Octavi Fullat i Genís

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Octavi Fullat)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaOctavi Fullat i Genís Creu de Sant Jordi 1984
Dades biogràfiques
Naixement 12 de gener de 1928 (1928-01-12) (89 anys)
Alforja, Baix Camp
Activitat professional
Ocupació Religiós i filòsof
Ocupador Universitat de Barcelona
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Octavi Fullat i Genís (Alforja, Baix Camp 1928) és un sacerdot escolapi i filòsof català. Guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

Trajectòria[modifica | modifica el codi]

El 1957 va ser destinat a l'Escola Pia del carrer Diputació, de Barcelona, amb i allí, juntament amb el Pare Josep Almirall i Andreu organitzà el Centre Escolapi de Muntanya (CEM)],[1][2] introductor de l'escoltisme a l'Escola Pia de Catalunya.

El 1961 es doctorà en filosofia a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Jaume Bofill i Bofill, aleshores catedràtic de metafísica, qui l'inicià en Plató, Sant Tomàs d'Aquino i Johann Eckart. Viatjà força, conegué Albert Camus i Jean-Paul Sartre, estudià amb Claude Lévi-Strauss, Michel Foucault i Jules Vuillemin.

Fou professor ajudant de la Universitat de Barcelona fins al 1966 quan fou expulsat per motius polítics. Va ser un dels 462 catalans més vigilats per la polícia[3] durant el franquisme. Del 1970 al 1976 ocupà diversos càrrecs a l'Institut de Ciències de l'Educació i del 1972 al 1998 fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, de la que en fou catedràtic el 1986. El seu pensament ha evolucionat des de l'escolàstica, per a posteriorment incloure elements marxistes i freudians i elaborar una filosofia de l'educació emmarcada en un catolicisme obert, i en la qual s'especialitzà en tres línies: epistemologia de les ciències de l'educació, antropologia pedagògica i axiologia-teleologia de l'educació.

Ha impartit nombrosos cursos i conferències, ha publicat nombrosos articles al Butlletí de la Societat Catalana de Pedagogia i llibres, centrats generalment en la filosofia de l'educació. Ha estat president del Consell Escolar de Catalunya (1989-1993), del Consell Superior d'Avaluació del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (1994-1998) i representant de Catalunya a la Fundació de les Regions Europees per a la Recerca en Educació i en Formació (1991-1998). Des del 1995 forma part de l'Institut d'Estudis Catalans. El 1994 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 1998 amb el premi Jaume Vicens Vives.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • L'home i Déu (1961)
  • La moral atea d'Albert Camus (1963)
  • La pedagogia a la Unió Soviètica (1965)
  • La joventut actual: el nostre futur (1968)
  • La domesticació del sexe (1969)
  • Educació i escola, dia rera dia (1973)
  • Marx y la religión (1974)
  • Educación: desconcierto y esperanza (1976)
  • Filosofías de la educación (1978)
  • La universitat a trossos (1982)
  • Verdades y trampas de la pedagogía (1984)
  • Diccionari filosòfic castellà-català / català-castellà (1984) (director)
  • Eulàlia la ben parlada (1987)
  • Viatge inacabat (1990)
  • Final de viatge (1992)
  • Filosofía de la educación: concepto y límites (1988)
  • La peregrinación del mal (1988)
  • Paideusis. Antropologies pedagògiques actuals (1990)
  • Antropología filosófica de la educación (1997)
  • Filosofía de la educación (1999)
  • Pedagogía existencialista y postmoderna (2002)
  • La meva llibertat (2006)

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]