Ixiolita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralIxiolita
Ixiolite-490369.jpg
Agregat de cristalls d'ixiolita escàndica
Fórmula química(Ta,Mn,Nb)O2
EpònimIxíon Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusSkogsböle (Skogböle), Illa de Kemiö (Kimito Island), Finlàndia Pròpia, Finlàndia
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.DB.25
Nickel-Strunz 9a ed.4.DB.25 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/D.17 Modifica el valor a Wikidata
Dana8.1.10.1
Heys18.1.41
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 5,73Å; b = 4,74Å; c = 5,16Å;
Colorgris acer, negre
Maclesmaclada en {103} de vegades
Fracturairregular, desigual, subconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa6 a 6,5
Lluïssorsubmetàl·lica
Diafanitatopaca
Densitat7,03 a 7,23 g/cm3 (mesurada); 7,39 g/cm3 (calculada)
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1962 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1857
Referències[1]

L'ixiolita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom d'Ixíon, de la mitologia grega, un personatge relacionat amb Tàntal, en al·lusió al tàntal que es troba al mineral.

Característiques[modifica]

L'ixiolita és un òxid de fórmula química (Ta,Mn,Nb)O2. És un òxid complex amb una distribució desordenada de cations i una cèl·lula d'unitat equivalent a la subcèl·lula de la columbita. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1962. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 6,5. Algunes "ixiolites" són Nb-dominants i probablement es tractin de noves espècies.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'ixiolita pertany a "04.DB - Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations de mida mitjana; cadenes que comparteixen costats d'octàedres" juntament amb els següents minerals: argutita, cassiterita, plattnerita, pirolusita, rútil, tripuhyita, tugarinovita, varlamoffita, byströmita, tapiolita-(Fe), tapiolita-(Mn), ordoñezita, akhtenskita, nsutita, paramontroseïta, ramsdellita, scrutinyita, ishikawaïta, samarskita-(Y), srilankita, itriorocolumbita-(Y), calciosamarskita, samarskita-(Yb), ferberita, hübnerita, sanmartinita, krasnoselskita, heftetjernita, huanzalaïta, columbita-(Fe), tantalita-(Fe), columbita-(Mn), tantalita-(Mn), columbita-(Mg), qitianlingita, magnocolumbita, tantalita-(Mg), ferrowodginita, litiotantita, litiowodginita, titanowodginita, wodginita, ferrotitanowodginita, wolframowodginita, tivanita, carmichaelita, alumotantita i biehlita.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta a les pegmatites granítiques de Skogsböle, a l'Illa de Kemiö, a la regió de Finlàndia Pròpia (Finlàndia), on sol trobar-se associada a la tapiolita-(Fe) i a altres minerals del grup del feldespat. A dins dels territoris de parla catalana, se n'ha trobat ixiolita a Cotlliure, als Pirineus Orientals (Occitània, França). En total, es compatbilitzen un centenar i mig de jaciments a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ixiolita
  1. «Ixiolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 abril 2017].