Immunitat de grup

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
El comportament del contagi difereix segons la proporció de població immunitzada.

La immunitat de grup (en anglès herd immunity o immunitat de ramat) és una forma de protecció indirecta contra les malalties infeccioses que es pot produir amb algunes malalties quan un percentatge suficient d'una població s'ha convertit en immune a una infecció, sigui mitjançant la vacunació o per infeccions anteriors,[1] reduint així la probabilitat d'infecció per a les persones que no tenen immunitat.[2][3][4] És poc probable que els individus immunitzats contribueixin a la transmissió de la malaltia, de fet, alteren les cadenes d’infecció, cosa que atura o alenteix la propagació de la malaltia.[5] Com més alta és la proporció d'individus que són immunes més baixa és la probabilitat que una persona susceptible entri en contacte amb un individu infectat.[6]

Els individus poden esdevenir immunes recuperant-se d'una infecció anterior o mitjançant la vacunació.[5] Algunes persones no poden esdevenir immunes a causa de malalties mèdiques, com ara la immunodeficiència o la immunosupressió, i per a aquest grup la immunitat de grup és un mètode crucial de protecció.[7][8] Un cop assolit el llindar d'immunitat de grup, la malaltia desapareix gradualment de la població.[8] Aquesta eliminació, si s'aconsegueix a tot el món, pot resultar en la reducció permanent del nombre d'infeccions a zero, anomenada erradicació.[9] La immunitat de grup creada mitjançant la vacunació va contribuir a l'erradicació eventual de la verola el 1977 i ha contribuït a la reducció d'altres malalties.[10] La immunitat de grup només s'aplica a les malalties contagioses, és a dir, que es transmet d'un individu a un altre.[8] El tètanus, per exemple, és infecciós, però no contagiós, de manera que la immunitat de grup no s'aplica.[7]

La immunitat de grup es va reconèixer com un fenomen natural a la dècada de 1930 quan es va observar que després que un nombre important de nens s'haguessin immunitzat contra el xarampió, el nombre de noves infeccions disminuís temporalment.[11] La vacunació massiva per induir la immunitat de grup ha esdevingut habitual i ha demostrat tenir èxit en la prevenció de la propagació de moltes malalties infeccioses.[12] L'oposició a la vacunació ha suposat un repte per a la immunitat de grup, ja que permet que les malalties prevenibles puguin persistir o tornar a poblacions amb taxes de vacunació inadequades.[13][14][15]

El llindar exacte d'immunitat de grup varia en funció del nombre reproductiu bàsic de la malaltia. Un exemple de malaltia amb un llindar elevat és el xarampió, amb un llindar superior al 95%.[16]

Dinàmica i càlcul[modifica]

Valors de R0 i llindar d'immunitat de grup (LIG) per a malalties infeccioses ben conegudes abans de la intervenció
Malaltia Transmissió R0 LIG[a]
Xarampió Aerosols 12–18[17][18] 92–94%
Varicel·la Aerosols 10–12[19] 90–92%
Parotiditis epidèmica Gotetes 10–12[20] 90–92%
Rubèola Gotetes 6–7[b] 83–86%
Polio Via fecal-oral 5–7[b] 80–86%
COVID-19
(Variants)
Gotetes i aerosols 3–8 [25] +80%
Tos ferina Gotetes 5.5[26] 82%
Verola Gotetes 3.5–6.0[27] 71–83%
COVID-19
(tipus salvatge)
Gotetes i aerosols[28] 2,9 (2,43,4)[29] 65% (5870%)
VIH/SIDA Fluids corporals 2–5[30] 50–80%
SARS Gotetes 2–4[31] 50–75%
Refredat comú Gotetes 2–3[32] 50–67%
Diftèria Saliva 2,6 (1,74,3)[33] 62% (4177%)
Ebola
(Brot de 2014)
Fluids corporals 1,8 (1,41,8)[34] 44% (3144%)
Grip
(Pandèmia de 2009)
Gotetes 1,6 (1,32,0)[35] 37% (2551%)
Grip
(cepes estacionals)
Gotetes 1,3 (1,21,4)[36] 23% (1729%)
Virus Nipah Fluids corporals 0.48[37] 0%[c]
MERS Gotetes 0,47 (0,290,80)[38] 0%[c]
Notes
  1. Calculat utilitzant p = 1 - 1 / R0.
  2. 2,0 2,1 A partir d’un mòdul d’un curs de formació[21] amb dades modificades d'altres fonts.[22][23][24]
  3. 3,0 3,1 Quan R0 < 1.0, la malaltia desapareix naturalment.

Quan una proporció crítica de la població esdevé immune, anomenada llindar d'immunitat de grup (abreviat en anglès com HIT o HIL, de herd immunity threshold o herd immunity level), la malaltia pot deixar de persistir a la població, deixant de ser endèmica.[8][39]

El valor crític, o llindar, en una població determinada, és el punt en què la malaltia arriba a un "estat estacionari endèmic", la qual cosa significa que el nivell d'infecció no creix ni disminueix exponencialment. Aquest llindar s'obté amb nombre reproductiu bàsic R0, el nombre mitjà de noves infeccions causades per cada cas en una població totalment susceptible, homogènia o ben barrejada, el que significa que cada individu pot entrar en contacte amb qualsevol altre individu susceptible de la població.[12][39][40]

El càlcul serà:

Si bé per a una població en que una part d'aquesta ja tingui immunitat s'hauria d'aplicar el nombre reproductiu efectiu Re.

