Isabel Güell i López
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 novembre 1872 ![]() Barcelona ![]() |
Mort | 8 maig 1956 ![]() Barcelona ![]() |
Sepultura | Cementiri del Poblenou ![]() |
Dades personals | |
Formació | La Bonne ![]() |
Activitat | |
Ocupació | empresària, organista, compositora, pianista ![]() |
Professors | Eugène Gigout ![]() |
Família | |
Pares | Eusebi Güell i Bacigalupi ![]() ![]() |
Germans | Eusebi Güell i López, Santiago Güell i López, Joan Antoni Güell i López i Maria Lluïsa Güell i López ![]() |
Isabel Güell i López (Barcelona, 23 de novembre de 1872 - Barcelona, 8 de maig de 1956) fou una compositora catalana.
Biografia
Nascuda a Barcelona el 23 de novembre de 1872, fou filla d'Eusebi Güell Bacigalupi, primer comte de Güell i d'Isabel López Bru, nascuda a Cuba,[1] filla del primer marquès de Comillas, Antonio López y López. Va ser inscrita amb els noms de Isabel Maria Francesca de Paula Lluïsa Clementina Güell i López.[2] El seu pare fou el mecenes de Gaudí, a qui va encarregar diverses obres al llarg de la seva vida, com el Palau Güell o el Parc Güell.[1]
Es casà l'any 1901 amb Carles Sentmenat i Sentmenat, marquès de Castelldosrius, Gran d'Espanya, marquès d'Orís, baró de Santa Pau.[3] Gaudí va decorar la casa del jove matrimoni al carrer Junta de Comerç. S'explica l'anècdota que Gaudí, en no poder encabir el piano de cua d'Isabel, li va recomanar que toqués el violí. Aquest fet el recull Josep Carner al seu llibre Auques i ventalls, en una auca.[1]
Des de ben petita va tenir una gran afició a la música, tocava el piano i l'orgue i pertanyia a la coral de l'Institut de Cultura de la Dona que dirigia Francesca Bonnemaison. Va estudiar piano i orgue a Barcelona i a París. Va compondre diverses peces, sobretot de música religiosa, que es van interpretar en diferents moments com, per exemple, el 23 d'abril de 1911 en una missa celebrada a la Colònia Güell per la festa de Sant Jordi.[1] Va musicar poemes de Jacint Verdaguer i també va escriure un Te Deum (1918) i un Stabat Mater (1917).
La seva dedicació principal va ser la caritat i la beneficència, com era quasi preceptiu per a una dona de la seva classe social.[1] Morí a Barcelona el 8 de maig de 1956.[1]
Discografia
- CD "Compositores catalanes. Generació modernista". Maria Teresa Garrigosa (soprano) i Heidrun Bergander (piano). La mà de guido. Dip.leg. B-45116-2008.[4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Diccionari biogràfic de dones. «Isabel Güell López». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 24 setembre 2015].
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1872, número de registre 5678.
- ↑ «Isabel Güell i López». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ http://www.lamadeguido.com/book2086.pdf
Bibliografia
- Albert Corp, Esteve (1900). Isabel Güell López. Marquesa de Castelldosrius. Andorra la Vella: Pirene.
Enllaços externs
- Pàgina amb la seva genealogia a FamilySearch (alemany) (anglès) (castellà) (francès) (italià) (japonès) (coreà) (portuguès) (rus) (xinès)