Ixiolita

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de mineralIxiolita
Ixiolite-490369.jpg
Agregat de cristalls d'ixiolita escàndica
Fórmula química (Ta,Mn,Nb)O2
Epònim Ixíon i mitologia grega
Localitat tipus Skogsböle (Skogböle), Illa de Kemiö (Kimito Island), Finlàndia Pròpia, Finlàndia
Classificació
Categoria òxids
Nickel-Strunz 10a ed. 4.DB.25
Nickel-Strunz 9a ed. 4.DB.25
Nickel-Strunz 8a ed. IV/D.17
Dana 8.1.10.1
Heys 18.1.41
Propietats
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Estructura cristal·lina a = 5,73Å; b = 4,74Å; c = 5,16Å;
Color gris acer, negre
Macles maclada en {103} de vegades
Fractura irregular, desigual, subconcoidal
Tenacitat fràgil
Duresa 6 a 6,5
Lluïssor submetàl·lica
Diafanitat opaca
Densitat 7,03 a 7,23 g/cm3 (mesurada); 7,39 g/cm3 (calculada)
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA1967 s.p.
Any d'aprovació 1857
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

L'ixiolita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom d'Ixíon, de la mitologia grega, un personatge relacionat amb Tàntal, en al·lusió al tàntal que es troba al mineral.

Característiques[modifica]

L'ixiolita és un òxid de fórmula química (Ta,Mn,Nb)O2. És un òxid complex amb una distribució desordenada de cations i una cèl·lula d'unitat equivalent a la subcèl·lula de la columbita. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1962. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 6,5. Algunes "ixiolites" són Nb-dominants i probablement es tractin de noves espècies.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'ixiolita pertany a "04.DB - Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations de mida mitjana; cadenes que comparteixen costats d'octàedres" juntament amb els següents minerals: argutita, cassiterita, plattnerita, pirolusita, rútil, tripuhyita, tugarinovita, varlamoffita, byströmita, tapiolita-(Fe), tapiolita-(Mn), ordoñezita, akhtenskita, nsutita, paramontroseïta, ramsdellita, scrutinyita, ishikawaïta, samarskita-(Y), srilankita, itriorocolumbita-(Y), calciosamarskita, samarskita-(Yb), ferberita, hübnerita, sanmartinita, krasnoselskita, heftetjernita, huanzalaïta, columbita-(Fe), tantalita-(Fe), columbita-(Mn), tantalita-(Mn), columbita-(Mg), qitianlingita, magnocolumbita, tantalita-(Mg), ferrowodginita, litiotantita, litiowodginita, titanowodginita, wodginita, ferrotitanowodginita, wolframowodginita, tivanita, carmichaelita, alumotantita i biehlita.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta a les pegmatites granítiques de Skogsböle, a l'Illa de Kemiö, a la regió de Finlàndia Pròpia (Finlàndia), on sol trobar-se associada a la tapiolita-(Fe) i a altres minerals del grup del feldspat. A dins dels territoris de parla catalana, se n'ha trobat ixiolita a Cotlliure, als Pirineus Orientals (Occitània, França). En total, es compatbilitzen un centenar i mig de jaciments a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ixiolita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Ixiolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 abril 2017].