Camille Jordan

Camille Jordan

Biografia
Naixement	(fr) Marie Ennemond Camille Jordan 5 gener 1838 Lió (Monarquia de Juliol)
Mort	22 gener 1922 (84 anys) París (Tercera República Francesa)
Sepultura	Cementiri municipal de Mervans 46° 48′ 06″ N, 5° 10′ 55″ E
218è President de l'Acadèmia Francesa de Ciències
1r gener 1916 – 31 desembre 1916 ← Edmond Perrier – Arsène d'Arsonval →
Director Journal de Mathematiques Pures et Appliquees
1885 – 1922 ← Aimé-Henry Résal – Henri Villat →
President de la Societat Matemàtica de França
1879 – 1879 ← Pierre-Ossian Bonnet – Edmond Laguerre →
Dades personals
Formació	Escola Nacional Superior de Mines de París (–1861) Facultat de Ciències de París - doctor (–1861) École Polytechnique (1855–1858)
Tesi acadèmica	Sur le nombre des valeurs des fonctions. Sur les périodes des fonctions inverses des intégrales des différentielles algébriques  (1860 )
Director de tesi	Victor Puiseux i Joseph Alfred Serret
Activitat
Camp de treball	Teoria de grups, matemàtiques, àlgebra lineal i teoria de la mesura
Ocupació	catedràtic (1876–), matemàtic, enginyer, professor universitari
Ocupador	Collège de France, catedràtic (1883–1912) École Polytechnique (1873–1912) Corps des Ingénieurs des Ponts, des Eaux et des Forêts (1861–1885)
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1920–) Royal Society (1919–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1896–) Accademia Nazionale dei Lincei (socio straniero (it) ) (1895–) Acadèmia Francesa de les Ciències (1881–) Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia de Ciències de Göttingen Societat Matemàtica de Londres Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL
Obra
Obres destacables Teorema de Jordan Forma canònica de Jordan Lema de Jordan Matriu de Jordan Funció indicatriu de Jordan Mesura de Jordan Inequació de Jordan Descomposició de Jordan–Chevalley Teorema de separació de Jordan-Brouwer Teorema de la corba de Jordan Teorema de descomposició de Jordan Teorema de Jordan-Hölder Teorema de Jordan–Schoenflies Teorema de Jordan-Schur Nombres de Jordan-Pólya
Estudiant doctoral	Marie Georges Humbert
Família
Fills	Édouard Jordan
Pares	Alexandre Jordan   i Joséphine Puvis de Chavannes
Parents	Camille Jordan, besoncle Pierre Puvis de Chavannes, oncle matern Alexis Jordan, cosí
Premis
(26 juny 1919)  Membre estranger de la Royal Society (12 juliol 1890)  Oficial de la Legió d'Honor (1870)  Premi Poncelet

Camille Jordan (Lió, 5 de gener de 1838 - París, 22 de gener de 1922) fou un matemàtic francès.

Vida i obra

Jordan va néixer en una família de notables de Lió, El seu pare, enginyer, s'havia dedicar també a la política, el seu besoncle (amb el mateix nom i cognom) havia estat un notable polític de la Revolució i de la Restauració, la seva mare era de la família Puvis de Chavannes i germana del conegut pintor Pierre Puvis de Chavannes. Va ser escolaritzat al Lycée de Lió i al Collége d'Oullins. A partir de 1855 va estudiar a [París]]: a École polytechnique primer i, després a l'École des Mines. El 1861 va defensar la seva tesi doctoral a la universitat de París.

A partir d'aquesta data va treballar com enginyer a Privàs, a Chalon-sur-Saône i, a partir de 1867, a París. El 1873 va ser nomenat professor a l'École polytechnique i el 1883, a més, al Collège de France, càrrecs que no va deixar fins que es va retirar el 1922. A partir de 1885 va ser director editor del Journal de Liouville.

Jordan és recordat per la seva feina sobre els fonaments de la teoria de grups i per la seva influent obra Cours d'analyse de l'école polytechnique, publicada en varis volums a partir de 1882 i reeditada varies vegades.

És reconegut per diversos resultats originals:

• El teorema de la corba de Jordan, un resultat topològic de l'anàlisi complexa
• La forma canònica de Jordan i la matriu de Jordan en el camp de l'àlgebra lineal
• En anàlisi matemàtica, la mesura de Jordan és una predecessora de la teoria de la mesura.
• En teoria de grups, el teorema de Jordan-Hölder, sobre sèries de composició, és un teorema bàsic.
• El teorema de Jordan sobre grups lineals finits

Els treballs de Jordan van ser essencials per desenvolupar i donar a conèixer la teoria de Galois. També va investigar els grups de Mathieu, el primer exemple de grups fnits esporàdics. La seva obra Traité des substitutions, sobre els grups de permutació, fou publicada el 1870; per aquest tractat, Jordan va guanyar el Premi Poncelet de 1870.

L'asteroide 25593 Camillejordan i l'Institut Camille Jordan de l'École Centrale de Lyon foren anomenats així en el seu honor.

No s'ha de confondre Camille Jordan amb el geodesista Wilhelm Jordan (Eliminació de Gauss-Jordan) ni amb el físic Pascual Jordan (Teoria de Jordan-Brans-Dicke).

Obres de C. Jordan

• Cours d'analyse de l'Ecole Polytechnique; 1 Calcul différentiel (Gauthier-Villars, 1909)
• Cours d'analyse de l'Ecole Polytechnique; 2 Calcul intégral (Gauthier-Villars, 1909)
• Cours d'analyse de l'Ecole Polytechnique; 3 équations différentielles (Gauthier-Villars, 1909)
• Mémoire sur le nombre des valeurs des fonctions (1861–1869)
• Recherches sur les polyèdres (Gauthier-Villars, 1866)
• Traité des substitutions et des équations algébriques (Gauthier-Villars, 1870)

• Els anys 1961-1964 l'editorial Gauthier-Villars (París) va editar una recopilació de les obres de Camille Jordan, dirigida per Jean Dieudonné.

Vegeu també

• Descomposició de Jordan–Chevalley
• Teorema de Jordan–Schönflies
• Lema de Jordan

Bibliografia

• Brechenmacher, Frédéric «La controverse de 1874 entre Camille Jordan et Leopold Kronecker» (en francès). Revue d'histoire des mathématiques, Vol. 13, Num. 2, 2007, pàg. 187-257. ISSN: 1262-022X.
• Brechenmacher, Frédéric «Un portrait kaléidoscopique du jeune Camille Jordan» (en francès). arXiv, 2012, pàg. 1-55. DOI: 10.48550/arXiv.1205.5339. ISSN: 2331-8422.
• Chang, Sooyoung. «Marie Ennemond Camille Jordan». A: Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011, p. 106. ISBN 978-981-4282-29-1. 
• Editors «Prix Poncelet» (en francès). Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences, Vol. 75, 1872, pàg. 1302. ISSN: 0001-4036.
• Gispert-Chambaz, Heléne. Camille Jordan et les fondements de l'analyse (en francès). Université de Paris Sud, 1982. ISBN 978-981-4282-29-1. 
• Lebesgue, Henri «Notice sur la vie et les travaux de Camille Jordan» (en francès). Mémoires de l'Académie des sciences de l'Institut de France, Vol. 58, 1926, pàg. XXXIX-LIV. ISSN: 0368-9263.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Camille Jordan» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Dieudonné, Jean. «Jordan, Camille» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 21 novembre 2025].