Vés al contingut

Giro d'Itàlia de 1971

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Resum volta ciclistaGiro d'Itàlia de 1971
Dades de la cursa
EdicióLIV
PaïsosItàlia Itàlia
Iugoslàvia Iugoslàvia
Àustria Àustria
Data20 de maig al 10 de juny de 1971
SortidaLecce, Pulla
ArribadaMilà, Llombardia
Surten100
Arriben75
Temps97h 24' 03"
Velocitat mitjana36,597 km/h
Recorregut (Km)3.567 km
Palmarès
Guanyador Gösta Pettersson (SWE)
Segon Herman van Springel (BEL)
Tercer Ugo Colombo (ITA)
Classificacions secundàries
MuntanyaEspanya franquista José Manuel Fuente (ESP)
Punts Marino Basso (ITA)
EquipsBEL Molteni

El Giro d'Itàlia de 1971 fou la 54a edició del Giro d'Itàlia i es disputà entre el 20 de maig i el 10 de juny de 1971, amb un recorregut de 3.567 km distribuïts en 20 etapes, una d'elles dividida en dos sectors i un pròleg. 100 ciclistes hi van prendre part, acabant-lo 75 d'ells. La sortida fou a Lecce, Pulla, i l'arribada a Milà.

Història

[modifica]

En aquesta edició tornà a disputar-se un pròleg inicial per decidir el portador (en aquest cas portadors, en ser l'equip sencer) de la maglia rosa durant la 1a etapa, tot i que el temps no comptava per a la classificació general.[1] El pròleg consistia en una contrarellotge per equips en relleus de 6,2 km, en la qual va vèncer l'equip italià Salvarani.

Durant la 6a etapa es va conèixer el positiu en un control antidopatge efectuat en la 2a etapa d'un dels favorits de la cursa, l'italià Gianni Motta, que fou penalitzat amb deu minuts en la classificació general.[2] Durant la 7a etapa es va produir una escapada de 35 corredors, més tard reduïda a 9, que va fer que la classificació general canviés de manera important en arribar a meta amb més de sis minuts d'avantatge. Entre els integrants a l'escapada hi havia Gimondi, Van Springel, Pettersson i Francisco Galdós. Gimondi guanyà l'etapa i l'italià Aldo Moser es va vestir amb la maglia rosa. Amb els seus 37 anys i tres mesos es convertia en el ciclista de més edat en ser líder del Giro d'Itàlia.[3] Aquest rècord no seria superat fins al 2002, quan l'alemany Jens Heppner el va batre en ser líder amb 37 anys i cinc mesos, i posteriorment el 2007 per l'italià Andrea Noè, maglia rosa amb 38 anys i quatre mesos.[4]

L'etapa reina d'aquesta edició fou la 17a, en la qual s'ascendí el Großglockner, Cima Coppi d'aquesta edició amb 2.506 metres. Entre els favorits no hi hagué moviments, i l'etapa fou guanyada per Pierfranco Vianelli.[5] En la 18a etapa, també de muntanya, el fins aleshores líder Claudio Michelotto, no pogué resistir els atacs i cedí la maglia rosa en benefici del suec Pettersson. Aquest arribà destacat a meta, junt a Galdós, Van Springel i Gimondi, vencedor de l'etapa.[6] En la 19a etapa, guanyada per Farisato, tant Gimondi com Van Springel aconsiguiren alguns segons sobre els seus més directes rivals, tot i que les diferències no foren decisives.

Finalment Pettersson s'imposà en la classificació general, sense aconseguir cap triomf d'etapa, sent el primer i únic ciclista suec en guanyar el Giro d'Itàlia fins a l'actualitat. José Manuel Fuente s'imposà en la classificació de la muntanya i Marino Basso en la classificació per punts.[7]

Equips participants

[modifica]

En aquesta edició del Giro hi van prendre part 10 equips formats per 10 ciclistes cadascun, per formar un pilot amb 100 corredors.

Núm. Codi Equip
1-10 COS ITA Cosatto
11-20 DRE ITA Dreher
21-30 FER ITA Ferretti
31-40 FIL ITA Filotex
41-50 GBC ITA G.B.C.
Núm. Codi Equip
51-60 KAS Espanya franquista KAS
61-70 MAG ITA Magniflex
71-80 MOL BEL Molteni
81-90 SAL ITA Salvarani
91-100 SCI ITA Scic