Referències[modifica]

  1. «Herd immunity | immunology» (en anglès).
  2. «"Herd immunity": a rough guide». Clinical Infectious Diseases, 52, 7, abril 2011, pàg. 911–6. DOI: 10.1093/cid/cir007. PMID: 21427399.
  3. Epidemiology. Elsevier Health Sciences, 2013, p. 26–27. ISBN 978-1455742516. 
  4. «Cold-Causing Coronaviruses Don't Seem to Confer Lasting Immunity» (en anglès). Arxivat de l'original el 7 gener 2021.
  5. 5,0 5,1 Introduction to Epidemiology. Jones & Bartlett Publishers, 2013, p. 68–71. ISBN 978-1449645175. 
  6. History and Epidemiology of Global Smallpox Eradication Arxivat 2007-07-15 a Wayback Machine. From the training course titled "Smallpox: Disease, Prevention, and Intervention". The CDC and the World Health Organization. Slide 16-17.
  7. 7,0 7,1 «Herd Immunity». Oxford Vaccine Group, University of Oxford. Arxivat de l'original el 2 agost 2019.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Public Health and Epidemiology at a Glance. John Wiley & Sons, 2012, p. 58–59. ISBN 978-1118308646. 
  9. Oxford Textbook of Infectious Disease Control: A Geographical Analysis from Medieval Quarantine to Global Eradication. Oxford University Press, 2013, p. 125–36. ISBN 978-0199596614. 
  10. «Vaccine herd effect». Scandinavian Journal of Infectious Diseases, 43, 9, setembre 2011, pàg. 683–9. DOI: 10.3109/00365548.2011.582247. PMC: 3171704. PMID: 21604922.
  11. * «Evolution of measles elimination strategies in the United States». The Journal of Infectious Diseases, 189 Suppl 1, Suppl 1, maig 2004, pàg. S17-22. DOI: 10.1086/377694. PMID: 15106084.
    * «Epidemiologic basis for eradication of measles in 1967». Public Health Reports, 82, 3, març 1967, pàg. 253–6. DOI: 10.2307/4592985. JSTOR: 4592985. PMC: 1919891. PMID: 4960501.
  12. 12,0 12,1 «Role of herd immunity in determining the effect of vaccines against sexually transmitted disease». The Journal of Infectious Diseases, 191 Suppl 1, Suppl 1, febrer 2005, pàg. S97-106. DOI: 10.1086/425271. PMID: 15627236.
  13. «The role of herd immunity in parents' decision to vaccinate children: a systematic review». Pediatrics, 130, 3, setembre 2012, pàg. 522–30. DOI: 10.1542/peds.2012-0140. PMID: 22926181.
  14. «Vaccine hesitancy: an overview». Human Vaccines & Immunotherapeutics, 9, 8, agost 2013, pàg. 1763–73. DOI: 10.4161/hv.24657. PMC: 3906279. PMID: 23584253.
  15. «How society should respond to the risk of vaccine rejection». Human Vaccines & Immunotherapeutics, 9, 8, agost 2013, pàg. 1815–8. DOI: 10.4161/hv.25250. PMC: 3906287. PMID: 23807359.
  16. «Estimation of measles vaccine efficacy and critical vaccination coverage in a highly vaccinated population». Journal of the Royal Society, Interface, 7, 52, novembre 2010, pàg. 1537–44. DOI: 10.1098/rsif.2010.0086. PMC: 2988255. PMID: 20392713.
  17. «The basic reproduction number (R0) of measles: a systematic review». The Lancet. Infectious Diseases, 17, 12, desembre 2017, pàg. e420-e428. DOI: 10.1016/S1473-3099(17)30307-9. PMID: 28757186.
  18. «Complexity of the Basic Reproduction Number (R0)». Emerging Infectious Diseases, 25, 1, gener 2019, pàg. 1–4. DOI: 10.3201/eid2501.171901. PMC: 6302597. PMID: 30560777.
  19. Ireland's Health Services Health Care Worker Information. 
  20. Australian government Department of Health Mumps Laboratory Case Definition (LCD)
  21. Centers for Disease Control and Prevention; World Health Organization (2001). «History and epidemiology of global smallpox eradication». Smallpox: disease, prevention, and intervention (training course) (Presentation). Atlanta: Centers for Disease Control and Prevention ( (publicat 2014-08-25)). Slide 17. cdc:27929. Arxivat de l'original el 2017-03-17. 
  22. «Herd Immunity: History, Theory, Practice». Epidemiologic Reviews, 15, 2, 01-07-1993, pàg. 265–302. DOI: 10.1093/oxfordjournals.epirev.a036121. ISSN: 1478-6729. PMID: 8174658.
  23. «National, state, and urban-area vaccination-coverage levels among children aged 19–35 months, United States, 1999». American Journal of Preventive Medicine, 20, 4, 01-05-2001, pàg. 88–153. DOI: 10.1016/S0749-3797(01)00274-4. PMID: 12174806.
