Gordon Brown

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaMolt Honorable
James Gordon Brown
Gordon Brown Davos Jan 08.jpg
Nom original Gordon Brown
 74è Primer Ministre del Regne Unit
12è de la Reina Elisabet II
27 de juny de 2007 – 11 de maig de 2010
 Ministre d'Hisenda del Regne Unit
17è de la Reina Elisabet II
2 de maig de 1997 – 27 de juny de 2007
Dades biogràfiques
Naixement James Gordon Brown
20 de febrer de 1951 (1951-02-20) (66 anys)
Escòcia Glasgow (Escòcia)
Residència 10 de Downing Street
Nacionalitat Britànica
Ètnia Escocesos
Religió Església d'Escòcia
Alma mater Universitat d'Edimburg
Kirkcaldy High School
Activitat professional
Ocupació polític i periodista
Ocupador Open University
Organització de les Nacions Unides
Altres dades personals
Partit polític Partit Laborista
Cònjuge Sarah Macaulay
Germans Andrew Brown
Modifica dades a Wikidata

James Gordon Brown (Glasgow, 1951) polític escocès, exprimer ministre del Regne Unit i exdirigent del Partit Laborista. Havia exercit abans, el càrrec de Ministre d'Hisenda (Chancellor of the Exchequer, en anglès) des del primer govern de Tony Blair el 1997. La seva entrada al Parlament Britànic data del 1983 pel districte de Dunfermline East. Fou elegit líder del Partit Laborista el 24 de juny del 2007 i des del 27 de juny d'aquell mateix any fins a l'11 de maig de 2010 va ser primer ministre.

Brown no va poder revalidar el seu càrrec després les eleccions al Parlament del Regne Unit de 2010 i el Partit Conservador de David Cameron fou la força que més escons obtingué, tot i que sense arribar a la majoria absoluta que permet governar en solitari.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Glasgow, Escòcia,[2] i cursà els seus estudis primaris a Kirkcaldy High School. Essent jove i arran d'un accident de rugbi perdé força visió d'un ull per un despreniment de retina. El 1967 va iniciar la carrera d'Història a la Universitat d'Edimburg, allà començà la seva carrera política com a president del club laborista. Després de realitzar-hi el seu doctorat. La seva notorietat pública augmentà quan fou, encara com a estudiant, president del tribunal universitari; rector de la dita universitat (fins a 1975) i editor del Red Paper on Scotland.

Brown impartí classes en diverses universitats escoceses abans d'entar com a periodista per la televisió d'Escòcia fins a 1983. Aquest any començà la seva dedicació exclusiva a la política, i va ser elegit diputat de la Cambra del Comuns del Parlament Britànic.

El 1986 James Maxton publicà una biografia sobre el polític.

Membre del Parlament i ministre[modifica | modifica el codi]

La vida parlamentària de Brown està marcada pels ascensos dins el laborisme. Entre 1989-1992 va ser el portaveu de l'oposició sobre Comerç i Indústria i entre 1992-1997 sobre Hisenda.

La mort del líder laborista John Smith (1994) obrí la lluita per succeir-lo i semblava que Brown era un candidat ferm a la direcció del partit. Però Brown i Blair pactaren que el segon seria el cap dels laboristes mentre que Brown tindria control total sobre la política econòmica del partit.[3]

La victòria de Tony Blair i els laboristes a les eleccions de 1997 portaren Brown a ocupar la cartera d'Hisenda. La seva política al capdavant d'aquest ministeri es caracteritzà pel millors anys de l'economia britànica dels darrers temps superant obstacles com la crisi de finances asiàtica, l'esclat de la bombolla "punt com" i els atemptats de l'11 de setembre del 2001 als Estats Units. Els principals trets de la seva gestió són una inflació baixa, baixant un 2,5% d'ençà que prengué possessió del càrrec; i els nivells més baixos d'atur des dels anys 70.

Molts autors pensen que la clau d'aquest èxit d'estabilitat és la decisió presa la primavera de 1997 quan s'assegurà la independència del Banc d'Anglaterra. Especialment l'autonomia per establir tipus d'interès sense la intervenció del gabinet. També s'inventà les cinc proves econòmiques per determinar si el Regne Unit estava preparat per adoptar l'euro.

Hom sol considerar que la política fiscal i monetària portada a terme per Brown ha impulsat de manera important l'economia del Regne Unit. Sobretot passant per sobre de problemes com l'excessiu endeutament del consumidors o la possible sobrevaloració del mercat immobiliari.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gordon Brown Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Tony Blair
Primer Ministre del Regne Unit
Regne Unit

2007–-2010
Succeït per:
David Cameron
Precedit per:
Kenneth Clarke
Ministre d'Hisenda britànic
1997–- 2007
Succeït per:
Alistair Darling
Precedit per:
Tony Blair
Líder del Partit Laborista
2007–- 2010
Succeït per:
-