Becadell comú

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Gallinago gallinago)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viubecadell comú
Gallinago gallinago
Gallinago gallinago young male NRM.jpg
Un becadell comú
Gallinago gallinago 1 (Marek Szczepanek).jpg
Un becadell comú
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 22693097
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaScolopacidae
GènereGallinago
EspècieGallinago gallinago
(Linnaeus, 1758)
Subespècies
Modifica les dades a Wikidata
Un becadell comú
Un becadell comú
Un becadell comú
Un becadell comú
Un becadell comú

El becadell comú (Gallinago gallinago) és un ocell de l'ordre dels caradriformes que, als Països Catalans, és abundant en migració i durant l'hivern.

També es coneix com a becada petita, bequet, bequerut, bequeruda al País Valencià, becassí, becassina, boqueruda, buidacananes, escuracananes, mec, cega rosa[1] i cegall a les Balears.[cal citació]

Morfologia[modifica]

  • Fa 25 cm de llargària total i 39-45 cm d'envergadura alar.
  • Cos rodanxó i postura acotada.
  • La femella pesa al voltant de 115 g i el mascle 130.
  • Té el dors d'un color vermell negrós densament llistat amb bandes ocràcies i que el fa dissimular entremig de les herbes seques i del fang dels aiguamolls.
  • Al cap són molt visibles una sèrie de ratlles negres.
  • Ventre blanc.
  • El pili és vionat de blanc i negre.
  • Bec molt llarg (el dels mascles fa 60-70 mm i el de les femelles 64-73), prim i recte.
  • Ales punxegudes.
  • Potes curtes.

Subespècies[modifica]

Reproducció[modifica]

Gallinago gallinago

Nia de l'Europa Central amunt i des de mitjan abril fins al mes d'agost a prats humits i torberes. Els ous, quatre en total, són de color olivaci amb taques de color sípia, i fan 39 x 28 mm. La incubació es perllonga durant 3 setmanes i tots dos pares comparteixen la tasca d'alimentar els petits (es reparteixen la niuada i cada adult té cura dels dos pollets que li pertoquen). Els pollets triguen dues setmanes a aprendre a volar.

Alimentació[modifica]

Menja cucs, que troba ficant el bec dins la terra humida, insectes, crustacis, mol·luscs, baies i llavors de plantes de ribera.[2]

Hàbitat[modifica]

Viu en maresmes i terrenys pantanosos, tant de l'interior com del litoral, com poden ésser els Aiguamolls de l'Empordà, el Delta de l'Ebre (hi aprofita els arrossars i les llacunes d'aigua dolça) i el del Llobregat. Mai no es troba en terrenys marins.

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a Amèrica, Euràsia i Àfrica. Hiverna al nord de Sud-amèrica i Àfrica.[3][4]

Es pot trobar a totes les zones humides dels Països Catalans, on la seua permanència durant més o menys temps depèn de la quantitat d'aigua disponible.[5] A Mallorca és abundant mentre que a Formentera és bastant escàs, essent moderat a les altres illes de l'arxipèlag balear.

Costums[modifica]

  • És migrador parcial als Països Catalans (d'octubre a abril), on abunda en alguns indrets.
  • Practica un vol en ziga-zaga i molt ràpid, que fa augmentar la dificultat de la seua cacera, però per aquest mateix motiu esdevé per als caçadors una peça molt més cotitzada.
  • És molt característic el soroll que l'acompanya quan vola, provocat per la vibració de les plomes externes de la cua.

Referències[modifica]

  1. http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/monografiesHistoriaNaturalVolums/index/assoc/Monograf/ies_SHNB/_2016_vo/l024.dir/Monografies_SHNB_2016_vol024.pdf
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 52. ISBN 84-315-0434-X
  3. Peterson, R.: A Field Guide to Western Birds. Boston: Houghton Mifflin Company. Any 1961.
  4. Burton, D. i R. Burton: Snipe. P. 2190-2191 a The International Wildlife Encyclopedia, Vol. 16. Nova York: Marshall Cavendish Corporation. Any 1970.
  5. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 111-112. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6

Enllaços externs[modifica]