Vés al contingut

Gran mesquita de Djenné

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Gran mesquita de Djenné
Imatge
Nom en la llengua original(fr) Grande mosquée de Djenné Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMesquita Modifica el valor a Wikidata
Part deciutats antigues de de Djenné Modifica el valor a Wikidata
Construcció1906 Modifica el valor a Wikidata
Obertura1907 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicSudano-Sahelian architecture (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Materialtova Modifica el valor a Wikidata
Mesura16 (alçària) m
Minaret3 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaDjenné (Mali) Modifica el valor a Wikidata
Map
 13° 54′ 19″ N, 4° 33′ 20″ O / 13.905277777778°N,4.5555555555556°O / 13.905277777778; -4.5555555555556
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data?
Activitat
Religióislam Modifica el valor a Wikidata

La gran mesquita de Djenné (francès: grande mosquée de Djenné; àrab: الجامع الكبير في جينيه, al-jāmiʿ al-kabīr fī Jīnnīh) és un gran edifici de fang o tova, considerat un dels majors èxits de l'arquitectura sudanesa-saheliana, i un dels centres d'aprenentatge islàmics més importants d'Àfrica durant l'Edat mitjana, amb milers d'estudiants que es traslladaven per estudiar l'Alcorà a les madrasses de Djenné. La mesquita es troba al centre de la petita ciutat de Djenné, a Mali, a la plana d'inundació del riu Bani, en el delta interior del riu Níger. La primera mesquita aixecada a l'indret va ser construïda al voltant del segle xiii però l'estructura actual, amb una superfície de 75 × 75 m, és a dir, 5.625m², data de 1907. A més de ser el centre de la comunitat de Djenné, és un dels monuments més coneguts de l'Àfrica. Dins el conjunt de les «Ciutats antigues de Djenné», fou designada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1988.[1]

Història

[modifica]

La primera mesquita

[modifica]
Les ruïnes de la mesquita original en una postal francesa, vers el 1900

La data real de construcció de la primera mesquita de Djenné és desconeguda, encara que es suggereix com a molt d'hora l'any 1200 i com a data tardana el 1330.[2] El document més antic que la menciona és la crònica àrab Tarikh al-Sudan escrita per Abd al-Sadi, que la descriu tal com existia a mitjans del segle xvii, malgrat la font ve probablement de la tradició oral. El Tarij narra que un sultà Kunburu va fer-se musulmà i el seu palau enderrocat va esdevenir en una mesquita. Es va construir un altre palau prop de la mesquita al costat est.[3] El seu successor va construir les torres de la mesquita, mentre que el següent sultà va construir la paret circumdant.[4]

No hi ha cap altra informació per escrit sobre la gran mesquita fins que l'explorador francès René Caillié va visitar Djenné l'any 1828, i va escriure: «A Jenné hi ha una mesquita construïda de terra, coronada per dues torres massisses però no altes; està construïda rudement encara que és molt gran. Es troba abandonada a milers d'orenetes, que construeixen en ella els seus nius. Això comporta una olor molt desagradable que, per tal d'evitar-la, s'ha fet normal el costum de resar en un petit pati exterior».[5]

Mesquita d'Ahmadu Lobbo

[modifica]
Vista de la mesquita des del sud-oest, tal com es veia el 1895 (a Félix Dubois, Tombouctou la Mystérieuse)

Deu anys abans de la visita de René Caillié, el cap religiós fulbe Ahmadu Lobbo havia iniciat el seu gihad i conquistat la ciutat. Sembla que va desaprovar la mesquita i va deixar que es deteriorés. També va tancar totes les petites mesquites de barri.[6] Entre 1834 i 1836, va construir una nova mesquita a l'est de la que ja hi havia, en el lloc de l'antic palau. La nova mesquita era un edifici gran, mancat de qualsevol mena d'ornamentació o de torres.[7]

