Hélène Dutrieu
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 juliol 1877 Tournai (Bèlgica) |
| Mort | 26 juny 1961 (83 anys) París |
| Sepultura | Cementiri des Batignolles |
| Activitat | |
| Ocupació | aviadora, ciclista, especialista de cinema |
| Esport | ciclisme en pista |
| Família | |
| Cònjuge | Pierre Mortier |
Premis
| |
 | |
Hélène Dutrieu (Tournai, 10 de juliol de 1877 – París, 26 de juny de 1961), va ser una campiona de ciclisme, ciclista de risc, conductora de risc de vehicles, conductora de cotxes de cursa, aviadora pionera, conductora d'ambulància en la guerra, i directora d'un hospital militar.[1][2]
Biografia[modifica]
Hélène Dutrieu va néixer el 10 de juliol de 1877 a la ciutat belga de Tournai, filla d'un oficial de l'exèrcit belga. Va deixar l'escola a l'edat de 14 anys per guanyar-se la vida treballant.
Ciclista reeixida[modifica]
Dutrieu es converteix en una ciclista de pista professional competint per a l'equip Simpson Lever Chain. El 1895 guanya el record mundial de dones per a la distància recorreguda amb bicicleta durant una hora. El 1897 i 1898 guanya el campionat mundial de velocitat en pista de dones que es corre en Oostende, Bèlgica, i es guanya el sobrenom de La Fletxa Humana. L'agost de 1898 guanya el Grand Prix d'Europe i al novembre d'aquest mateix any guanya la Course de 12 Jours (Cursa dels 12 dies) a Londres. Leopold II de Bèlgica li atorga a Dutrieu la Creu de Sant Andreu amb diamants en reconeixement pels seus èxits com a ciclista. Posteriorment treballa en diversos xous amb números de ciclisme i al juliol de 1903 dona la volta amb bicicleta per dins d'un bucle vertical a Eldorado a Marsella, França. Aquest bucle, així com una rampa que utilitzava en els seus espectacles, van ser patentats per ella.[3] El setembre del 1903 es presenta en l'Olympia de Londres. Hélène desenvolupa una reeixida trajectòria com a conductora de risc de bicicletes i motocicletes, com també com a conductora de cotxes de cursa i conductora de risc.
Assoliments en l'aviació[modifica]
El 1908 la fàbrica francesa Clément-Bayard convenç, oferint-li un contracte de 2.000 francs al mes, a Dutrieu perquè es converteixi en la primera pilot del seu nou monoplà ultralleuger, dissenyat per Santos-Dumont i denominat Demoiselle (Jove dama) no.19 per tal de promocionar-lo. Dutrieu es va estavellar durant l'enlairament del seu primer vol i l'aeroplà va quedar destrossat però el 20 de gener de 1910 aconsegueix convertir-se en una pilot d'èxit volant sola a bord de la Demoiselle.[4] El 19 d'abril de 1910 a la localitat de Blankenberge es converteix en la primera dona que transporta en un avió un passatger, el seu mecànic.[5] El 25 de novembre de 1910 Dutrieu es converteix en la quarta dona del món i la primera belga a la qual se li atorga una llicència de pilot d'aeroplà, rep la llicència No 27 de l'Aéro-Club de Bèlgica. Gràcies a la seua participació en xous de l'aire es guanya el sobrenom de la "Noia falcó". Poc després, quan a França es va començar a implantar el sistema de palanca i pedal de direcció en cabina tancada, es va produir un petit escàndol a la seva carrera com a aviadora quan la premsa va informar que no utilitzava cotilla per a volar, tot i que era perquè en cas d'accident la cotilla podia provocar lesions internes.[4][5]
El setembre del 1910 Dutrieu vola sense parada des de Oostende a Bruges, Bèlgica.[6] Des del 26 de setembre a l'1 d'octubre vola sovint portant passatgers durant la setmana de l'aviació en Burton-upon-Trent a Anglaterra. Va ser la primera dona pilot que roman en l'aire per més d'una hora i el 21 de desembre de 1910 és la primera guanyadora de la Coupe Femina (Copa Femenina) per un vol sense parades de 167 km en 2 hores i 35 minuts. El 1911 torna a liderar la Coupe Femina per un vol de 254 km en 2 hores i 58 minuts però aquest any la copa és guanyada finalment per Marie Marvingt.
El maig de 1911 Dutrieu participa en la Coppa del Re (Copa del Rei) a Florència, com a única dona dels 15 participants i guanya. Al setembre d'aquell mateix any Dutrieu viatja als Estats Units amb el seu biplà Henry Farman III i participa en la competició aèria de Nassau Boulevard a Garden City, Nova York on guanya el premi de resistència femení.[6] Competeix pel record mundial d'altitud per a dones i el trofeu Rodman-Wanamaker, guanyat per Matilde Moisant. El desembre de 1911 va establir un nou record mundial femení de velocitat al cobrir sense escales 252 km. en 2 hores i 58 minuts.[6]
El 1912 és la primera dona a pilotar un hidroavió i aquell mateix any guanya un premi en una competició contra quatre pilots d'hidroavions, entre ells Réne Caudron, a Ouchy-Lausana, Suïssa. L'any 1913 Dutrieu es converteix en la primera dona aviadora a ser distingida amb la Legió d'Honor.[5]
Vida posterior[modifica]
En esclatar la primera guerra mundial fa alguns vols de reconeixement, però com que les dones no estan autoritzades a volar, fa de conductora d'ambulàncies per a la Creu Roja Francesa i després dirigeix l'hospital militar de Val-de-Grâce a París.[7]
Després de la guerra fa de periodista i el 1922 es casa amb el polític, periodista i escriptor francès Pierre Mortier i es dedica a administrar les publicacions que ell edita.
Hélène Dutrieu mor a París, el 26 de juny de 1961, als 83 anys.[1][8]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Helene Dutrieu, Aviator, Is Dead. French Pioneer Flier Won Legion of Honor in 1913.». Ralph Cooper. [Consulta: 31 maig 2008].
- ↑ «Hélène Dutrieu». National Air and Space Museum. Arxivat de l'original el 2012-03-15. [Consulta: 11 setembre 2010].
- ↑ La chica halcón capaz de pilotar cualquier cosa
- ↑ 4,0 4,1 Marck, Bernard. Ellas conquistaron el cielo : 100 mujeres que escribieron la historia de la aviación y el espacio (en castellà). Blume, 2009, p. 39-43. ISBN 9788498014181.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Yusta Viñas, Cecilio. Descubrir las mujeres en la aeronàutica (en castellà). Centro de Documentación y Publicaciones de AENA., 2008, p. 22. ISBN 9788492499083.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Moolmar, Valerie. Grandes épocas de la aviación. Vol. 11. Heroínas del aire I (en castellà). Ediciones Folio, S.A., 1995, p. 17-18. ISBN 8475839568.
- ↑ Luc Pire. Des femmes dans l'histoire en Belgique, depuis 1830, (en francès), 2006, p. 302. ISBN 2874155233.
- ↑ «French Pioneer Flier Won Legion of Honor in 1913». New York Times, 28-06-1961 [Consulta: 14 juny 2008]. «Helene Dutrieu, pioneer woman aviator, died yesterday at the age of 84.»
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hélène Dutrieu |
- Hélène Dutrieu aFlickr
- Photograph, Dutrieu as a cyclist for the Simpson Lever Chain team
- Museum-quality print of Hélène Dutrieu Arxivat 2008-03-17 a Wayback Machine. by Argent Editions
