Cuc del cotó
.svg){kind=icon}
_gusano_cogollero.png)
El cuc del cotó,[1] també anomenat cuc o barrinador del tomàquet[2][3](Helicoverpa armigera), és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família dels noctuids (Noctuidae).
Les larves s'alimenten d'una gran varietat de plantes, incloent-n'hi moltes de cultivades, i és una plaga important. La seva distribució és cosmopolita: es troba a l'Europa central i del sud, l'Àsia temperada, Àfrica i Oceania. És una espècie migradora.[2] No s'ha de confondre amb l'espècie emparentada Helicoverpa zea.
Morfologia
[modifica]És molt variable quant a forma i color. El cos fa de 12 a 20 mm de llarg.[4] Les ales posteriors són de color groc pàl·lid amb una estreta franja marró a la punta externa i una taca fosca rodona al mig.
Vista lateral
Vista dorsal
Vista ventral
Ous
Cicle vital
[modifica]En condicions favorables, tot el cicle vital es completa en tan sols un mes. La femella pon centenars d'ous.[4] Les larves es desenvolupen dins un capoll de seda, ja sigui sota terra o en plantes com el cotó (càpsules) o el blat de moro. És una espècie molt polífaga i s'alimenta de tomaquera, cotoner, alfals, Cajanus cajan, cigró, sorgo, Vigna unguiculata i altres espècies agrícoles. Entre les plantes ornamentals infecta clavells, roses, geranis, crisantems i d'altres.
Importància econòmica
[modifica]Els danys més importants els causa en el cotó, tomàquets, clavells, blat de moro,[5] cigrons, alfals i tabac. Els perjudicis econòmics a Catalunya es concentren en els cultius de clavells i tomàquets[1] al delta del Llobregat i el Maresme.[6] Després de l'atac de l'insecte hi pot haver infeccions secundàries de fongs i bacteris. Les mesures de control inclouen cultivar plantes resistents, treure les males herbes, cultivar dins les fileres, treure els residus de les collites, fer llaurades fondes a la tardor, aplicar regs d'hivern per destruir les pupes i utilitzar insecticides. El control biològic es fa alliberant enemics naturals entomòfags com els del gènere Trichogramma i les espècies Habrobracon hebetor i Chrysoperla carnea o capturant els mascels de manera massiva.[7] El monitoreig es fa usant trampes amb feromones sexuals.[6]
Referències
[modifica]- 1 2 Bartolomé, Anna; Garreta, Anna; Pocurull, Míriam. «Helicoverpa en cultius extensius». Institut de Recerca i tecnologia Agroalimentàries (IRTA), 30-01-2024. [Consulta: 1r novembre 2025].
- 1 2 «Helicoverpa armigera Hübner (Barrinador del Tomàquet)» (PDF). Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natura. [Consulta: 1r novembre 2025].
- ↑ «Barrinador o cuc del tomàquet – El medi natural del Bages i del Moianès». Institució Catalana d'Història Natural. [Consulta: 1r novembre 2025].
- 1 2 «Heliothis» Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., web d'Ecoebre Arxivat 2013-09-08 a Wayback Machine., projecte social per l'agricultura ecològica, s.d.
- ↑ Matilde Eizaguirre, «Altres lepidopters del blat de moro (Helicoverpa (Heliotis) armigera, Mythimna unipuncta)», UDL-Irta, 2012
- 1 2 Izquierdo Casas, Josep I. Utilización de feromonas en la predicción fenológica de Helicoverpa armigera (Hübner)(Lepidoptera: Noctuidae) (Tesi: Doctorat). Universitat de Lleida, 1994-04-13.
- ↑ David Rodríguez Rivas et alii, Comparativa de diferents metodologies de control d'Helicoverpa armegera: captura massiva respecte control químic, Institut d'Estudis Catalans, Butlleti 4, s.d.
Enllaços externs
[modifica]