Vés al contingut

Isabel Güell i López

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:21, 29 abr 2022 amb l'última edició de PereBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaIsabel Güell i López

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 novembre 1872 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort8 maig 1956 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Poblenou Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLa Bonne Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresària, organista, compositora, pianista Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsEugène Gigout Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesEusebi Güell i Bacigalupi Modifica el valor a Wikidata  i Isabel López i Bru Modifica el valor a Wikidata
GermansEusebi Güell i López, Santiago Güell i López, Joan Antoni Güell i López i Maria Lluïsa Güell i López Modifica el valor a Wikidata

Isabel Güell i López (Barcelona, 23 de novembre de 1872 - Barcelona, 8 de maig de 1956) fou una compositora catalana.

Biografia

Nascuda a Barcelona el 23 de novembre de 1872, fou filla d'Eusebi Güell Bacigalupi, primer comte de Güell i d'Isabel López Bru, nascuda a Cuba,[1] filla del primer marquès de Comillas, Antonio López y López. Va ser inscrita amb els noms de Isabel Maria Francesca de Paula Lluïsa Clementina Güell i López.[2] El seu pare fou el mecenes de Gaudí, a qui va encarregar diverses obres al llarg de la seva vida, com el Palau Güell o el Parc Güell.[1]

Es casà l'any 1901 amb Carles Sentmenat i Sentmenat, marquès de Castelldosrius, Gran d'Espanya, marquès d'Orís, baró de Santa Pau.[3] Gaudí va decorar la casa del jove matrimoni al carrer Junta de Comerç. S'explica l'anècdota que Gaudí, en no poder encabir el piano de cua d'Isabel, li va recomanar que toqués el violí. Aquest fet el recull Josep Carner al seu llibre Auques i ventalls, en una auca.[1]

Des de ben petita va tenir una gran afició a la música, tocava el piano i l'orgue i pertanyia a la coral de l'Institut de Cultura de la Dona que dirigia Francesca Bonnemaison. Va estudiar piano i orgue a Barcelona i a París. Va compondre diverses peces, sobretot de música religiosa, que es van interpretar en diferents moments com, per exemple, el 23 d'abril de 1911 en una missa celebrada a la Colònia Güell per la festa de Sant Jordi.[1] Va musicar poemes de Jacint Verdaguer i també va escriure un Te Deum (1918) i un Stabat Mater (1917).

La seva dedicació principal va ser la caritat i la beneficència, com era quasi preceptiu per a una dona de la seva classe social.[1] Morí a Barcelona el 8 de maig de 1956.[1]

Discografia

  • CD "Compositores catalanes. Generació modernista". Maria Teresa Garrigosa (soprano) i Heidrun Bergander (piano). La mà de guido. Dip.leg. B-45116-2008.[4]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Diccionari biogràfic de dones. «Isabel Güell López». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 24 setembre 2015].
  2. ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1872, número de registre 5678.
  3. ↑ [enllaç sense format] «Isabel Güell i López». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ [enllaç sense format] http://www.lamadeguido.com/book2086.pdf

Bibliografia

  • Albert Corp, Esteve (1900). Isabel Güell López. Marquesa de Castelldosrius. Andorra la Vella: Pirene.

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Isabel_Güell_i_López&oldid=30118925»