Més enllà de la vida

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Hereafter)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaMés enllà de la vida
Hereafter
NYFF 2010 "Hereafter" Press Conference.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Clint Eastwood
Protagonistes
Producció Clint Eastwood
Kathleen Kennedy
Robert Lorenz
Steven Spielberg (productor executiu)
Guió Peter Morgan
Música Clint Eastwood
Fotografia Tom Stern
Muntatge Joel Cox
Gary D. Roach
Productora Kennedy/Marshall
Malpaso Productions
Amblin Entertainment
Distribuïdora Warner Bros.
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 2010
Durada 129 minuts
Idioma original anglès
francès
Lloc de rodatge San Francisco, París, Califòrnia, Hawaii i Londres
Color en color
Format 2.35:1
Pressupost $ 50 milions (estimat)
Temàtica
Gènere Drama fantàstic
Lloc de la narració Londres, San Francisco, París i Tailàndia
Palmarès
Nominacions
Més informació
IMDb Fitxa 6.5/10 stars
FilmAffinity Fitxa 6.1/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Més enllà de la vida (títol original en anglès: Hereafter)[1] és un thriller fantàstic estrenat el 2010, dirigit i coproduït per Clint Eastwood, amb guió de Peter Morgan.[2] La pel·lícula narra tres històries paral·leles de tres persones que s’enfronten a la mort per camins diferents.[3]

Argument[modifica]

Tres persones: Marie Lelay, George Lonegan i Marcus s'enfronten a la mort per camins diferents i tracten de portar una vida normal després d'aquesta confrontació. Les històries es desenvolupen fins a establir una connexió.

Marie Lelay (Cécile de France), una periodista francesa és una víctima del tsunami del Sud-est asiàtic del 2004. Arrossegada per l'onada gegant, gairebé a punt de morir, és salvada per dues persones. De tornada a París, la seva vida està plena de preguntes després de les visions que va patir en l'accident dins l'aigua.

George Lonegan (Matt Damon) és un treballador nord-americà que viu a San Francisco. Ell intenta oblidar el seu passat de mèdium, tot i que els seus serveis són molt sol·licitats per les persones que han patit una pèrdua.

Marcus és un jove britànic que viu a Londres amb el seu germà bessó Jason, qui el protegeix i li dóna suport dels problemes que tenen amb la seva mare drogoaddicta. El seu germà Jason mort sobtadament atropellat, i ell no pot acceptar-ho, creient-se responsable de la mort del seu germà. Marcus és enviat a una llar d'acollida.

A la Fira del Llibre de Londres, aquests tres personatges es troben.

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

Clint Eastwood continua en la seva maduresa en la recerca d'històries desafiants que aprofundeixen en trams extrems de la condició humana. En aquesta pel·lícula compta amb el guionista britànic Peter Morgan conegut pels seus guions de personatges històrics com ‘’La reina (The Queen)’’ i Frost/Nixon, marcant un gir inesperat cap a l’especulació metafísica.[4]

Crítiques rebudes[modifica]

Més enllà de la vida és un film pulcre, on cada pla té el seu temps exacte. Brillants les escenes del tsunami que afecta la Marie i destacable la subtrama de la relació d'en George (Matt Damon) amb la Melanie (Bryce Dallas). Malgrat això hi ha certs elements, com poden ser l'atemptat al metro de Londres, que fan que sigui una pel·lícula irregular.[2]

La pel·lícula pot fer recordar una mica les velles pel·lícules de Claude Lelouch, no només per la mirada de Marthe Keller, fent de doctora en una seqüència, sinó també perquè les històries de Peter Morgan juguen amb el destí, cadascuna amb els seus propis arguments secundaris i personatges captivadors. Eastwood estableix estrès, però en la dosi precisa. Amb tot, el final de la pel·lícula es pot titllar de massa fàcil.[4]

Eastwood no aterra amb la força devastadora d'altres de les seves pel·lícules sinó que mostra una vessant cinematogràfica més contemplativa. Hi contribueix el treball del director de fotografia de tota la vida, Tom Stern, que compon un món d'ombres profundes, colors saturats, que fa que l'espectador tingui una sensació d'envair la foscor, però també de captar la bellesa intensa, gairebé tàctil de l'existència.[5]
El film va rebre una nominació pels Oscars 2011 pels efectes especials.[6]

Premis i nominacions[modifica]

Nominacions

Referències[modifica]

  1. Títol català
  2. 2,0 2,1 Batlle, Jordi. «Más allá de la vida» (en castellà). La Vanguardia, 21-01-2011. [Consulta: 23 setembre 2014].
  3. «Más allá de la vida: El triunfo de la caligrafía» (en castellà). Fotogramas. [Consulta: 23 setembre 2014].
  4. 4,0 4,1 Honeycutt, Kirk. «Hereafter: Film Review» (en anglès). Hollywood reporter, 14-10-2010. [Consulta: 23 setembre 2014].
  5. Scott, A.O. «Els morts no tenen missatges per a la terra dels vius» (en anglès). New York Times, 10-10-2010. [Consulta: 23 setembre 2014].
  6. «Oscars 2011» (en anglès). IMDB. [Consulta: 23 setembre 2014].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Més enllà de la vida Modifica l'enllaç a Wikidata