Riuada del Vallès Occidental del 1962

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Inundacions del Vallès)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'esdevenimentRiuada del Vallès Occidental del 1962
Monument 25 setembre.JPG
Monument a les víctimes de la riuada de 1962 a Rubí; hi ha una placa commemorativa que diu: «La solidaritat de tot Espanya va deixar aquesta memòria a les víctimes de la rierada del 25 de setembre de 1962»
Data 25 de setembre de 1962
Coordenades 41° 30′ 23″ N, 2° 04′ 11″ E / 41.50638889°N,2.06972222°E / 41.50638889; 2.06972222
Lloc Vallès Occidental
Causa Desbordament de les conques del Besòs i el Llobregat
Morts Al voltant de 700[1]
Modifica dades a Wikidata

La riuada del Vallès Occidental del 1962 va ser una catàstrofe hidrològica al Vallès Occidental originada per grans precipitacions que van desbordar els rius Llobregat i Besòs i els seus afluents a les parts més baixes, provocant una avinguda torrencial d'aigua que va causar 700 víctimes[1] i moltes pèrdues materials.

Placa commemorativa de les riuades de 1962 a Rubí.

Causes[modifica | modifica el codi]

Meteorològiques[modifica | modifica el codi]

El 25 de setembre de 1962, després d'una llarga temporada de sequera, van caure precipitacions de 212 litres per metre quadrat en menys de tres hores, que van fer créixer el cabal de la part final del Llobregat, el Besòs i els seus afluents. Les pluges van caure principalment sobre el Vallès Occidental, però també van ser considerables al Vallès Oriental, el Baix Llobregat i el Maresme.[2] Es van registrar 182 l/m2 en 24 hores a la Mola, a la serra de Sant Llorenç del Munt.

Uns rius gairebé insignificants, com la riera de Rubí i el Ripoll, van créixer de manera excepcional i es van endur tot el que van trobar al seu davant. El barri de les Arenes a Terrassa, l'Escardívol de Rubí i moltes fàbriques de Sabadell van desaparèixer sota les aigües de la riuada.

Es va arribar a uns grans cabals màxims estimats: 1.750 m³/s a la riera de les Arenes a Rubí; 2.000 m³/s del riu Ripoll, a Sabadell, i 3.200 m³/s a Cerdanyola del Vallès i 5.000 m³/s del Besòs a Sant Adrià del Besòs.[3]

Geogràfiques[modifica | modifica el codi]

El llit de la riera de les Arenes roman sec durant gran part de l’any, essent necessària la caiguda d’uns 60 l/m2 perquè hi circuli aigua. La xemeneia d’aire calent que va pujar enmig de la massa d’aire fred, va desencadenar uns cabals punta superiors a 1.000 l/m2.

Geològiques[modifica | modifica el codi]

Les característiques geològiques de la zona, amb terrenys sedimentaris i argilosos provoquen que el llit de la riera sigui ple d’argiles, còdols, graves,... Això fa entendre una mica millor el desenvolupament de la desgràcia. També el gran nombre d’arbres i pedres que hi havia a prop del riu van ajudar a augmentar la catàstrofe.

Urbanístiques[modifica | modifica el codi]

El desenvolupament econòmic del Vallès dels anys 40 i 50 del segle XX va comportar l’arribada d’immigració. Això va suposar la construcció d'edificacions tant habitatges com indústries vora del riu, amb un descontrol urbanístic força accentuat, sobretot en un moment polític on els propietaris del sòl eren els mateixos governants o gent molt propera. Aquests barris marginals creats davant del problema gravíssim d’habitatge, amb poca qualitat de construcció, van ser els més afectats.

Rubí[modifica | modifica el codi]

En el cas particular de Rubí, probablement la ciutat on l'anàlisi de les causes ha estat més exhaustiu, el principal factor que va produir la catàstrofe va ser la planificació o falta de planificació territorial. Els principals punts negres van ser la ubicació d'una nau industrial molt pròxima al llit del riu (Fàbrica Arch) i la ubicació dels dos barris més afectats a molt poca distància de la llera o, fins i tot, dins de la mateixa (Barri de l'Escardívol i barri de la Font de la Via). En el cas de la Fàbrica Arch, el seu emplaçament disminuïa la capacitat de la llera fins al punt de formar una gran retenció d'aigua. El trencament brusc de l'edifici va provocar un augment sobtat del cabal de les aigües agreujant-ne les seves conseqüències. La precipitació caiguda va tenir també influència però ha quedat palès que amb una pluja poc extraordinària (25 anys de període de retorn), la mortalitat al barri hagués estat molt semblant.[4]

Efectes[modifica | modifica el codi]

Les riuades van causar unes 700 víctimes[1] i unes pèrdues estimades de 2.700 milions de pessetes.[5]

Terrassa[modifica | modifica el codi]

Monument a les víctimes de la riuada de Terrassa, escultura de Ferran Bach i Esteve al cementiri de Terrassa

El terme de Terrassa és solcat per nombrosos torrents i per dues rieres, habitualment seques, la funció de les quals és transportar l'aigua del massís de Sant Llorenç del Munt i l'Obac al riu Llobregat, i per aquest corrent fins al mar.