  24. «Vaccination coverage among children enrolled in Head Start programs or day care facilities or entering school». MMWR. CDC surveillance summaries: Morbidity and mortality weekly report. CDC surveillance summaries, 49, 9, 22-09-2000, pàg. 27–38. ISSN: 1545-8636. PMID: 11016876.
  25. Covid: Is there a limit to how much worse variants can get? bbc.com , on 12. June 2021
  26. «Incidence and reproduction numbers of pertussis: estimates from serological and social contact data in five European countries». PLOS Medicine, 7, 6, juny 2010, pàg. e1000291. DOI: 10.1371/journal.pmed.1000291. PMC: 2889930. PMID: 20585374.
  27. «Transmission potential of smallpox in contemporary populations». Nature, 414, 6865, desembre 2001, pàg. 748–51. Bibcode: 2001Natur.414..748G. DOI: 10.1038/414748a. PMID: 11742399.
  28. «Airborne transmission of SARS-CoV-2». Science, 370, 6514, octubre 2020, pàg. 303–304. Bibcode: 2020Sci...370..303P. DOI: 10.1126/science.abf0521. PMID: 33020250.
  29. «Reproductive number of coronavirus: A systematic review and meta-analysis based on global level evidence». PLOS ONE, 15, 11, 11-11-2020, pàg. e0242128. Bibcode: 2020PLoSO..1542128B. DOI: 10.1371/journal.pone.0242128. PMC: 7657547. PMID: 33175914.
  30. «Playing the Numbers Game: R0». National Emerging Special Pathogen Training and Education Center. Arxivat de l'original el 12 maig 202. «[...] while infections that require sexual contact like HIV have a lower R0 (2-5).»
  31. Consensus document on the epidemiology of severe acute respiratory syndrome (SARS). Department of Communicable Disease Surveillance and Response (Technical report). World Health Organization. p. 26. hdl:10665/70863. WHO/CDS/CSR/GAR/2003.11. A number of researchers have estimated the basic reproduction number by fitting models to the initial growth of epidemics in a number of countries. Their observations indicate that the SARS-CoV is less transmissible than initially thought with estimates of Ro in the range of 2-4.
  32. «Magic formula that will determine whether Ebola is beaten». Telegraph.Co.Uk.
  33. «Clinical and Epidemiological Aspects of Diphtheria: A Systematic Review and Pooled Analysis». Clinical Infectious Diseases, 71, 1, juny 2020, pàg. 89–97. DOI: 10.1093/cid/ciz808. PMC: 7312233. PMID: 31425581.
  34. «A systematic review of early modelling studies of Ebola virus disease in West Africa». Epidemiology and Infection, 145, 6, abril 2017, pàg. 1069–1094. DOI: 10.1017/S0950268817000164. PMID: 28166851. «The median of the R0 mean estimate for the ongoing epidemic (overall) is 1.78 (interquartile range: 1.44, 1.80)»
  35. «Pandemic potential of a strain of influenza A (H1N1): early findings». Science, 324, 5934, juny 2009, pàg. 1557–61. Bibcode: 2009Sci...324.1557F. DOI: 10.1126/science.1176062. PMC: 3735127. PMID: 19433588.
  36. «Seasonal influenza in the United States, France, and Australia: transmission and prospects for control». Epidemiology and Infection. Cambridge University Press, 136, 6, juny 2008, pàg. 852–64. DOI: 10.1017/S0950268807009144. PMC: 2680121. PMID: 17634159. «The reproduction number across influenza seasons and countries lied in the range 0.9–2.0 with an overall mean of 1.3, and 95% confidence interval (CI) 1.2–1.4.»
  37. «The pandemic potential of Nipah virus». Antiviral Research, 100, 1, octubre 2013, pàg. 38–43. DOI: 10.1016/j.antiviral.2013.07.011. PMID: 23911335.
  38. «The role of superspreading in Middle East respiratory syndrome coronavirus (MERS-CoV) transmission». Euro Surveillance, 20, 25, juny 2015, pàg. 14–8. DOI: 10.2807/1560-7917.ES2015.20.25.21167. PMID: 26132768.
  39. 39,0 39,1 Rodpothong, P; Auewarakul, P «Viral evolution and transmission effectiveness». World Journal of Virology, 1, 5, 2012, pàg. 131–34. DOI: 10.5501/wjv.v1.i5.131. PMC: 3782273. PMID: 24175217.
  40. Perisic, A; Bauch, C. T. «Social contact networks and disease eradicability under voluntary vaccination». PLOS Computational Biology, 5, 2, 2009, pàg. e1000280. Bibcode: 2009PLSCB...5E0280P. DOI: 10.1371/journal.pcbi.1000280. PMC: 2625434. PMID: 19197342.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Immunitat de grup