Palau del Marquès d'Alella

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Palau del Marquès d'Alella
Imatge
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicmodernisme Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
 41° 24′ N, 2° 09′ E / 41.4°N,2.15°E / 41.4; 2.15Coord.: 41° 24′ N, 2° 09′ E / 41.4°N,2.15°E / 41.4; 2.15
Bé integrant del patrimoni cultural català
Identificador30378

El Palau del Marquès d'Alella, també conegut com a Can Fabra[1] o Casa Muñoz Ramonet, és un edifici modernista amb detalls platerescs, construït entre l'any 1912 i 1914 a Barcelona (Barcelonès) per l'arquitecte Enric Sagnier.[2] Concretament se situa al carrer de Muntaner núm. 282-290, cantonada amb carrer de Marià Cubí, al barri de Sant Gervasi - Galvany.[2] Les pintures van ser elaborades per Josep Maria Sert[2] i el jardí dissenyat per Jean-Claude Nicolas Forestier.[3]

Adquisició pels Muñoz-Ramonet i litigis amb l'Ajuntament[modifica]

Logotip de la fundació gestora

L'empresari Julio Muñoz Ramonet, juntament amb el seu germà Álvaro,[3] va adquirir la finca després de la Guerra Civil Espanyola amb els beneficis obtinguts de la Unión Industrial Algodonera,[4] una empresa dedicada al control dels contingents d'importació del cotó.[5] Concretament, la va comprar l'any 1945 a la filla de Ferran Fabra i Puig, el segon marquès d'Alella.[6]

L'any 1991, amb la mort de Julio, va deixar en herència a l'Ajuntament de Barcelona la totalitat de la finca, formada per l'edifici principal, la col·lecció d'art que contenia,[7] i l'immoble annex del Carrer de l'Avenir núm. 26-28, on vivia la seva mare, Florinda Ramonet.[6] La col·lecció d'obres d'art està formada per mobles, joies i pintures de Goya i El Greco.[6] Malgrat tot, les germanes Carmen, Isabel, Elena i Alejandra Muñoz Villalonga[3] no acceptaren la decisió i començaren una batalla judicial per a recuperar el palau,[7] al·legant que el testament havia estat escrit en alemany, una llengua que desconeixia el seu pare.[6] L'any 2007, el Jutjat de primera instància i instrucció de Barcelona va donar plena validesa al testament de l'empresari, després que altres tribunals suïssos es manifestessin de la mateixa forma.[6] En relació a la sentència, Montserrat Ballarín, regidora presidenta de la Fundació Julio Muñoz Ramonet,[8] manifestà que «jurídicament té uns fonaments molt sòlids i declara el dret de l'Ajuntament a obtenir l'edifici i el contingut que hi havia, segons els inventaris que es van fer als anys seixanta i setanta».[6] La mateixa sentència especifica que, en cas d'absència del contingut artístic del palau, les filles hauran d'assumir el seu cost, ja sigui amb diners o patrimoni.[6] Tot i així, la sentència encara és subjecte de recursos.[7]

Biblioteca[modifica]

Mentre continua el procés judicial per recuperar les obres d'art per a la ciutat, es recuperarà l'edifici principal de la Casa Muñoz Ramonet com a espai expositiu vinculat a les col·leccions d'aquest llegat. D'altra banda, l'edifici annex del recinte, obrirà les portes l'any 2018 com una biblioteca especialitzada, pública i internacional.[9]

Jardí[modifica]

El 2016 es va obrir al públic el jardí de la Fundació Julio Muñoz Ramonet, que destaca per la seva col·lecció d'escultures de Josep Dunyach, Josep Cañas i Vicenç Navarro.

Bibliografia[modifica]

Filmografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. «El Palauet Muñoz Ramonet o Can Fabra». Arxivat de l'original el 2017-02-19. [Consulta: 19 febrer 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Sagnier Villavechia, Enric» (en castellà). Foroxerbar.com. [Consulta: 12 octubre 2011].
  3. 3,0 3,1 3,2 Busquets, Jordi. «La disputada casa del marqués» (en castellà). ElPais.com, 09-12-2001. [Consulta: 27 juny 2013].
  4. Xandri, Adolf B. «Llegendes urbanes». diari Avui. Ducros.biz, 25-03-2004. [Consulta: 28 juny 2013].
  5. «El sanatori de Sant Joan de Deu». Bloc El Barrinaire, 24-10-2010. [Consulta: 12 octubre 2011].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Díaz, Rosa. «Les filles de l'empresari Muñoz Ramonet han de lliurar el llegat del seu pare a la ciutat de Barcelona». VilaWeb, 18-07-2007. [Consulta: 20 octubre 2011].
  7. 7,0 7,1 7,2 «Futurs equipaments». La Torre de Barcelona. [Consulta: 12 octubre 2011].[Enllaç no actiu]
  8. «Fundació Julio Muñoz Ramonet». CCFundacions.cat, 13-03-2010. [Consulta: 22 gener 2015].
  9. «Balanç de mandat 2011-2015». Web. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 26 juliol 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau del Marquès d'Alella