Les forces franceses dirigides per Louis Archinard van conquerir Djenné a l'abril de 1893. Poc després, el periodista francès Félix Dubois va visitar la ciutat i va descriure les ruïnes de la mesquita original[8] i, en el seu llibre Tombouctou la Mystérieuse (1897), va fer un pla i un dibuix de com s'imaginava la mesquita mirat abans de ser abandonada.[9] En el moment de la seva visita, l'interior de la mesquita en ruïnes s'utilitzava com a cementiri.[10]

Segles XX i XXI

[modifica]
Vista de la gran mesquita, des del nord-est, el 1910. De Félix Dubois' Notre beau Niger

El 1906, l'administració francesa establerta a la ciutat va disposar que la mesquita original fos reconstruïda i al mateix temps s'establís una escola en l'edifici de la mesquita d'Ahmadu Lobbo. Així, les autoritats franceses colonials també van ajudar administrativa i econòmicament a la construcció d'una madrassa a prop. Les reconstruccions es van acabar el 1907, sota la direcció d'Ismaila Traoré, cap del gremi dels paletes de Djenné. Gràcies a les fotografies preses en el moment,[2] s'observa que com a mínim algunes de les noves parets exteriors varen seguir la disposició de les de la mesquita original, però no està clar pel que fa a les columnes que sostenen el sostre, que mantingueren la seva posició original. El que és gairebé segur en la nova mesquita reconstruïda, és la disposició simètrica de les tres grans torres en l'alquibla del mur. Existeix debat entre estudiosos sobre fins a quin punt el disseny de la mesquita reconstruïda va rebre influencia de l'estil francès.[2]

Dubois va tornar a visitar Djenné el 1910 i el nou edifici el va sorprendre. Com va escriure, creia que l'administració colonial francesa va ser la responsable del nou disseny i va descriure que semblava un encreuament entre un eriçó i un òrgan d'església. També creia que les torres en forma de cons feien que l'edifici s'assemblés a un temple barroc dedicat al déu dels supositoris.[11] Per contra, Jean-Louis Bourgeois va argumentar que els francesos havien exercit poca influència excepte, potser, en els arcs interns, i que el disseny era «bàsicament africà».[12]

La mesquita fotografiada el 2003, al costat del mercat de la ciutat

El pati que hi ha al davant de la paret oriental conté dues tombes. La tomba més gran, al sud, té les restes d'Almany Ismaila, un important imam del segle xviii.[13] A principis de l'època colonial francesa, l'estany situat al costat oriental de la mesquita va ser omplert amb terra per tal de crear una zona oberta, que s'utilitza per al mercat setmanal.[14]

A moltes mesquites de Mali s'ha afegit cablejat elèctric i de fontaneria interior. En alguns casos, s'han enrajolat més les superfícies originals, fent desaparèixer la seva aparença històrica i, en d'altres, s'ha compromès la integritat estructural de l'edifici. La gran mesquita ha estat equipat amb un sistema d'altaveus, però els ciutadans de Djenné s'han resistit a més modernització en favor de la integritat històrica de l'edifici. Molts conservacionistes històrics han elogiat els esforços de conservació de la comunitat, i l'interès en aquest aspecte va créixer en la dècada de 1990. El 1996 la revista Vogue va fer una sessió de fotos de moda a la gran mesquita. Les imatges de dones lleugeres de roba, al sostre i la sala d'oració, van ser considerades una violació de l'acord que la revista havia fet amb els líders locals i van provocar la indignació de l'opinió local. Com a resultat, es va prohibir l'accés a la mesquita al no musulmans.[15][16]

Arquitectura

[modifica]
Els feixos de pals de palma incrustats a les parets de la gran mesquita són bàsicament decoratius però serveixen alhora com a bastida per a les reparacions anuals

Les parets de la mesquita estan fetes de maons de terra cuits al sol, anomenats ferey, i sorra i morter de terra, i estan recoberts amb un guix que dona a l'edifici el seu aspecte suau, esculpit. Les parets de l'edifici estan decorades amb feixos de pals de palma rodier (Borassus aethiopum) anomenats toron, que sobresurten uns 60 cm de la superfície. Els toron també serveixen com a bastida per a les reparacions anuals. Pel sostre discorren canelons de ceràmica que recullen directament l'aigua de pluja, allunyant-la de les parets.[17][18]

