Jardí de la Fundació Julio Muñoz Ramonet

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia físicaJardí de la Fundació Julio Muñoz Ramonet
Jardí Ramonet1.jpg
Jardí de la Fundació Julio Muñoz Ramonet
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
DistricteSarrià - Sant Gervasi
Localització C/ de Muntaner 282, districte de Sarrià-Sant Gervasi, Barcelona
41° 23′ 48″ N, 2° 08′ 49″ E / 41.39654°N,2.146851°E / 41.39654; 2.146851
Característiques
Superfície 3594 m²
Activitat
Data d'inauguració 1916
Modifica dades a Wikidata

El jardí de la Fundació Julio Muñoz Ramonet, també conegut com a jardí de Can Fabra,[1] és un jardí públic de Barcelona. Es troba al carrer de Muntaner nº 282, al districte de Sarrià-Sant Gervasi. Va ser realitzat per Jean-Claude Nicolas Forestier el 1916, amb una remodelació posterior de Joan Mirambell i Ferran. Va ser obert al públic el 2016.

Història[modifica]

Estany inferior.

La finca, coneguda com a Can Fabra, va ser adquirida i edificada per Ferran Fabra i Puig, segon marquès d'Alella, enginyer industrial, empresari i polític, que va ser alcalde de Barcelona entre maig de 1922 i setembre de 1923.[2] El 1916 va encarregar el disseny del jardí al paisatgista francès Jean-Claude Nicolas Forestier,[1] introductor a Espanya de l'anomenat «jardí mediterrani», i artífex a la Ciutat Comtal dels jardins de Laribal (1917-1924) i Miramar (1919-1923) a Montjuïc i del parc del Guinardó (1918).[3] El projecte original tenia com a element principal un estany rectangular amb un brollador d'aigua, envoltat de rosers i pèrgoles en forma d'U. El jardí, de 4123 m², tenia una estructura de terrasses, amb escales per accedir als diferents nivells.[4]

El 1917 es va construir la casa principal, coneguda com a palau del Marquès d'Alella o casa Araceli Fabra, un edifici noucentista de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia.[4] Edificada a quatre vents, té planta rectangular, amb quatre pisos i dues torres, així com una loggia d'arcs de mig punt en l'entrada, d'inspiració renaixentista. La façana principal destaca per la seva decoració de volutes i mènsules de pedra tallada, mentre que els coronaments de les torres són d'inspiració plateresca.[4] Aquest immoble està inscrit com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) en l'Inventari del Patrimoni Cultural català amb el codi IPA-30378.[5]

Dona asseguda, de Josep Dunyach, 1919.

Sagnier també va construir la torre que dóna al carrer Avenir, que va ser habitada per la germana del marquès, Inés Fabra. D'inspiració més clàssica, recorda els hôtels particuliers de la burgesia francesa.[4] El 1933 Fabra va edificar un bloc de cases en la cantonada entre Muntaner i Avenir, amb el que es van perdre 526 m² de jardí.[4]

El 1945 va adquirir la finca l'empresari Julio Muñoz Ramonet, propietari de diverses empreses tèxtils i dels magatzems El Siglo i El Águila.[4] Aquest va encarregar una remodelació del jardí al paisatgista Joan Mirambell i Ferran, qui va treballar en el projecte entre 1956 i 1957.[1] Va canviar l'estructura del jardí a través d'una sèrie de desnivells, elevant els laterals per apropar el jardí a la casa. D'altra banda, va canviar l'orientació de l'estany i va desplaçar la pèrgola. També va canviar la vegetació, i va substituir la platabanda de flors del jardí lateral de la torre per una piscina.[4]

Muñoz Ramonet va llegar la seva finca després de la seva mort el 1991 a l'Ajuntament de Barcelona, però el llegat va quedar paralitzat per la impugnació dels seus hereus, en un llarg litigi de 15 anys. Finalment, després de reconèixer-se judicialment la propietat municipal, el jardí va ser obert al públic el 2016, després de ser restaurat.[6]

Descripció[modifica]

Estany superior.

L'accés al jardí es realitza pel carrer de Muntaner. Es troba aquí el primer nivell o «jardí inferior», presidit per un estany amb l'escultura Dona asseguda, obra de Josep Dunyach de 1919. Al peu de l'estany es troba una pèrgola de glicina emparrada. Ascendint des d'aquí cap a la casa hi ha unes escales flanquejades per dues escultures de Josep Cañas, Al·legoria de la primavera i Al·legoria de l'estiu, ambdues de 1945. Girant a la dreta hi ha un camí amb l'escultura Barcelona, de Josep Dunyach (1947), que dóna accés al «jardí superior», situat entre la casa principal i la torre. Es troba aquí un altre estany (antiga piscina de la torre), poblat de nenúfars i flanquejat per dues pèrgoles paral·leles als intercolumnis de les quals es troben sis escultures sobre pedestals: cinc de Josep Dunyach (Nu de peu pentinant-se, 1940; Dona ajupida, 1924; Dona recolzada sobre espigues, 1925; Nu, 1937; i Figura femenina asseguda, 1928) i una de Vicenç Navarro (Diana caçadora, 1928). Al fons de l'estany, enfront de la torre, es troba el grup escultòric Confidències a la platja, de Josep Dunyach (1934). La resta del jardí són zones de vegetació solcades per diversos camins, amb diverses escales que salven els desnivells.

Vegetació[modifica]

Entre les diverses espècies vegetals del parc es troben: l'auró de Freeman (acer freemanii'), el llorer (laurus nobilis), la clívia (clivia miniata), l'aspidistra (aspidistra elatior), el còcul (cocculus laurifolius), l'alvocat (persea americana), el til·ler (tilia sp.), el margalló (chamaerops humilis), l'auró negre (acer monspessulanum), la glicina (wisteria sinensis), l'ala d'àngel (acanthus mollis), el cirerer de flor (prunus subhirtella), la magnòlia (magnolia grandiflora), el lledoner (celtis australis), l'arbre de l'amor (cercis siliquastrum) i la livistona (livistona chinensis).

Galeria[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Maria Josep Tort. «Els jardins de Muñoz Ramonet (Can Fabra)». El Jardí de Sant Gervasi, 09-07-2016. [Consulta: 17 juliol 2016].
  2. «Passeig de Fabra i Puig». [Consulta: 17 juliol 2016].
  3. Añón Feliú; Luengo, 2003, p. 33.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 «El jardí de la Fundació Julio Muñoz Ramonet, un oasi al carrer de Muntaner», 06-07-2016. [Consulta: 17 juliol 2016].
  5. «Palau del Marquès d'Alella (Casa Araceli Fabra)». [Consulta: 17 juliol 2016].
  6. «El jardín de la finca Muñoz Ramonet abre sus puertas al público desde este domingo». El Periódico de Catalunya, 04-06-2016 [Consulta: 17 juliol 2016].

Bibliografia[modifica]

  • Añón Feliú, Carmen; Luengo, Mónica. Jardines de España. Madrid: Lunwerg, 2003. ISBN 84-9785-006-8. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jardí de la Fundació Julio Muñoz Ramonet Modifica l'enllaç a Wikidata