La riera del Palau, que neix al nord del terme, passava per la rambla d'Ègara mitjançant un col·lector, i després s'unia a la riera de les Arenes. Aquesta riera travessava la ciutat sense canalitzar i formava, a les Fonts, la riera de Rubí.

La gent coneixia els estralls que es produïen quan baixaven les rieres, però el problema fou que es deixà construir al seu entorn. En l'aiguat del 25 de setembre de 1962 van caure 225 litres per metre quadrat, dels quals 95 en només 45 minuts, que van provocar la catàstrofe de la riuada.

A la rambla d'Ègara (aleshores Avenida del Caudillo), el col·locador es va obstruir pels materials que arrossegava la riera del Palau. El pont de la Renfe es va cegar i va fer de dic, i, quan rebentà, l'aigua assolí més de dos metres d'alçada i s'endugué tot el que trobà: persones, arbres, vehicles, màquines, mobles...

A la Rambla perderen la vida setanta-dues persones, i disset més es donaren per desaparegudes. La riuada assolà les fàbriques situades a la part alta, enderrocà diverses cases i arrossegà molts automòbils fins a la Rambleta.

La riera de les Arenes va desviar el seu curs en els blocs dels grups de Sant Llorenç i va discórrer per una antiga llera, assolant pel marge dret l'actual barri d'Ègara, "el triangle de la mort" on provocà més d'un centenar de víctimes i enderrocà moltes casetes.[6]

Rubí[modifica | modifica el codi]

El terme de Rubí és travessat per nombrosos torrents i, sobretot, per la riera de Rubí., producte de la unió de les dues rieres de Terrassa, la riera del Palau i la riera de les Arenes.

Com en la majoria de casos, el problema fou que es deixà construir al seu entorn. Una d’aquestes construccions, la Fàbrica Archa, no va permetre el pas del cabal d’aigües produït per la pluja i va fer de dic. Quan rebentà, el cabal es va multiplicar per dos i l'aigua assolí calats de més de tres metres d'alçada just al ben mig del Barri de l’Escardívol.

La riuada assolà algunes fàbriques, el barri de l’Escardívol sencer i  enderrocà diverses cases en altres barris. A Rubí  perderen la vida prop de dos-centes persones.[1]

Sabadell[modifica | modifica el codi]

Monument en record de les víctimes de les riuades a Sabadell amb motiu del 50è aniversari de la catàstrofe

A Sabadell, les aigües de les rieres del terme municipal i el riu Ripoll van anar pujant fins que van arribar als habitatges i les indústries situades dins o al costat del curs fluvial. La riuada va passar com una tromba d'aigua, enduent-se les cases que trobava al seu pas. La tempesta també va fer que se n'anés la llum.

El barri de Torre-romeu, situat al nord-est de la ciutat, a l'altra banda del Ripoll, i edificat en bona part sobre el llit del riu, va ser un dels barris més afectats de Sabadell. Can Puiggener va ser un altre dels barris que més va patir la rierada. També als barris de la Plana del Pintor, Campoamor, etc. la pluja va afectar força moltes cases senzilles. Les indústries d'aprestos i acabats situades al curs del Ripoll també van ser molt castigades.

« "Alguns veïns encara recorden ara com, amb la llum de l'únic cotxe que llavors hi havia al barri de Torre-romeu -el del farmacèutic- es guiaven per rescatar d'entre l'aigua i el fang els sabadellencs que la riuada arrossegava. [...] Els veïns, sota la pluja, fugien espantats de les cases i, quan no podien fugir, s'enfilaven als terrats i a les teulades per demanar socors. [...] Els mateixos veïns veien com l'aigua se'ls enduia la casa i, dins d'aquesta, tots els béns que posseïen." »
— Jordi Calvet, 1984

L'endemà, el 26 de setembre, es va calcular que la riuada havia afectat el 80% de les indústries d'aprestos i acabats de Sabadell, cosa que suposava el 40% de la capacitat de l'Estat espanyol. Totes les fàbriques van ser afectades. "Tintoreria Castelló" feia pocs dies que havia inaugurat l'edifici i la maquinària, que era nova, va quedar completament destruïda. "Acabats Estruch, S.A.", "Tints i Aprestos Casanoves Argelaguet, S.A.", "Ramon Buxó i fills", "Indústries Casablanques, S.A.", "Llorens i Torra, S.A.", "Grau, S.A." (Cal Grau), "Sabadell Tèxtil, S.A.", etc., van ser algunes de les 16 indústries afectades a Sabadell.[7]

