Gentil Puig i Moreno

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaGentil Puig i Moreno
Gentil 002.jpg
Naixement 1 de juny de 1934 (83 anys)
el Pont de Vilomara i Rocafort
Ocupació poeta, professor, escriptor i assagista
Modifica dades a Wikidata

Gentil Puig i Moreno (El Pont de Vilomara i Rocafort, Bages, 1 de juny de 1934) és un sociolingüista i investigador català, autor de diverses obres pedagògiques i articles sobre la situació de la llengua catalana en general i l'ús del català a la Catalunya del Nord en particular.[1]

A partir del 1971 Gentil Puig va participar en el grup inicial de l'Escola de mestres per Catalunya sota l'aixopluc institucional de l'Escola de Magisteri de Girona, una iniciativa de Josep Pallach que comptava amb la col·laboració d'Octavi Fullat, Marta Mata, Maria Rúbies, Maria Pla, Lluís López del Castillo i Rosa Gratacós. Pocs anys més tard, amb l'equip de mestres Rosa Sensat es va crear el 1973 creà l'Escola de mestres de Sant Cugat adscrita a la UAB, que el 1992 va transformar-se en l'actual Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. És cosí de l'esperantista sabadellenc Llibert Puig i Gandia.

El 1980 doctorar en filologia romànica a Montpeller sota la direcció conjunta del lingüista Antoni Badia i Margarit i de l'escriptor, lingüista i dirigent del moviment occità Robèrt Lafont. Va ensenyar a la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) de 1971 a 1999 abans de ser catedràtic invitat del Departament d'Estudis Catalans a la Universitat de Perpinyà. Des del 2000 és professor honorari de les Universitats de Perpinyà i Autònoma de Barcelona. D'ençà el 1979 va participar activament al Grup de Sociolingüística Catalana (GCS), societat filial de l'IEC.[1] Amb Domènec Bernardó va ser un dels codirectors de la revista universitària Aïnes Noves publicada de 2007 a 2011 a les Premses Universitàries de Perpinyà.

Els seus àmbits de predilecció són la didàctica de les llengües, la sociolingüística catalana, i l'antropologia lingüística i cultural. Ha publicat molts articles en el marc europeu sobre temes diversos com l'aprenentatge de les llengües segones i estrangeres, les representacions sobre Europa, les actituds «prexenòfobes» dels adolescents i l'anàlisi de les estadístiques sociolingüístiques a la Catalunya del Nord.

Gentil Puig és l'autor de diversos manuals per a l'aprenentatge del català com Encara i Sempre[2] dirigit als adults i la sèrie Benvinguts per a l'alumnat de les escoles primàries de la Catalunya del Nord. El seu activisme és més important encara al Vallespir, ja que és membre fundador (el 2004), president del Centre Cultural Català del Vallespir i director de la revista Vallespir. Participà activament a la coordinació de festivals transfronterers de teatre i música entre el Vallespir i l'Alt Empordà i al projecte Parelles Lingüístiques Transfrontereres amb el Consorci de Normalització Lingüística de l'Alt Empordà.

Publicacions[modifica | modifica el codi]

La seva obra, molt diversa, inclou més de cent articles científics, i uns trenta llibres, entre els quals:

Llibres de divulgació
  • Figurines i franelˑlògraf, 1975
  • Les Jeunes Aujourd'hui, 1978
  • Recerca i Educació Interculturals, 1992
  • Actituds Prexenòfobes dels Adolescents, 2001
  • Entre la France et l'Espagne: la Catalogne, 2012
  • Enquestes sociolingüístiques a la Catalunya del Nord, 2007
  • La Farga Catalana al Vallespir, 2011
  • El passat ens empaita, 2012
Llibres d'aprenentatge
  • J'écoute, puis je parle, 1971
  • Sonimage 1, Méthode audiovisuelle de français, 1972
  • Actuel (FLE 1), 1974
  • Demain (FLE 2), 1976
  • La nostra llengua, Ara 1, 2, 3, 4 i 5 1979 a 1981
  • Sempre Endavant, 1982
  • Horizon 1, 2, 3, 1983 a 1985
  • Benvinguts, Nivells 1, 2 i 3, 2002 a 2004
  • Encara i Sempre, 2005
Poesia
  • Paraules viscudes. Recull de poemes, 2014

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Web del Centre Cultural Català del Vallespir