Etapes

[modifica]
Etapa Data Recorregut Km Vencedor d'etapa Líder de la general
prol. 20 de maig Lecce - Bríndisi contrarellotge per equips 62,2  Salvarani (ITA) -
21 de maig Bríndisi - Bari Etapa plana 175  Marino Basso (ITA)  Marino Basso (ITA)
22 de maig Bari - Potenza Etapa de mitja muntanya 260  Enrico Paolini (ITA)  Enrico Paolini (ITA)
23 de maig Potenza - Benevento Etapa plana 177  Ercole Gualazzini (ITA)  Enrico Paolini (ITA)
24 de maig Benevento - Pescasseroli Etapa de mitja muntanya 203  Guerrino Tosello (ITA)  Enrico Paolini (ITA)
25 de maig Pescasseroli - Gran Sasso Etapa de muntanya 198 Espanya franquista Vicente López Carril (ESP)  Ugo Colombo (ITA)
26 maggio L'Aquila - Orvieto Etapa plana 163 Espanya franquista Domingo Perurena (ESP)  Ugo Colombo (ITA)
27 de maig Orvieto - San Vincenzo Etapa plana 220  Felice Gimondi (ITA)  Aldo Moser (ITA)
28 de maig San Vincenzo - Casciana Terme Etapa de mitja muntanya 203  Romano Tumellero (ITA)  Claudio Michelotto (ITA)
29 de maig Casciana Terme - Forte dei Marmi Etapa plana 141  Marino Basso (ITA)  Claudio Michelotto (ITA)
10ª 30 de maig Forte dei Marmi - Pian del Falco Etapa de muntanya 123 Espanya franquista José Manuel Fuente (ESP)  Claudio Michelotto (ITA)
11ª 31 de maig Sestola - Màntua Etapa plana 199  Marino Basso (ITA)  Claudio Michelotto (ITA)
1 de juny dia de descans
12ª 2 de juny Desenzano del Garda - Serniga di Salò contrarellotge individual 28  Davide Boifava (ITA)  Claudio Michelotto (ITA)
13ª 3 de juny Salò - Sottomarina di Chioggia Etapa plana 218  Patrick Sercu (BEL)  Claudio Michelotto (ITA)
14ª 4 de juny Chioggia - Bibione Etapa plana 170  Patrick Sercu (BEL)  Claudio Michelotto (ITA)
15ª 5 de juny Bibione - Ljubljana (YUG) Etapa plana 201  Franco Bitossi (ITA)  Claudio Michelotto (ITA)
16ª 6 de juny Ljubljana (YUG) - Tarvisio Etapa plana 100  Dino Zandegù (ITA)  Claudio Michelotto (ITA)
17ª 7 de juny Tarvisio - Großglockner (AUT) Etapa de muntanya 206  Pierfranco Vianelli (ITA)  Claudio Michelotto (ITA)
18ª 8 de juny Lienz (AUT) - Falcade Etapa de muntanya 195  Felice Gimondi (ITA)  Gösta Pettersson (SWE)
19ª 9 de juny Falcade - Ponte di Legno Etapa de muntanya 182  Lino Farisato (ITA)  Gösta Pettersson (SWE)
20ª A 10 de juny Ponte di Legno - Lainate Etapa plana 185  Giacinto Santambrogio (ITA)  Gösta Pettersson (SWE)
20ª B 10 de juny Lainate - Milà contrarellotge individual 20  Ole Ritter (DEN)  Gösta Pettersson (SWE)

Classificacions finals

[modifica]

Classificació general

[modifica]
Mallot rosa Classificació General
Pos. Ciclista Equip Temps
1  Gösta Pettersson (SWE) Mallot rosa Ferretti 97h 24' 03"
2  Herman van Springel (BEL) Molteni + 2' 04"
3  Ugo Colombo (ITA) Filotex + 2' 35"
4 Espanya franquista Francisco Galdós (ESP) KAS + 4' 27"
5  Pierfranco Vianelli (ITA) Dreher + 6' 41"
6  Silvano Schiavon (ITA) Dreher + 7' 27"
7  Felice Gimondi (ITA) Salvarani + 7' 30"
8  Tony Houbrechts (BEL) Salvarani + 9' 39"
9  Wladimiro Panizza (ITA) Cosatto + 13' 13"
10  Giovanni Cavalcanti (ITA) Filotex + 14' 22"

Classificació de la muntanya

[modifica]
Ciclista Equip Punts
1 Espanya franquista José Manuel Fuente (ESP) KAS 360
2  Pierfranco Vianelli (ITA) Dreher 270
3  Primo Mori (ITA) Salvarani 190
4  Lino Farisato (ITA) Ferretti 170
5 Espanya franquista Vicente López Carril (ESP) KAS 140

Classificació per punts

[modifica]
Ciclista Equip Punts
1  Marino Basso (ITA) Mallot violeta Molteni 181
2  Patrick Sercu (BEL) Dreher 148
3  Felice Gimondi (ITA) Salvarani 139
4  Ole Ritter (DEN) Dreher 136
5  Albert van Vlierberghe (BEL) Ferretti 116

Referències

[modifica]
  1. «Las veintiuna etapas del Giro que comienza hoy en Lecce». La Vanguardia, 20-05-1971. [Consulta: 7 maig 2013].
  2. «Domingo Perurena batió a los velocistas italianos en la meta de Orvieto». La Vanguardia, 27-05-1971. [Consulta: 7 maig 2013].
  3. «Gimondi, espoleado por las críticas, ganó la etapa de ayer en el Giro». La Vanguardia, 27-05-1971. [Consulta: 7 maig 2013].
  4. «Noè the oldest Rosa» (en anglès). www.cyclingnews.com, 07-05-2007. [Consulta: 7 maig 2013].
  5. «La etapa reina de montaña terminó con la victoria del doméstico Vianelli». La Vanguardia, 08-06-1971. [Consulta: 7 maig 2013].
  6. «Gimondi ganó la etapa alpina de Falcade». La Vanguardia, 09-06-1971. [Consulta: 7 maig 2013].
  7. «El sueco Pettersson se impuso a los favoritos Gimondi y Motta». La Vanguardia, 11-06-1971. [Consulta: 7 maig 2013].

Bibliografia

[modifica]
  • Bergonzi, Pier; Trifari, Elio. Un secolo di passioni - Giro d'Italia 1909-2009, Il libro ufficiale del centenario. Milà: Rizzoli, 2009. 

Enllaços externs

[modifica]