Lliri de neu
Galanthus nivalis  | |
|---|---|
 | |
| Planta | |
| Pol·linitzat per | antòfil |
| Pol·linitzador de | Abella de la mel i papallona |
| Color de les flors | blanc i verd |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Estat de conservació | |
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 162168 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asparagales |
| Família | Amaryllidaceae |
| Tribu | Galantheae |
| Gènere | Galanthus |
| Espècie | Galanthus nivalis L., 1753 |
El lliri de neu, allassa, fadrí, flor de neu, viola blanca o viola d'hivern (Galanthus nivalis)[1] és una espècie de planta herbàcia vivaç, amb bulb, del gènere Galanthus dins la família de les amaril·lidàcies.[2]
Addicionalment pot rebre els noms: aiguamoix, aiguamoixos, allassa blanca, fadrins, flor blanca d'hivern, herba del cap blanc i llàgrimes de Sant Josep.[1]
Etimologia[modifica]
El nom genèric Galanthus significa "flor de llet", del grec gala, llet, i anthos, flor. L'epítet específic nivalis significa "neu" o "de la neu", referint-se a la flor de neu o la floració primerenca de la planta.
Va ser lliurat al gènere per Carl Linnaeus el 1735. Va descriure Galanthus nivalis en les seves Species Plantarum publicat al 1753.
Morfologia[modifica]
És una planta perenne, de 10 a 15 cm d'altura, proveïda d'un bulb globós d'1 a 2,5 cm de diàmetre. Presenta 2 fulles, linears obtuses, de color verd azollat, de 15 a 25 cm de llarg per uns 5 mm d'ample. Les flors són blanques, pèndules, d'1,5 a 2,5 cm de llarg, solitàries en l'extremitat d'un escap àfil i sòlid. Els sèpals externs són lanceolats, els interns són més curts i emarginats cap a la base, proveïts d'una taca verdosa en la seva part apical. El fruit és una càpsula de tres valves.
Cultiu[modifica]
Els lliris de neu creixen de manera espontània en boscos humits i frescs. També les nombroses varietats de jardí, resistents i de fàcil cultiu, requereixen un terreny humit però ben drenat i ubicació en semi-ombra.
Els bulbs es planten a la tardor, a 5-10 cm de profunditat i a 10-15 cm de distància entre si. No toleren bé l'emmagatzematge fora de la terra, per la qual cosa cal trasplantar-los immediatament després de comprats. Es multipliquen per separació dels bulbs tot d'una després de la floració, de manera que les arrels no arribin a assecar-se. Es naturalitza fàcilment.
Hàbitat[modifica]
El lliri de neu viu en grups a l'estrat herbaci de boscos de ribera (vernedes) de les torrenteres. Present també en boscs caducifolis humits (fagedes), prats, replans de roca, als Pirineus i en altres contrades plujoses.
Àrea de distribució[modifica]
Galanthus nivalis es cultiva extensament en jardins, particularment al nord d'Europa, i està àmpliament naturalitzat en els boscos de les regions on es cultiva.[3] En estat silvestre es bastant rar a Catalunya.
Natural[modifica]
Eurosiberiana. És l'espècie més coneguda del gènere, i l'única present a Europa Occidental.[4] Present a Europa central (des del centre de Polònia i sud de Rússia) i meridional (fins als Balcans), des de les ribes occidentals del mar Negre, fins al vessant sud dels Pirineus (península ibèrica).
És natiu d'Àustria, Belarús, Bòsnia i Hercegovina, República Txeca, França, Alemanya, Grècia, Itàlia, Moldàvia, Montenegro, Polònia, Romania, Federació Russa, Sèrbia, Kosovo, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Suïssa i Ucraïna.
Introduïda[modifica]
Naturalitzada a les illes Britàniques i més al nord (per sobre de 50ºN de latitud). Es considera naturalitzada a la Gran Bretanya, Bèlgica, Països Baixos, Noruega, Suècia i parts d'Amèrica del Nord (Terranova, Nova Brunswick, Ontario, Massachusetts, Alabama, Rhode Island, Connecticut, Delaware, Indiana, l'estat de Washington, Estat de Nova York, Michigan, Utah, Nova Jersey, Ohio, Pennsilvània, Maryland, Virgínia i Carolina del Nord).
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «lliri de neu». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 27 abril 2023].
- ↑ «Galanthus nivalis» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 27 abril 2023].
- ↑ Crook, V. & Davis, A. «The IUCN Red List of Threatened Species». IUCN. [Consulta: 3 abril 2018].
- ↑ Galanthus a la Flora europaea Base de dades taxonòmica (anglès)
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Dimitri, M. 1987. Enciclopèdia Argentina d'Agricultura i Jardineria. Tom I. Descripció de plantes conreades. Editorial ACME S.A.C.I., Bons Aires.
- Hessayon, D.G: The bulb expert. 1999. Transworld Publihers Ltd., Londres, 128 p.