Herman Hollerith

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgHerman Hollerith
Hollerith.jpg
Naixement 29 de febrer de 1860
Buffalo
Mort 17 de novembre de 1929(1929-11-17) (als 69 anys)
Washington DC
Alma mater Universitat Colúmbia
Ocupació inventor, empresari, enginyer, estadístic, matemàtic i informàtic
Premis Elliott Cresson Medal
Modifica dades a Wikidata

Herman Hollerith (Buffalo, Nova York, 29 de febrer de 1860 - 17 de novembre de 1929) va ser un estadista que va inventar la màquina tabuladora. És considerat com el primer informàtic, és a dir, el primer que assoleix el tractament automàtic de la informació (Informàtica = Informació automàtica).

Tot va començar l’any 1880 quan va anar a treballar a la US National Census Office (Oficina Nacional d’Empadronament). Allà va veure que tot el procés de cens es feia de manera manual i es necessitava molt temps. Aproximadament es trigava més de deu anys en fer el cens d’un any. Després d’aquesta experiència va començar a pensar un altre procés per fer més ràpid el cens.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Herman Hollerith, fill de Georg Hollerith, un professor alemany que havia emigrat als Estats Units, va néixer a Buffalo, Nova York, on va passar la seva infantesa.[1] Hollerith va entrar a estudiar a la universitat City College of New York l'any 1875. L'any 1879, amb 19 anys, es va graduar a la universitat Columbia University School of Mines amb el grau d'enginyer de mines, i el 1890 va obtenir un doctorat basat en el seu desenvolupament del sistema de tabulació.[2] El 1882, Hollerith va entrar a l'institut Massachusetts Institute of Technology, on va començar a ensenyar enginyeria mecànica i va emprendre els seus primers experiments amb les targetes perforades.[3] Posteriorment, Hollerith aniria a viure a Washington DC, concretament a Georgetown, en un carrer on actualment hi ha una placa commemorativa al seu nom instal·lada per IBM. A Washington, Hollerith va morir d'un atac de cor l'any 1929, als 69 anys.

La màquina tabuladora[modifica | modifica el codi]

En aquella època, els censos es realitzaven de forma manual, amb el retard que això suposava (fins a 10 o 12 anys). Herman Hollerith va començar codificant la informació del cens en una cinta de paper dividida en espais, cada un d’ells significava algun ítem: sexe, franja d’edat, raça, etc. Segons cada persona es foradava un dels espais concrets. Els papers, un cop fets els forats, eren llegits per un dispositiu i el procés es va accelerar una mica. Hollerith va patentar la seva màquina el 1884. Un any després va incloure l'operació de sumar amb la finalitat d'utilitzar-la en la comptabilitat dels Ferrocarrils Centrals de Nova York.

Amb el temps va començar a treballar en el disseny d'una màquina tabuladora o censadora, basada en targetes perforades. D’aquesta manera es podia emmagatzemar més informació i era més fàcil de guardar. Hollerith va observar que la major part de les preguntes contingudes en els censos es podien contestar amb un o un NO. Llavors va idear una targeta perforada, una cartolina en la qual, segons estigués perforada o no en determinades posicions, es contestava aquest tipus de preguntes. El sistema de targetes el va patentar al 1889. El Govern nord-americà va triar la màquina tabuladora de Hollerith per a elaborar el cens de 1890. Es van trigar només 3 anys a perforar uns 56 milions de targetes. [4]

Fer servir targetes perforades facilitava la classificació de les dades. Gràcies a les targetes era possible veure, per exemple, el nombre d’homes o dones que hi havia en una població d’una determinada edat. Herman Hollerith va implantar una tècnica que es faria servir durant molt de temps i que seria la base de la computació fins que van aparèixer millores.

El 1896, Hollerith va fundar l'empresa Tabulating Machine Company, amb la finalitat d'explotar comercialment el seu invent. Al 1911, dita companyia es va fusionar amb Dayton Scale Company, International Time ecording Company i Bundy Manufacturing Company, per a crear la Computing Tabulating Recording Company (CTR). El 14 de febrer de 1924, CTR va canviar el seu nom pel de International Business Machines Corporation (IBM), el primer president del qual va ser Thomas John Watson, que curiosament no estava molt convençut del futur que podien tenir aquestes màquines.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Herman Hollerith (1860-1929)» (en anglès). www.hnf.de, 18-04-2012. [Consulta: 21 novembre 2016].
  2. Da Cruz, Frank «Herman Hollerith». Columbia University, 28-03-2011.
  3. O'Connor, J.J.; Robertson, E.F. «Herman Hollerith». The MacTutor History of Mathematics Archive [School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Escòcia], Juliol 1996.
  4. [1]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]