Lliri de neu
Galanthus nivalis  | |
|---|---|
 | |
| Planta | |
| Pol·linitzat per | antòfil |
| Pol·linitzador de | Abella de la mel i papallona |
| Color de les flors | blanc i verd |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Estat de conservació | |
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 162168 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asparagales |
| Família | Amaryllidaceae |
| Gènere | Galanthus |
| Espècie | Galanthus nivalis L., 1753 |
El lliri de neu (Galanthus nivalis[1]) és una espècie de planta herbàcia perenne amb bulb. Pertany a la família de les liliàcies segons la classificació clàssica o amaril·lidàcies segons la classificació filogenètica. Altres noms comuns, que també podrien referir-se a altres espècies, són aiguamoix, allassa, allassa blanca, fadrí, flor blanca d'hivern, flor de neu, herba del cap blanc, llàgrimes de Sant Josep, viola blanca o viola d'hivern.[2]
Etimologia[modifica]
El nom genèric Galanthus significa "Flor de llet", del grec gàla , llet i ànthos , flor. L'epítet específic nivalis significa "neu" o "de la neu", referint-se a la flor de neu o la floració primerenca de la planta.
Va ser lliurat al gènere per Carl Linnaeus al 1735. Va descriure Galanthus nivalis en les seves Species Plantarum publicat al 1753.
Morfologia[modifica]
És una planta perenne, de 10 a 15 cm d'altura, proveïda d'un bulb globós d'1 a 2,5 cm de diàmetre. Presenta 2 fulles, linears obtuses, de color verd azollat, de 15 a 25 cm de llarg per uns 5 mm d'ample. Les flors són blanques, pèndules, d'1,5 a 2,5 cm de llarg, solitàries en l'extremitat d'un escap àfil i sòlid. Els sèpals externs són lanceolats, els interns són més curts i emarginats, la cap a la base, proveïts d'una taca verdosa en la seva part apical. El fruit és una càpsula per tres valves.
Cultiu[modifica]
Les campanetes d'hivern creixen de manera espontània en boscos humits i frescs. També les nombroses varietats de jardí, resistents i de fàcil cultiu, requereixen un terreny humit però bé drenat i ubicació en semi-ombra.
Els bulbs es planten en tardor, a 5-10 cm de profunditat i a 10-15 cm de distància entre si. Els bulbos no suporten bé l'emmagatzematge fora de la terra, pel que cal trasplantar-los immediatament després de comprats. Es multipliquen per separació dels bulbs després de la floració, immediatament de manera que les arrels no arribin a assecar-se. Es naturalitza fàcilment.
Hàbitat[modifica]
El lliri de neu viu en grups a l'estrat herbaci de boscos de ribera (vernedes) de les torrenteres. Present també en boscs caducifolis humits (fagedes), prats, replans de roca, als Pirineus i en altres contrades plujoses.
Àrea de distribució[modifica]
Galanthus nivalis es cultiva extensament en jardins, particularment al nord d'Europa, i està àmpliament naturalitzat en els boscos de les regions on es cultiva.[3] En estat silvestre es bastant rar a Catalunya.
Natural[modifica]
Eurosiberiana. És l'espècie més coneguda del gènere, i l'única present a Europa Occidental.[4] Present a Europa central (des del centre de Polònia i sud de Rússia) i meridional (fins als Balcans), des de les ribes occidentals del Mar Negre, fins al vessant sud dels Pirineus (península ibèrica).
És natiu d'Àustria, Bielorússia, Bòsnia i Hercegovina, República Txeca, França, Alemanya, Grècia, Itàlia, Moldàvia, Montenegro, Polònia, Romania, Federació Russa, Sèrbia (Kosovo), Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Suïssa i Ucraïna.
Introduïda[modifica]
Naturalitzada a les illes Britàniques i més al nord (per sobre de 50ºN de latitud). Es considera naturalitzada a la Gran Bretanya, Bèlgica, Països Baixos, Noruega, Suècia i parts d'Amèrica del Nord (Terranova, Nova Brunsvic, Ontàrio, Massachusetts, Alabama, Rhode Island, Connecticut, Delaware, Indiana, l'estat de Washington, Estat de Nova York, Michigan, Utah, Nova Jersey, Ohio, Pennsilvània, Maryland, Virgínia i Carolina del Nord).
Referències[modifica]
- ↑ «Galanthus nivalis L.». GRIN. [Consulta: 3 abril 2018].
- ↑ «Lliri de neu». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ Crook, V. & Davis, A. «The IUCN Red List of Threatened Species». IUCN. [Consulta: 3 abril 2018].
- ↑ Galanthus a la Flora europaea Base de dades taxonòmica (anglès)
 |
Caldria contextualitzar les obres citades al cos de l'article. |
- Dimitri, M. 1987. Enciclopèdia Argentina d'Agricultura i Jardineria. Tom I. Descripció de plantes conreades. Editorial ACME S.A.C.I., Bons Aires.
- Hessayon, D.G: The bulb expert. 1999. Transworld Publihers Ltd., Londres, 128 p.