La mesquita està construïda sobre una plataforma elevada 3 metres per sobre del sol i que mesura uns 75 m x 75 m. Evita danys a la mesquita per l'aigua, quan hi ha inundacions del riu Bani. S'accedeix a ella per escales de sis trams, cadascuna decorada amb pinacles. L'entrada principal està en el costat nord de l'edifici. Les parets exteriors no són ortogonals entre si, el plànol de l'edifici té un contorn trapezoïdal.[19][20]

El mur de l'alquibla de la gran mesquita mira cap a l'est, cap a la Meca, amb vistes al mercat de la ciutat. L'alquibla té tres grans torres, en forma de caixa, o minarets que sobresurten de la paret; la torre central té una alçada de prop de 16 metres.[21] Les agulles o pinacles en forma de con de la part superior de cada minaret estan cobertes amb figures d'ous d'estruç.[22] La paret de l'est té al voltant d'un metre de gruix i a l'exterior està reforçada per divuit pilastres a manera de contraforts, coronats per un pinacle cadascun. Les cantonades estan fetes també amb contraforts, de forma rectangular, decorats amb toron i rematats per pinacles.[13]

Vista exterior del mur de l'alquibla amb les tres torres (1972)

La sala d'oració interior, que mesura uns 26 per 50 metres, ocupa la meitat oriental de la mesquita per darrere del mur de l'alquibla. La coberta, de fang i pals de palmera, és recolza en nou parets interiors que van de nord a sud, travessades per arcs de mig punt que gairebé arriben fins al sostre.[23] Aquest disseny crea un bosc de noranta grans pilars rectangulars grans que ocupen gran espai de la sala i redueixen severament el camp de visió. Les petites finestres, amb una situació molt irregular a les parets nord i sud, deixen que entri poca llum natural. El paviment és de terra sorrenca.[24]

Cadascuna de les tres torres del mur de l'alquibla, per la part interior que dona a la sala d'oració, té un nínxol o mihrab. L'imam reça a la torre central, la més gran, on hi ha una estreta obertura al sostre que connecta amb una petita habitació situada per sobre del nivell del sostre de la torre. En èpoques anteriors, des d'ella un pregoner repetia les paraules de l'imam a la gent de la ciutat. A la dreta del mihrab de la torre central hi ha un púlpit o mínbar, de d'on l'imam fa el sermó de divendres.[13]

El sostre de la gran mesquita i la seva ventilació, a la imatge tapada pels cons de terra cuita al forn

Les torres del mur de l'alquibla no tenen escales per pujar al sostre. A aquest s'accedeix per dues altres torres, una a la cantonada sud-oest de la sala d'oració, i una altra situat a prop de l'entrada principal, a la banda nord, a la que s'accedeix només des de l'exterior de la mesquita. Al sostre hi han petites reixes de ventilació cobertes amb bols que quan es retiren deixen que l'aire calent surti fora de l'edifici i així es ventili l'interior.

El pati interior, situat a l'oest de la sala d'oració, i que mesura 20 m × 46 m, està envoltat per galeries en tres dels seus costats. Les parets de les galeries que donen al pati presenten obertures arquejades i la galeria occidental està reservada exclusivament a les dones.[25]

A la mesquita es fa un manteniment regular i a la façana de l'any 1907 només s'han fet petits canvis en el disseny. En lloc d'un únic nínxol central, la torre mirhab originalment tenia un parell de grans buits fent-se ressò de la forma dels arcs d'entrada. També tenia molts menys toron i cap en els contraforts de les cantonades.[26][27][28][29] S'hi van afegir dues files addicionals de toron, a les parets, a principis dels anys 1990.[30]

La entrada principal és a la pared nord

Cultura

[modifica]

Tota la comunitat de Djenné té un paper actiu en el manteniment de la mesquita. Anualment se celebra un festival amb l'objectiu de reparar els danys soferts per la mesquita, sobretot l'erosió per les pluges i les esquerdes causades pels canvis de temperatura i humitat. Els dies previs al festival, es prepara el guix que ha de ser batut periòdicament, una tasca que normalment fan els joves a mode de joc remenant. Els homes són els pugen a les bastides i escales per col·locar el guix sobre les façanes; un altre grup d'homes porta el guix dels pous, als obrers a la mesquita, fent una carrera per veure qui serà el primer en lliurar el guix. Les dones i les nenes porten l'aigua als pous on s'elabora el guix abans de la festa i als obrers de la mesquita durant les tasques de manteniment. Els membres del gremi de paletes dirigeixen el treball, mentre que els membres majors de la comunitat, romanen en seients col·locats en un lloc d'honor a la plaça del mercat.

