Invasió d'Alfons VII de Castella (1134)
| Tipus | invasió  |
|---|---|
| Data | 1134 |
| Lloc | La Rioja |
| Estat | Regne d'Aragó |
| Participants | Regne de Lleó i Regne d'Aragó |
Del Casal de Barcelona al Casal d'Aragó  | |
|---|---|
1131 - 1134 | |
Els pretendents | |
Els territoris | |
Protagonistes | |
Guerra de successió navarro-aragonesa 1134 - 1135 - 1136 - 1137 | |
Proclamació del Bisbe Ramir i de Garcia Ramires - Invasió d'Alfons VII de Castella - Afillatura de Vadoluengo - Casament de Ramir II d'Aragó - Butlla d'Innocenci II - Tractat d'Alagón - Capítols de Barbastre - Aportacions territorials - Juraments a Ramon Berenguer IV - Confirmació d'Ayerbe - Renúncia de Saragossa | |
1137 - 1140 - 1141 - 1142 - 1146 | |
1148- 1151 - 1152 - 1157 - 1158 - 1162 - 1173 | |
Ofensiva de Garcia Ramires - Tractat de 1149 - Casament de Ramon i Peronella - Tractat de Tudilén - Ofensiva de Ramon Berenguer IV - Testament de Peronella (1152) - Ofensiva de Sanç Garcés - Tractat de Lleida - Testament de Ramir II (1157) - Acord de Nágima - Butlla d'Adrià IV - Pau de Gallur (1159) - Testament de Ramon Berenguer IV - Consell de Regència (1162-1174) - Abdicació de Peronella - Testament de Peronella (1173) | |
Teories | |
Llegendes | |
La Invasió d'Alfons VII de Castella és la campanya militar iniciada poc després de la mort del rei Alfons I d'Aragó el 7 de setembre del 1134, i que culminà amb l'entrada de les tropes castellanolleoneses a Saragossa el desembre del 1134.
Context
[modifica]La invasió s'emmarca en la problemàtica sorgida arran del Testament d'Alfons I d'Aragó (1131) per la seva successió.
La invasió
[modifica]El rei castellà inicià la seva ofensiva ocupant Nájera i gran part de la Rioja. Finalment, el desembre del 1134, entrà a Saragossa. A Nàjera hi col·locà a Lope Díaz I de Haro (que s'hi mantindria fins al 1167).
Conseqüències
[modifica]A partir d'aleshores i malgrat l'èxit militar, Alfons VII de Castella enfocà la seva estratègia cap a la divisió dels regnes de Pamplona i Aragó. D'aquesta manera aconseguí que el 1135 Garcia Ramires li retés homenatge i que es deixés com a frontera l'Ebre, excepció feta del districte de Tudela i Logronyo.[1][2] Davant l'aliança castellano-navarresa, Ramir II d'Aragó plantejà una aliança amb el navarrès que es materialitzaria amb l'Afillatura de San Andrián de Vadoluengo (1135)