Vés al contingut

Palau del Marquès d'Alella

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau del Marquès d'Alella
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCasa Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicnoucentisme Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Gervasi-Galvany (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocMuntaner, 282-290, Avenir, 26-32 i Marià Cubí, 115-145 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 48″ N, 2° 08′ 50″ E / 41.396557°N,2.14736°E / 41.396557; 2.14736
Format perTorre Inès Fabra Modifica el valor a Wikidata
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC30378 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona2342 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
Torre Inès Fabra
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona2197 Modifica el valor a Wikidata

El Palau del Marquès d'Alella, també conegut com a Palauet Muñoz Ramonet o Can Fabra,[1][2] és una finca situada als carrers de Muntaner, Avenir i Marià Cubí, al barri de Sant Gervasi-Galvany de Barcelona. Actualment, els jardins són oberts al públic.

L'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, que volen posar la finca al servei de la ciutadania com un espai de creació, dinamització i activitat cultural, han anunciat que la Torre Avenir, integrada dins d'aquest conjunt patrimonial, acollirà a finals de 2027 la nova seu de l'Acadèmia del Cinema Català.[3][4]

Història i descripció

[modifica]

El Marquès d'Alella

[modifica]

El 1918, l'enginyer industrial i empresari Ferran Fabra i Puig, segon marquès d'Alella va encarregar a l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia la casa principal,[5] un edifici noucentista[6] catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[7] Edificat a quatre vents, té planta rectangular, amb quatre pisos i dues torres, així com una loggia d'arcs de mig punt a l'entrada, d'inspiració renaixentista. La façana principal destaca per la seva decoració de volutes i mènsules de pedra tallada, mentre que els coronaments de les torres són d'inspiració plateresca.[6]

Sagnier també va projectar la torre que dona al carrer de l'Avenir,[8] que va ser habitada per la germana del marquès, Inès Fabra i Puig. D'inspiració més clàssica, recorda els hôtels particuliers de la burgesia francesa,[6] i també està catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[9]

El 1933, Fabra va fer construir un edifici d'habitatges a la cantonada dels carrers de Muntaner i l'Avenir, amb la qual cosa es van perdre 526 m² de jardí.[6]

Julio Muñoz Ramonet i el seu llegat

[modifica]

El 1945, Julio Muñoz Ramonet, propietari de diverses empreses tèxtils com la Unión Industrial Algodonera i dels magatzems El Siglo i El Águila,[6][10] juntament amb el seu germà Álvaro,[11] va adquirir la finca a la filla de Ferran Fabra i Puig i va viure al palauet amb la seva esposa i les quatre filles, convertint-lo en símbol de poder i d'ostentació.[12] Perseguit per la justícia, el 1986 va fugir a Suïssa, on moriria el 1991.[12][13] En el seu testament del 1988, va llegar a la ciutat de Barcelona la totalitat de la finca, incloent-hi l'edifici principal, la col·lecció d'art que contenia (formada per mobles, joies i pintures de Goya, El Greco, Fortuny, Sorolla o Delacroix, entre d'altres),[10][12] i l'immoble annex del carrer de l'Avenir, on vivia la seva mare, Florinda Ramonet.[10][13] L'Ajuntament de Barcelona no en tingué coneixement fins al 1994, i aleshores es va constituir la Fundació Julio Muñoz Ramonet.[13]

Tanmateix, les seves filles, les germanes Carmen, Isabel, Elena i Alejandra Muñoz Villalonga,[11] no acceptaren la decisió i començaren una batalla judicial, al·legant que el testament havia estat escrit en alemany, una llengua que desconeixia el seu pare.[10] El 2007, el Jutjat de primera instància i instrucció de Barcelona va ordenar a les quatre germanes la restitució dels béns llegats pel seu pare,[14] sentència que fou ratificada el 2012 pel Tribunal Suprem.[15][13] Finalment, la Fundació va poder recuperar la finca el juliol del 2013,[13] però moltes de les obres d'art inventariades no es van trobar i se sospita que van ser espoliades l'hivern del 1991, quan un mínim de dos tràilers sortiren carregats del palauet.[12][16] El juliol del 2022, la justícia va ratificar-ne la propietat de L'Aparició de la Mare de Déu del Pilar de Goya i L'Anunciació d'El Greco, dipositades al MNAC des del 2017.[13][17][18][19]

