Jacques-François Blondel
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 gener 1705 Rouen (França) |
| Mort | 9 gener 1774 (69 anys) París |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte, enciclopedista, urbanista |
| Membre de | |
| Professors | Jean Mariette, Jean Francois Blondel i Gilles-Marie Oppenord |
| Alumnes | Nicolas de Pigage, Marie-Joseph Peyre, Claude Nicolas Ledoux, Alexandre-Théodore Brongniart, Pierre Rousseau i André Jacques Roubo |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Manon Balletti (en)  |
| Parents | François Blondel (oncle) Jean Francois Blondel (oncle patern) |
Jacques-François Blondel (8 de gener de 1705 — 9 de gener de 1774) va ser un mestre i arquitecte francès.[1] Va ser nomenat professor de l'Académie d'Architecture el 1762, i el seu Cours d'architecture (1771–1777), va reemplaçar el llibre publicat l'any 1675 per part del seu homònim François Blondel, que havia ocupat el mateix lloc de professor a finals del segle xvii.[2]
.JPG)
Blondel nasqué a Rouen,.[3] Cap a 1726 s'estava a París on va continuar els seus estudis amb Gilles-Marie Oppenord, de qui adquirí el coneixement del Rococó. També treballà amb Pierre-Jean Mariette i va contribuir a l'obra d'aquest titulada L'Architecture françoise (1727, 1738), com a redactor i gravador de dibuixos d'arquitectura del llibre.[1] Blondel evolucionà cap a una arquitectura de tipus clàssic, racionalista i conservadora
La seva primera obra en solitari va ser de tipus enciclopèdic i molt influent, es titulava De la Distribution des Maisons de Plaisance, et de la Décoration des Edifices en General, (1737).[4]
El mateix any, obrí la seva pròpia escola privada d'arquitectura a París, l'École des Arts,.[5] Als anys següents molts arquitectes van treure profit de les seves lliçons: Boullée, Brongniart, Chalgrin, La Guêpière, Desprez, de Wailly, Gondoin, Ledoux, Guimard i Rondelet, i de forasters que distribuirien el Neoclassicisme: com Sir William Chambers, i Caspar Frederik Harsdorff.[6]
En la seva obra clara i racional titulada Architecture françoise (4 volums, 1752 - 1756) va cobrir informació d'edificis del segle anterior a París i els seus voltants [7]
Per a l'Encyclopédie de Diderot va escriure articles sobre la construcció,[8] i també sobre l'arquitectura, i hi contribuí amb uns 500 articles entre els anys 1751 i 1774.[9]
En el seu Cours d'architecture de vegades s'anomena ell mateix com el "Petit Blondel" per a diferenciar-se del "Grand Blondel", de la seva Architecture françoise.[10]
Vida privada[modifica]
Blondel es va casar amb Marie Anne Garnier el 1729. El seu fill, Georges-François Blondel, nascut el 1730, va esdevenir gravador d'arquitectura. També tingueren una filla, Claudine Angelique. Després de la mort de la seva primera esposa el 1755, Jacques-François es va casar amb Manon Balletti el 1760. Balletti és coneguda per la seva relació amb Giacomo Casanova. El seu fiil, Jean-Baptiste Blondel, va esdevenir arquitecte oficial de la ciutat de París.[4] Durant la seva malaltia final, Jacques-François va demanar ser portat a la seva aula del Louvre, on morí envoltat pels seus llibres, les seves maquetes d'arquitectura i els seus estudiants.[11]
Referències[modifica]
Notes
- ↑ 1,0 1,1 Arnold 1998.
- ↑ Colognola states that Jacques-François Blondel was the grandson of François Blondel. This is not supported by Arnold 1998, Tadgell 1998, Herrmann 1982, Harrington 1982, or Braham 1980, pp. 37–39.
- ↑ Sturges 1952, p. 16.
- ↑ 4,0 4,1 Harrington 1982, p. 220.
- ↑ Sturges 1952:16.
- ↑ Millard, 1993, p. 25
- ↑ Blondel, quoted in Sturges 1952:16.
- ↑ Frank A. Kafker: Notices sur les auteurs des dix-sept volumes de « discours » de l'Encyclopédie. Recherches sur Diderot et sur l'Encyclopédie (1989) Volume 7 Issue 7 p. 130–131
- ↑ Schwab 1984, p. 491.
- ↑ Benjamin Smith 1918, p. 1100; Edward Smith 1904, p. 239.
- ↑ Harrington 1982, p. 223.
Fonts
- Arnold, Dana (1998). "Blondel" in Turner 1998, vol. 4, pp. 162–165.
- Braham, Allan (1980). The Architecture of the French Enlightenment. Berkeley: University of California Press. ISBN 9780520067394.
«Blondel, Jacques François». A: Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.- Colognola, Rita. «Jacques-François Blondel (and Pierre Patte)». Antiquariaat Papyrus. [Consulta: 3 gener 2012].
- Harrington, Kevin (1982). "Blondel, Jacques-François" in Placzek 1982, vol. 1, pp. 220–223.
- Hermann, Wolfgang (1982). "Blondel, François" in Placzek 1982, vol. 1, pp. 216–219.
- The Mark J. Millard Architectural Collection: French Books (National Gallery of Art) 1993. ISBN 0-8076-1281-2
- Placzek, Adolf K., editor (1982). Macmillan Encyclopedia of Architects. New York: Collier Macmillan Publishing. ISBN 9780029250006.
- Schwab, Richard N. (1984). Inventory of Diderot's Encyclopédie. VII. Inventory of the plates, with a study of the contributors to the Encyclopédie by John Lough. Oxford: The Voltaire Foundation at The Tayor Institution. ISBN 9780729403108.
- Smith, Benjamin Eli (1918). The Century Cyclopedia of Names. New York: The Century Co. View at Google Books.
- Smith, Edward R. (1904). "The Topographical Evolution of the City of Paris. IV. Royal Paris" in House & Garden, vol. 6 (July to December, 1904), pp. 227–239 (at Google Books).
- Sturges,W. Knight (1952). "Jacques-François Blondel" The Journal of the Society of Architectural Historians 11.1 (March 1952:16-19).
- Tadgell, Christopher (1998). "Blondel, (Nicolas-)François" in Turner 1998, vol. 4, pp. 165–166.
- Turner, Jane, editor (1998). The Dictionary of Art, reprinted with minor corrections, 34 volumes. New York: Grove. ISBN 9781884446009.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jacques-François Blondel |
- Blondel, Jacques-François (1737–1738). De la distribution des maisons de plaisance et de la décoration des edifices en général. Paris: Charles-Antoine Jombert. Vols. 1 and 2 at Gallica.
- Blondel, L'Architecture française Arxivat 2005-12-17 a Wayback Machine.: catalogue description of the reimpression of 1904