Peloponès va ser el primer lloc que els atenencs van atacar, i ho van fer diverses vegades. L'any 455 aC el general atenenc Tòlmides la va incendiar, segons diuen Tucídides i Diodor de Sicília. Durant el període d'hegemonia tebana, Epaminondes, després de la batalla de Leuctra, va avançar cap al sud fins a Gítion l'any 370 aC, però, tot i que la va assetjar durant tres dies, no la va poder ocupar, segons diu Xenofont. Encara que era ben fortificada el tirà Nabis d'Esparta en va reforçar les muralles Els romans la van ocupar el 195 aC i cap a l'any 30 aC August la va incloure dins la confederació de ciutats lliures de Lacònia (Eleuthero-Laconia), i durant la dominació romana va ser una ciutat de certa importància com demostren les ruïnes conservades, quasi totes d'època romana. El seu port, segons Estrabó, era artificial.

Pausànies va visitar la ciutat i a la plaça del mercat va veure unes estàtues d'Apol·lo i Hèrcules, que eren considerats els fundadors de la ciutat, i prop d'elles una estàtua de Dionís, i a l'altre costat de la plaça una estàtua d'Apol·lo Carneios, un temple d'Ammon, una estàtua de bronze d'Asclepi en un temple sense teulada, una font sagrada dedicada a aquest déu, un santuari de Demeter, i una estàtua de Posidó. Actualment la font sembla ser la que brolla entre la costa i l'acròpoli i indicaria el lloc de l'àgora. A l'acròpoli hi havia el temple d'Atena; les portes de Castor que menciona Pausànies, es creu que portaven de la ciutat baixa a la ciutadella. Enfront de la ciutat hi havia l'illa de Cranes on segons la tradició Paris va passar la primera nit amb Helena quan la va raptar d'Esparta.

Al sud de la ciutat hi havia la comarca anomenada Migònion (llatí Migonium) que derivava el seu nom de la unió de Paris i Helena a l'illa de Cranes. A la costa hi havia el temple d'Afrodita Migonitides i la muntanya sagrada de Dionís, anomenada Larísion (Larysion o Larysium) on cada any es feia un festival a la primavera dedicat a aquest déu. Prop de la ciutat Pausànies parla també d'una pedra anomenada Zeus el mitigador, on Orestes va ser curat de la seva bogeria.

A Migònion es troba actualment Marathonísi, construïda al començament del segle xix, que és la capital del districte de Mani; L'antiga muntanya Larision es diu Kúmaro; i les ruïnes de Gítion corresponen a Paleópoli, una mica al nord de Marathonísi.

Les seves ruïnes pertanyen exclusivament al període romà. Les ruïnes de la ciutat consisteixen en uns banys, part d'un teatre de marbre blanc, l'acròpoli, i algun fragment de muralla, a més d'unes 30 restes d'edificis o tombes.[1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). «Gythium». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 20 desembre 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gítion