Galeria

[modifica]
  • Vista des del carrer de Muntaner
    Vista des del carrer de Muntaner
  • Vista des del carrer de Marià Cubí
    Vista des del carrer de Marià Cubí
  • Torre Inès Fabra
    Torre Inès Fabra
  • Casa dels masovers
    Casa dels masovers

Referències

[modifica]
  1. ↑ «El Palauet Muñoz Ramonet o Can Fabra». El Jardí, 24-11-2016.
  2. ↑ Maria Josep Tort. «Els jardins de Muñoz Ramonet (Can Fabra)». El Jardí de Sant Gervasi, 09-07-2016. Arxivat de l'original el 05-08-2016.
  3. ↑ «La Torre Avenir de la finca Muñoz Ramonet acollirà la seu de l'Acadèmia del Cinema Català». Acadèmia del Cinema Català, 09-01-2026. [Consulta: 10 gener 2026].
  4. ↑ «La Torre Avenir, de la finca Muñoz Ramonet, nova seu de l'Acadèmia del Cinema Català». Ajuntament de Barcelona, 09-01-2026. [Consulta: 10 gener 2026].
  5. ↑ «Fernando Fabra, Marquès d'Alella. Marià Cubí (115-145), Muntaner (276-290) i Avenir (30-34). Construir un edifici i reformar la paret de tanca, en un solar». Q127 Foment 337/1918. AMCB.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «El jardí de la Fundació Julio Muñoz Ramonet, un oasi al carrer de Muntaner». Bloc de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 06-07-2016. Arxivat de l'original el 10-08-2016.
  7. ↑ «Palau del Marquès d'Alella (Casa Araceli Fabra)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  8. ↑ «Porvenir (ara Avenir 26-28) Fernando Fabra per a construir una casa a un terreny». Q127 Foment 341/1917. AMCB.
  9. ↑ «Torre del Marquès d'Alella (actual Casa Muñoz)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Díaz, Rosa. «Les filles de l'empresari Muñoz Ramonet han de lliurar el llegat del seu pare a la ciutat de Barcelona». VilaWeb, 18-07-2007.
  11. ↑ 11,0 11,1 Busquets, Jordi «La disputada casa del marqués». El País, 09-12-2001.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 «L'Ajuntament de Barcelona litiga des de fa 18 anys per una mansió i valuoses obres d'art». Notícies 3/24, 13-02-2012.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 «Història d'un llegat». Fundació Julio Muñoz Ramonet. [Consulta: 25 febrer 2024].
  14. ↑ Díaz, Rosa «Les filles de l'empresari Muñoz Ramonet han de lliurar el llegat del seu pare a la ciutat de Barcelona». VilaWeb, 18-07-2007.
  15. ↑ O'Callaghan Muñoz, Xavier (ponent) «STS 1800/2012 - Resolución 153/2012». Tribunal Supremo. Sala de lo Civil, 14-03-2012.
  16. ↑ Oppenheimer, Walter «La codiciada herencia de Julio Muñoz Ramonet». El País, 26-05-1995.
  17. ↑ Savall, Cristina «Barcelona recupera por fin el 'goya' y el 'greco' de la colección Muñoz Ramonet» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 29-06-2017.
  18. ↑ Montañés, José Ángel «El ‘goya’ i el ‘greco’ de Muñoz Ramonet ja són a Barcelona». El País, 29-06-2017.
  19. ↑ «La familia de Muñoz Ramonet entrega los cuadros de Goya y El Greco a Barcelona» (en castellà). La Vanguardia, 29-06-2017.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Muñoz i Pujol, Xavier. Edicions 62. Muñoz-Ramonet, societat il·limitada, 2003. ISBN 978-8429753271. 

Filmografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau del Marquès d'Alella
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Palau_del_Marquès_d%27Alella&oldid=36701930»