Inducció electroestàtica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Inducció electrostàtica)

La inducció electroestàtica és una redistribució de la càrrega elèctrica d'un objecte causada per la influència de canvis propers.[1][2] La inducció fou descoberta pel científic britànic John Canton el 1753 i pel professor suec Johan Carl Wilcke el 1762.[3] Els generadors electroestàtics, tals com la màquina de Wimshurst, el generador Van de Graaff i l'electròfor fan servir aquest principi. No s'ha de confondre la inducció electroestàtica amb la inducció electromagnètica; normalment se'ls refereix a ambdues simplement com inducció.

Referències[modifica]

  1. «Inducció electroestàtica». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Electrostatic induction». Encyclopaedia Britannica. Encyclopaedia Britannica, Inc., 2008.
  3. «Electricity». A: Encyclopaedia Britannica, 11th Ed.. 9. The Encyclopaedia Britannica Co., 1910, p. 181 [Consulta: 23 juny 2008].