Vés al contingut

Imitació de Crist

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreImitació de Crist
De Imitatione Christi

Manuscrit d'Imitació de Crist custodiat a la Koninklijke Bibliotheek de Brussel·les.
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorTomàs de Kempis
LlenguaLlatí
Publicacióc. 1418 - 1427
Creació1418 (Gregorià)
Dades i xifres
GènereTeologia
Altres
Identificador Library of Congress ClassificationBV4819-BV4829 Modifica el valor a Wikidata
Crist
Fill de DéuDéu Fill
VerbEncarnació
Preexistència de Crist
Persona de Crist
Unió hipostàtica
Amor de Crist
Imitació de Crist
Cos místic de Crist
Coneixement de Crist
Intercessió de Crist
Perfecció de Crist
Títols de Crist
Tres funcions de Crist

Imitació de Crist (títol original en llatí: De Imitatione Christi) és un llibre de devoció i ascètica catòlic escrit en forma de consells breus l'objectiu del qual és, segons el mateix text, d'"instruir l'ànima en la perfecció cristiana, proposant-li com a model el mateix Jesucrist",[1] segons l'escola de la Devotio Moderna.[2] Es va publicar per primera vegada de manera anònima el 1418 segons alguns autors, i el 1427 segons uns altres.[3] Al llarg de la història, la seva autoria s'ha atribuït a diversos escriptors religiosos, com Innocenci III, Bonaventura de Bagnoregio, Enric de Kalkar, Joan de Kempis, Walter Hilton, Jean Gerson i Geert Groote, per bé que la majoria d'estudiosos actuals coincideixen a considerar Tomàs de Kempis com l'autor més probable.[4] Es considera un dels llibres cristians més influents després de la Bíblia i amb major nombre de lectors.[1][5][6]

Edicions en català

[modifica]

Se'n coneix una primera edició catalana ja del 1482, feta per Miquel Peres, que la dedicà a Isabel de Villena. La versió, en prosa rimada i que fou reproduïda el 1921 per Ramon Miquel i Planas, va tenir una gran difusió —hi ha almenys reedicions del 1491, 1493 i del 1518—; posteriorment aparegueren traduccions degudes a Pere Gil (1621), Pere Bonaura (1698, que va tenir nombrosíssimes edicions fins ben entrat el segle xix), Jeroni Pi (1845) i Terenci Thos i Codina (1894). Hi ha també les de Gaietà Soler (1904 i altres edicions), Isidre Solsona (1914), Josep Forn (1927) i Emili Vallès (1954).[7]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Miola 2007, p. 285
  2. John H. Van Engen, Devotio Moderna, Paulist Press: Collegeville, 1988, pp. 7-12, ISBN 0809129620
  3. Espín, Orlando. An introductory dictionary of theology and religious studies. Liturgical Press: Collegeville: 2007, ISBN 9780814658567
  4. Creasy 2007, p. xix
  5. Catholic encyclopedia: Imitation of Christ
  6. Keen 2004, p. 175
  7. «Imitació de Crist». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.