Henri Herz

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHenri Herz
Herz, Henri, par Mayer et Pierson, BNF Gallica.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 gener 1802 Modifica el valor a Wikidata
Viena Modifica el valor a Wikidata
Mort5 gener 1888 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMònaco (1902–)
cementiri de Père-Lachaise, 27 (1888–1902) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPianista, compositor i fabricant de pianos Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris (1842–) Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsDaniel Hünten, Louis Bartholome Pradher i Anton Reicha Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMarie Jaëll, Otto Daniel Winge i Jakob Mateus Gregoir Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: bc82f076-2d4f-478d-809a-04c8c80fa47b Discogs: 1150843 IMSLP: Category:Herz,_Henri Modifica el valor a Wikidata

Heinrich Herz, més conegut sota la forma francesa Henri Herz (Viena, 6 de gener de 1803 - París, 5 de gener de 1888), va ser un pianista i compositor austríac, per bé que va viure gairebé tota la vida a França.

Biografia[modifica]

De nen va estudiar amb el seu pare i amb Daniel Hünten, el pare del pianista Franz Hünten. El 1816 va ingressar al Conservatori de París, on va estudiar amb Victor Dourlen, Louis-Barthélémy Pradher[1] i Anton Reicha.

El seu virtuosisme al piano el portà a viatjar per tot el món, en gires per Europa, Rússia, i per Amèrica del Sud, Central i del Nord,[2] en una d'aquestes gires anava acompanyat del violinista neerlandès Frans Coenen, el qual tornà impressionat d'aquella gira.[3] El 1831 féu una gira per Alemanya acompanyat pel cèlebre violinista Charles Philippe Lafont, i el 1839 tornà a Alemanya, també amb Lafont, morint en el camí Lafont a conseqüència de bolcar la diligència en què viatjaven. Deixà concerts, fantasies, duos, romances i dues òperes còmiques.[4] Va escriure un llibre sobre les seves experiències a l'estranger, My Travels in America.

Herz va fundar la seva pròpia fàbrica de pianos a París, on també va construir una sala de concerts i va ensenyar al Conservatori (1842-74). Dels seus alumnes, només un, Madame Roger-Miclos, va gravar a inicis de 1900 per la companyia Fonotipia.

De la seva vasta producció destaquen els 18 Grans estudis de conservatori Op. 153 que va compondre per al Conservatori de París en els quals planteja tots els problemes tècnics en grau avançat (vuitenes, salts, notes repetides, toc lleuger, arpegis...), la Sonata di Bravura, Op. 200, 8 concerts i la seva participació en una de les variacions de Hexameron al costat de Chopin, Liszt, Thalberg, Czerny i Pixis.

Llista d'alumnes[modifica]

Referències[modifica]

  1. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 46, pàg. 1182 (ISBN 84 239-4546-4)
  2. Snowman, Daniel. La ópera. Una historia social. Ediciones Siruela, 2012, p. 177. ISBN 978-84-9841-580-3. 
  3. *Enciclopèdia Espasa Volum núm. 13, pàg. 1292. (ISBN 84-239-4513-8)
  4. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 24, pàg. 240 (ISBN 84-239-4524-3)
  5. *Enciclopèdia Espasa v. 32, pàg. 614, (ISBN 84-239-4533-2)
  6. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 537. (ISBN 84-7291-255-8)
  7. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 23, pàg. 1125. (ISBN 84-239-4523-5)
  8. *Enciclopèdia Espasa Volum núm. 17, pàg. 1237, (ISBN 84-239-4517-0)
  9. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 48, pàg. 999 (ISBN 84-239-4548-0)
  10. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 7, (ISBN 84 239-4507-3)
  11. * Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 45, pàg. 189. (ISBN 84-239-4545-6)

Font[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Henri Herz