Vés al contingut

Gobi d'escates

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuGobi d'escates
Lesueurigobius friesii Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN198665 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreGobiiformes
FamíliaGobiidae
GènereLesueurigobius
EspècieLesueurigobius friesii Modifica el valor a Wikidata
Malm, 1874
Nomenclatura
Sinònims
  • Gobius friesi (Malm, 1874)
  • Gobius friesii (Malm, 1874)
  • Gobius friesii friesii (Malm, 1874)
  • Gobius gracilis (Fries, 1838)
  • Lesuerigobius friesii (Malm, 1874)
  • Lesueuria friesi (Malm, 1874)
  • Lesueuria friesi friesi (Malm, 1874)
  • Lesueuria friesii (Malm, 1874)
  • Lesueuria piesii (Malm, 1874)
  • Lesueurigobius friesi (Malm, 1874)
  • Lesueurigobius friesii friesii (Malm, 1874)[1]

El gobi d'escates, gòbit d'escates o cabot d'escata (Lesueurigobius friesii) és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia

[modifica]

Alimentació

[modifica]

Menja poliquets, petits crustacis i mol·luscs.[4]

Depredadors

[modifica]

És depredat per Trachurus mediterraneus,[5] Gnathophis mystax, a Itàlia per Trisopterus minutus[6] i l'escórpora fosca (Scorpaena porcus),[7] i a l'Estat espanyol pel lluç (Merluccius merluccius), Ophichthus rufus,[8] la bruixa de quatre taques (Lepidorhombus boscii), la bruixa sense taques (Lepidorhombus whiffiagonis) i Chelidonichthys lucernus.[9]

Hàbitat

[modifica]

És un peix marí, de clima subtropical i demersal que viu entre 10-130 m de fondària.[2][10]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a l'Atlàntic oriental (Mauritània i des de la península Ibèrica fins a Skagerrak i Kattegat) i la Mediterrània (Mar de Màrmara).[2][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31]

Costums

[modifica]

Es troba sovint associat amb el crustaci decàpode Nephrops norvegicus.[32]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans.[2]

Referències

[modifica]
  1. «Lesueurigobius friesii». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 FishBase (anglès)
  3. Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  4. Miller, P.J. 1986. Gobiidae. p. 1019-1085. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. Vol. 3. UNESCO, París.
  5. Santic, M., I. Jardas i A. Pallaoro, 2003. Feeding habits of Mediterranean horse mackerel, Trachurus mediterraneus (Carangidae), in the central Adriatic Sea. Cybium 27(4):247-253.
  6. Gramitto, M.E., 1999. Feeding habits and estimation of daily ration of poor cod Trisopterus minutus capelanus (Gadidae) in the Adriatic Sea. Cybium 23(2):115-130.
  7. Pallaoro, A. i I. Jardas, 1990. Food and feeding habits of black scorpionfish (Scorpaena porcus, L., 1758) (Pisces, Scorpaenidae) along the Adriatic coast. Acta Adriat. 32(2), 885-898.
  8. Casadevall, M., J. Matallanas i T. Bartolí, 1994. Feeding habits of Ophichthus rufus (Anguilliformes, Ophichthidae) in the western Mediterranean. Cybium 18(4): 431-440.
  9. FishBase (anglès)
  10. Miller, P.J. 1990. Gobiidae. p. 925-951. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  11. Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  12. Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones, 1963. Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, Liverpool.
  13. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  14. Costello, M.J., 1992. Abundance and spatial overlap of gobies (Gobiidae) in Lough Hyne, Ireland. Environ. Biol. Fish. 33:239-248.
  15. Demestre, M., P. Sánchez i P. Abelló, 2000. Demersal fish assemblages and habitat characteristics on the continental shelf and upper slope of the north-western Mediterranean. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 80(6):981-988.
  16. Dieuzeide, R., M. Novella i J. Roland, 1955. Catalogue des poissons des côtes algériennes. Bull Sta d'Aqua et de Pêche de Castiglione, III (n,s) 6, 384 p. 202 fig.
  17. Economidis, P.S., 1973. Catalogue of the fishes of Greece. Reprinted from Hellenic Oceanology and Limnology, Praktika of the Inst. of Ocean. and Fishing Research, vol. 11 (1972).
  18. Filiz, H. i G. Bilge, 2004. Length-weight relationships of 24 fish species from the North Aegean Sea, Turkey. J. Appl. Ichthyol. 20:431-432.
  19. Gibson, R.N. i I.A. Ezzi, 1987. Feeding relationships of a demersal fish assemblage on the west coast of Scotland. J. Fish Biol. 31:55-69.
  20. Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  21. Lloris, D. i J. Rucabado, 1998. Guide FAO d'identification des espèces pour les besoins de la pêche. Guide d'Identification des ressources marines vivantes du Maroc. FAO, Roma. 263 p.
  22. Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer.
  23. Macpherson, E., 1979. Relations trophiques des poisons dans la Méditerranée occidentale. Rapp. Comm. Int. Explor. Sci. Mer Méditerr. 25/26, 49-58.
  24. Minchin, D., 1987. Fishes of the Lough Hyne marine reserve. J. Fish Biol. 31:343-352.
  25. Pereda, P. i B. Villamor, 1991. Relaciones biométricas en peces de la plataforma Cantábrica. Inf. Téc. Inst. Esp. Oceanogr. Núm. 92, 39 p.
  26. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  27. Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico. Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia.
  28. Swaby, S.E. i G.W. Potts, 1990. Rare British marine fishes - identification and conservation. J. Fish Biol. 37 (Suppl. A):133-143.
  29. Sánchez, F., F. de la Gándara i R. Gancedo, 1995. Atlas de los peces demersales de Galicia y el Cantábrico. Otoño 1991-1993. Publicaciones Especiales, Instituto Español de Oceanografía, Madrid, Estat espanyol (20). 100 p.
  30. Went, A.E.J., 1957. List of Irish fishes. Department of Lands, Fisheries Division, Dublín. 31 p.
  31. Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37.
  32. Miller, P.J. 1990. Gobiidae. p. 925-951.

Bibliografia

[modifica]
  • Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  • Alfred-Ockiya, J.F., 2000. Study of food habits of goby, Porogobius schlegelii (Günther, 1861) from Elechi Creek, off Bonny River, Niger Delta, Nigeria. J. Aquat. Sci. 16(2):79-82.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City (Estats Units). 941 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía, Madrid, Estat espanyol.
  • Erzini, K., 1991. A compilation of data on variability in length-age in marine fishes. Fisheries Stock Assessment, Title XII, Collaborative Research Support Program, University of Rhode Island. Working paper 77, 36p.
  • Gros, P., 1980. Description mathématique de la croissance de Lesueurigobius friesii (Teleostei, Gobiidae). Essai de synthèse. Oceanol. Acta 3:161-168.
  • Morte, M.S., M.J. Redon i A. Sanz-Brau, 1997. Trophic relationships between two gurnards Trigla lucerna and Aspitrigla obscura from the western Mediterranean. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 77:527-537.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • 伍汉霖. 拉汉世界鱼类系统名典 (en xinès). 中国海洋大学出版社, 2017. ISBN 978-7-5670-1538-8. 

Enllaços externs

[modifica]