L'actual Getafe Club de Fútbol (hereu del Club Getafe Deportivo, fundat el 1945 i desaparegut el 1983) data la seva inscripció des del dia 1 de setembre de 1976, quan amb el nom Peña Madridista de Getafe s'inscriu tant en el Consell Superior d'Esport com en la Federació Territorial Castellana. Durant 4 temporades, aquest és el club que està militant en les seves diferents categories, fins que en la temporada 1980/81 passa a denominar-se Club Deportivo Peña Getafe. Altres 2 temporades per a una entitat que, concretament, el 10 de juliol de 1982 es fusiona amb el llavors existent Club Getafe Promesas, i així queda reflectit a la Federació Territorial Castellana. Fins a aquest moment, i fins a canvi posterior l'equip azulón passa a prendre aquesta denominació. Ja a l'agost de 1983 és quan realment pren l'actual nom: Getafe Club de Fútbol. El referit i definitiu, que és aprovat en Assemblea General d'Associats el dia 8 de juliol d'aquest any.
És a partir d'aquest moment, des de la temporada 1982/83 i després d'assolir l'ascens a la Segona Divisió B, (ho havia fet consecutivament des de la Regional, any rere any, amb una total autoritat sobre rivals i categories), que l'equip torna a il·lusionar. Comença de nou la lluentor d'un club, que té el seu colofó amb l'ascens a la Segona Divisió en la Temporada 1993/94, quan l'11 de juny del 1994 s'assoleix superar a un Figueres que li donava la volta al Futbol Professional. I des d'aquest moment i fins al dia actual, l'equip ha passat per diferents moments i vicissituds.
A la temporada 2001/2002 l'equip ascendeix a segona divisió després d'una magnífica campanya, encara que plagada de desgràcies extraesportives (assassinat del jugador Sebas, endarreriment en els pagaments als jugadors...). Després de l'extraordinària temporada 2003/2004 aconseguida en la Segona Divisió, el Getafe CF ascendeix per primera vegada en la seva història a la primera divisió, esdeveniment que mobilitza la localitat de Getafe. Això va ser una fita històrica, ja que és la primera vegada que un equip de la Comunitat de Madrid que no sigui de la ciutat de Madrid arriba a aquesta Primera Divisió. Des de llavors, el club ha romàs en la primera divisió mantenint-se en els llocs de la zona central de la taula.
El 10 de maig de 2007 es classifica per primera vegada en la seva història per a la final de la Copa del Rei després de vèncer al FC Barcelona per marcador global de 6-5. Va ser un partit molt sofert del Getafe, en el qual havia perdut 5-2 en el joc d'anada, i en el de tornada, després d'un espectacular acompliment de l'esquadra, assoleix la remuntada històrica i guanya el partit per 4-0 avançant així a la final del 23 de juny en l'Estadi Santiago Bernabéu on s'enfronta al Sevilla FC, perdent per 1-0.
Amb aquest subcampionat de la Copa del Rei, l'equip madrileny va aconseguir classificar-se per primer cop per a la Copa de la UEFA, ja que el Sevilla FC ja estava classificat per a disputar competicions europees.
L'estadi del club és el Coliseum, situat a Getafe (Madrid). El nom de l'estadi es va posar en honor del getafense i famós jugador de futbol, Alfonso Pérez Muñoz, va ser construït el 1998 i actualment, després de diverses ampliacions, té una capacitat de 16.000 persones, amb una assistència mitjana aproximada de 16.000 persones.
Abans de 1998, els equips del club jugaven i entrenaven a l'estadi de futbol del poliesportiu del barri getafense de Las Margaritas, el qual tenia una capacitat molt menor que l'actual. A 200 metres del Coliseum hi ha la Ciutat Esportiva del Getafe, un recinte amb tres camps de futbol i diverses instal·lacions esportives on entrenen els equips del Getafe CF.
Els equips de la lliga espanyola estan limitats a tenir en la plantilla un màxim de tres jugadors sense passaport de la Unió Europea. La llista inclou només la principal nacionalitat de cada jugador, o aquella que correspongui a la selecció amb la qual juga internacionalment; alguns jugadors no europeus tenen doble nacionalitat d'algun país de la UE:
Luis Sánchez Duque (1994–95)
Bernd Schuster (2005–07)
Michael Laudrup (2007–08)
Cosmin Contra (2014–15)
Fran Escribá (2015–16)
Juan Esnáider (2016)
