Georges Henri Halphen
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 octubre 1844 Rouen (França) |
| Mort | 21 maig 1889 (44 anys) Versalles (França) |
| Sepultura | Cementiri de Montparnasse (París) 48° 50′ 23″ N, 2° 19′ 35″ E / 48.839822°N,2.326524°E |
President of the Mathematical Society of France (en)  | |
| 1882 – 1882 ← Edmond Laguerre – Eugène Rouché → | |
| Dades personals | |
| Formació | École Polytechnique |
| Tesi acadèmica | Sur les invariants différentiels (1878) |
| Director de tesi | Charles Hermite Jean Claude Bouquet Gaston Darboux |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geometria algebraica, geometria diferencial, matemàtiques, geometria, àlgebra abstracta, equació diferencial ordinària i anàlisi matemàtica |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | École Polytechnique |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Rose Marguerite Aron |
| Fills | Louis Halphen |
Premis | |
Georges Henri Halphen (1844-1889) va ser un matemàtic i militar francès.
Vida i Obra[modifica]
Halphen va quedar orfe de pare als quatre anys i la seva mare es va traslladar a París on el jove va estudiar al Lyccée de Saint Louis.[1] El 1862 va ingressar a l'École Polytechnique en la que es va graduar el 1866 com sotstinent d'artilleria.[2]
Va participar com oficial de l'exèrcit a la guerra francoprussiana, distingint-se en la batalla de Pont-Noyelles, motiu pel qual se li va concedir la Legió d'Honor.
El 1872 es va casar i va ser nomenat professor de l'École Polytechnique. El 1878 es va doctorar en matemàtiques a la Facultat de Ciències, essent els seus examinadors Charles Hermite, Jean Claude Bouquet i Gaston Darboux.
El 1880 va rebre el gran premi de l'Acadèmia de Ciències pel seu treball Mémoire sur la Reduction des Equations Différentielles Linéaires aux Formes Intégrales.[3] El 1882, juntament amb Max Noether va rebre el premi Steiner de l'Acadèmia Prussiana de les Ciències pel seu treball sobre classificació de les corbes algebraiques.
La última obra de Halphen va ser un monumental tractat sobre funcions el·líptiques en tres volums (1886, 1888 i 1891), encara que el tercer va quedar incomplet per la seva mort prematura el 1889.[1] Les seves obres completes van ser editades per Camille Jordan, Henri Poincaré i Émile Picard en quatre volums publicats els anys 1916, 1918, 1921 i 1924.
Les aportacions més originals de Halphen són en geometria enumerativa de les còniques,[4], punts singulars de corbes algebraiques planes,[5] i teoria dels invariants diferencials. També té algunes aportacions singulars en mecànica analítica.[6]
Halphen va tenir quatre fills i quatre filles: dels quatre fills, tres van se militars i dos van morir a la Primera Guerra Mundial. Un net seu, Étienne Halphen (1911-1954) va fer importants treballs en estadística.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Bernkopf, 2008, p. Dictionary of Scientific Biography.
- ↑ Grancher i Strelcyn, 2005, p. 1.
- ↑ Singer i Rousseau, 2002-2011, p. Jewish Encyclopedia.
- ↑ Casas Alvero i Xambó Descamps, 1986, p. I-II.
- ↑ Gruson, 1992, p. 190.
- ↑ Dai, 2006, p. 46.
Bibliografia[modifica]
- Casas Alvero, Eduardo; Xambó Descamps, Sebastián. The Enumerative Theory of Conics after Halphen (en (anglès)). Springer, 1986. ISBN 3-540-16495-2.
- Dai, Jian S. «An historical review of the theoretical development of rigid body displacements from Rodrigues parameters to the finite twist» (en (anglès)). Mechanism and Machine Theory, Vol. 41, Num. 1, 2006, pàg. 41-52. DOI: 10.1016/j.mechmachtheory.2005.04.004. ISSN: 0094-114X.
- Gruson, L. «Un aperçu des travaux mathématiques de G.H. Halphen (1844–1889)». A: Ellingsrud, G., Peskine, C., Sacchiero, G., & Stromme, S. (Eds.). Complex Projective Geometry: Selected Papers (en (francès)). Cambridge University Press, 1992, p. 189-198. ISBN 9780511662652.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Georges Henri Halphen» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Bernkopf, Michael. «Halphen, Georges-Henri». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 24 novembre 2017].
- Singer, Isidore; Rousseau, Victor Emmannuel. «Halphen, Georges-Henri». Jewish Encyclopedia, 2002-2011. [Consulta: 25 novembre 2017].
- Grancher, G; Strelcyn, J.M. «Georges-Henri HALPHEN, un mathématicien méconnu né à Rouen». Universitat de Rouen, 2005. Arxivat de l'original el 30 de desembre 2005. [Consulta: 25 novembre 2017].