Referències

[modifica]
  1. «Old Towns of Djenné». World Heritage List. UNESCO. [Consulta: 11 maig 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 Bourgeois 1987
  3. «Quan el sultà es va convertir a l'Islam... tenia el seu palau enderrocat i el lloc es va convertir en una mesquita dedicada al Déu Altíssim. Aquesta és l'actual mesquita. Es va construir un altre palau per a ell i la seva família prop de la mesquita al costat est». Hunwick 1999, p. 18
  4. «Quan el Sultà Kunburu va morir -que Déu Altíssim tingui pietat d'ell- va ser succeït pel sultà que va construir les torres (abraj) de la mesquita. Al seu torn va ser succeït pel sultà que va construir la paret que envolta la mesquita». Hunwick 1999, p. 20
  5. Caillié 1830, p. 460, Vol. 1
  6. Bourgeois 1987, p. 55
  7. Dubois 1896, p. 164
  8. Dubois 1896, p. 154
  9. Dubois 1896, p. 155
  10. Dubois 1896, p. 162
  11. Dubois 1911, p. 189; Text de Dubois en francès, citat a Bedaux, Diaby & Maas 2003, p. 16
  12. Bourgeois 1987, p. 58
  13. 13,0 13,1 13,2 Maas & Mommersteeg 1992, p. 112
  14. Maas & Mommersteeg 1992, p. 159
  15. 25 Simply Amazing Mosques – International Listings Blog
  16. Dorsey, James Michael «Mud and infidels: Djenné, Mali». San Diego Reader, 07-04-2015 [Consulta: 13 maig 2017].
  17. Maas & Mommersteeg 1992, pàg. 111–117
  18. Maas, Pierre «Djenné: Living Tradition». Saudi Aramco World, Nov/Dec, 1990, p. 18–29.
  19. Maas & Mommersteeg 1992, p. 112
  20. Bedaux, Diaby & Maas 2003, p. 170
  21. Maas i Mommersteeg, 1992, p. 113, 117 Figs. 7.3 and 7.4.
  22. Bourgeois 1987, p. 60
  23. Maas & Mommersteeg 1992, p. 115 ArchNet site
  24. Maas & Mommersteeg 1992, p. 114
  25. Maas & Mommersteeg 1992, p. 115
  26. Dubois 1911, p. 187
  27. Bedaux, Diaby & Maas 2003, p. 16
  28. Gardi, Maas & Mommersteeg 1995, p. 162
  29. Sanogo & Fané 2008, p. 44 Fig. 14
  30. Bedaux, Diaby & Maas 2003, p. 56

Bibliografia

[modifica]
Bibliografia addicional
  • Marchand, Trevor H.J. «The Djenne Mosque: World Heritage and social renewal in a West African town». APT Bulletin, Journal of Preservation Technology, 46, 2/3, 2015, pàg. 4-15. JSTOR: 43556448.
  • Prussin, Labelle «The Architecture of Islam in West Africa». African Arts. UCLA James S. Coleman African Studies Center, 1, 2, 1968, pàg. 32–74. DOI: 10.2307/3334324. JSTOR: 3334324.
  • Schutyser, S.; Dethier, J.; Gruner, D. Banco, Adobe Mosques of the Inner Niger Delta. 5 Continents Editions, 2003. ISBN 88-7439-051-3. 
  • Snelder, Raoul «The Great Mosque at Djenné: Its impact as a model». MIMAR: Architecture in Development. Concept Media, 12, 1984, pàg. 66–74.

Enllaços externs

[modifica]