Sant Quirze del Vallès[modifica | modifica el codi]

Sant Quirze es va veure afectat per la crescuda del Riu Sec al seu pas pel barri del Los Rosales, que va provocar moltes víctimes i danys.[8]

Cerdanyola del Vallès[modifica | modifica el codi]

Les inundacions a Cerdanyola del Vallès no van ser tan pronunciades, ja que el riu Sec i el riu Major, els dos rius que flueixen per la localitat, no van rebre la mateixa quantitat que la riera de les Arenes o el riu Ripoll, així, malgrat les nombroses pèrdues materials no es van comptabilitzar víctimes mortals. Les famílies que van perdre la seva casa, bàsicament al barri de Montflorit, van ser reallotjades mitjançant l'ajuda que van rebre de l'Ajuntament[9]

Ripollet[modifica | modifica el codi]

El nombre de víctimes a Ripollet va ésser de 12, però es va emportar fàbriques senceres que per sort estaven buides. Commemoració de la tràgica riuada

Mollet del Vallès[modifica | modifica el codi]

La tempesta, que va deixar 163 litres per metre quadrat, va durar entre una hora i mitja i tres hores, arribant en algun moment de màxima intensitat als sis litres per minut. Tot i provocar molts danys materials i personals no va causar víctimes mortals.

Sant Adrià de Besòs[modifica | modifica el codi]

El Maresme va quedar aïllat per tren des d'aquell dia, ja que es va endur el pont de RENFE de Sant Adrià. Fins l'endemà no es va establir un servei d'autobusos, que van connectar amb l'estació de França mentre s'instal·lava el pont provisional: El cos d'enginyers de l'exèrcit va muntar un pont Bailey, que va estar operatiu durant 1 any escaig, desbaratant el temps rècord dels trens verds suïssos que havien arribat a fer el trajecte Mataró-Barcelona en 15min, temps que per altres motius ja no s'ha recuperat mai més, quedant en els 45min actuals.

La catàstrofe va ser al Vallès, però les conseqüències del pont de Sant Adrià: temps perdut (30min) pels passatgers de tots els trens de tot un any (havent deixat un precedent que al final ha servit per deixar-ho definitiu), no són menyspreables.

Accions posteriors[modifica | modifica el codi]

Després de la catàstrofe, la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental va prendre les mesures pertinents per redreçar el cabal del riu, ampliant el seu llit i construint defenses de formigó.

50è aniversari[modifica | modifica el codi]

Inauguracio del monolit col·locat al Molí de ca n'Amat de Sabadell en record a les victimes de les riuades del 1962

Amb motiu del 50è aniversari de la catàstrofe l'Ajuntament de Rubí va organitzar diversos esdeveniments i va crear material per recordar aquest fet, cercant també la participació popular a través d'un lloc web per recollir tota la informació i testimonis possibles.[10]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «La revista Vallesos recorda la tràgica riuada del 1962». [Consulta: 23 agost 2012].
  2. Diputació de Barcelona
  3. Chastagnaret, Gérard; ALBEROLA ROMÀ, Armando. Riesgo de inundaciones en el Mediterráneo occidental, 2006, pàg 277. 84-95555-89-1. 
  4. Mir Gracia, Ignasi «Anàlisi forense sobre les inundacions del 25 de Setembre de l’any 1.962 a Rubí». Falta indicar la publicació, Juliol 2013.
  5. Alberola Romá, Armando. Riesgo de inundaciones en el Mediterráneo occidental (en castellà). Casa de Velázquez, 2006, p. 165. ISBN 8495555891. 
  6. Ajuntament de Terrassa, La riuada de 1962. La catàstrofe que evidencià el desordre social del franquisme. http://www.terrassa.cat/files/319-7312-fitxer/riuada_expo.pdf?download=1
  7. ALSINA, Joan; BARDÉS, Ramon; BENAUL, Josep Maria; CALVET, Jordi; CASTELLS, Andreu. Anectodari històric de Sabadell, Experiència Font Rosella, Servei Municipal de Recursos per a la Renovació Pedagògica. Col·laboració:Ajuntament de Sabadell i Generalitat de Catalunya, 1984
  8. «Acte de commemoració de la riuada del 1962». VilaWeb, 2002.
  9. «50è aniversari de la traumàtica riuada del 25 de setembre de 1962».
  10. «Un web cerca testimonis de la rierada del 62 a Rubí». El Punt Avui, 25-09-2011.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 41° 30′ 23″ N, 2° 04′ 11″ E / 41.50638889°N,2.06972222°E / 41.50638889; 2.06972222