Iman

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb «Imam».

Iman —en àrab إيمان, Īmān— és el terme utilitzat en la religió islàmica per al concepte de «fe» i es fa servir per referir-se a la força de convicció dels musulmans; el qui obté aquesta fe és anomenat un mumin. L'islam, com altres religions, implica una determinada «creença en l'invisible»; aquesta creença, que ha de ser una «convicció sense cap dubte possible», s'enumera a través de sis articles de fe o aqida i constitueix, junt amb els cinc pilars de l'islam, la base d'aquesta religió.

La fe és igualment una de les tres dimensions de la religió islàmica[1] (o ad-din) constituïdes per les nocions de:

  • islam (submissió a les lleis divines),
  • iman (tenir fe en aquestes lleis),
  • ihsan (harmonitzar-s'hi amb excel·lència).

Així, el pas següent a la submissió és l'adquisició de la fe, és a dir, el «compromís veritable» amb Déu; l'Alcorà (49:14) especifica que tenir-ne l'una no implica encara haver obtingut l'altra: «[...] Que no diguin hem acceptat fe; que diguin més aviat hem acceptat l'islam, perquè la fe encara no s'ha introduït en els seus cors.»

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cyril Glassé, The Concise Encyclopedia of Islam, p. 192