Jaume Morera i Galícia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Jaume Morera)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJaume Morera i Galícia
Jaume Morera i Galícia.tif
Fotografia de Jaume Morera
Dades biogràfiques
Naixement 1854
Lleida
Mort 24 d'abril de 1927
Madrid
Sepultura Algorta
Activitat professional
Ocupació Pintor
Art Pintura
Moviment Paisatgisme
Mestres Carlos de Haes
Influències de Carlos de Haes
Obra
Obres destacades Picos de la Najarra
Dades familiars
Germans Magín Morera
Premis i reconeixements
Obres destacades
Jaume Morera Galícia — Picos de la Najarra.jpg
Picos de la Najarra, a la col·lecció del Museu d'Art Jaume Morera de Lleida
Modifica dades a Wikidata

Jaume Morera i Galícia (Lleida, 1854Madrid, 24 d'abril de 1927)[1] fou un pintor paisatgista català. Era germà del polític i poeta Magí Morera.[2] Era un dels deixebles de Carlos de Haes, junt amb Beruete, Juan Espina o Agustín Lhardy.[3]

La seva obra dins del gènere del paisatge presenta l'assumpció de les propostes realistes basades en l'observació directa de la natura. Les seves obres principals corresponen a paisatges dels paratges de la serra de Guadarrama, algunes marines i penya-segats de la costa cantàbrica, i paisatges europeus de la seva primera etapa. Morera va tenir un paper decisiu en la creació del Museu d'Art de Lleida que avui porta el seu nom, al qual aportà una important col·lecció artística.[4]

Dades personals[modifica]

Va néixer a Lleida, al carrer de Sant Antoni número 31, la tardor de 1854; el seu pare, Jaume Morera i Jové, era originari de Santa Coloma de Queralt i havia anat a Lleida atret pel desenvolupament comercial de la capital. La seva mare, Maria Galícia i Anagueras, provenia d'una família originària de Fraga. El matrimoni va tenir sis fills: Magí, Jaume, Ramon, Claudi, Maria i Agustina. El germà gran, Magí va ser una figura cabdal de la Renaixença cultural;destacat poeta, alcalde, diputat, traductor de Shakespeare i president de l'Ateneu Lleidatà, entre altres activitats. Una persona polifacètica formada a Madrid i Barcelona.[5]

Jaume va seguir estudis a l'Institut de Segon Ensenyament a Lleida mentre rebia nocions de dibuix. Com a destí professional va triar marxar a Madrid, en part seguint les passes del seu germà, que estava estudiant dret, i en part perquè Madrid representava l'opció acadèmica i de reconeixement oficial només apte per a persones amb capacitat econòmica, mentre que Barcelona era una ciutat on el creixement només podia arribar des del treball vinculat a activitats artístiques.[6]

Les vivències de la seva estada i les excursions per la serra del Guadarrama les va recollir en un llibre amb les seves memòries que du per títol En la Sierra del Guadarrama. Divagaciones sobre recuerdos de unos años de pintura entre nieves. Cuadros, estudios y dibujos. No va ser publicat fins al 1927. De fet, el primer exemplar el va rebre poc abans de morir, quan ja estava molt malalt i havia perdut la parla. El seu amic Antonio Cànovas del Castillo conegut amb el nom artístic de Kaulak, fotògraf i pintor deixeble de Haes, li va portar perquè pogués contemplar el recull de l'etapa més madura de la seva vida. Morera va agafar el llibre, el va admirar i estrènyer entre els seus braços sentint-se plenament realitzat.[7]

El 1900 es va casar amb María Felisa Alday y Cortina a qui havia conegut a Algorta l'any anterior on estava tenint cura de Carlos de Haes en els darrers dies de vida. El matrimoni va establir la seva residència entre Madrid i la finca Jardingane al municipi basc, on va reposar els seus darrers anys.[8]

Arran de l'Exposició d'Artistes Lleidatans a Lleida el 1912 comença un acostament més gran cap a la seva terra natal -que havia visitat amb regularitat- que culminarà amb la creació d'un museu on allotjar de forma permanent el seu llegat, avui Museu d'Art Jaume Morera. La base de la col·lecció varen ser obres seves i de pintors del seu cercle.

Va morir el 23 d'abril de 1927 a la seva casa del carrer Atocha, 65 de Madrid, des d'on va ser traslladat a Getxo per rebre sepultura amb els màxims honors i acompanyat d'amics i autoritats.[9]

Formació[modifica]

Es va formar a Madrid, a l'Acadèmia de San Fernando i sota les ordres de Carlos de Haes on va començar el seu estil més personal. Entre abril de 1874 i 1877 va marxar al primer pensionat organitzat per l'Académia Española de Bellas Artes de Roma, on va tenir de companys d'aquesta primera promoció a Francisco Pradilla, Casto Plasencia, Ruperto Chapí, Ricardo Bellver, Ramiro Amador de los Ríos i Aníbal Álvarez.[10] El primer estiu a Itàlia es va traslladar a Nàpols junt amb Pradilla amb qui mantindria una relació d'amistat de per vida i qui li va presentar a Marià Fortuny.[11] L'any 1875 va passar una temporada a la riba del llac Trasimeno, on va pintar Tormenta de nieve o Perros en la nieve, Orilla nevada del lago Trasimeno i El anochecer. En aquest període destaquen els seus paisatges dins d'un academicisme classicista com a Pinos de Frascati.[2] Dins del programa formatiu, el 1875 visita París, Bèlgica i Bretanya, acompanyat de Pradilla i Aníbal Álvarez.[11] El segon viatge de l'internat, realitzat el 1876 en companyia d'Amador de los Ríos i Aníbal Álvarez, els portarà a Egipte i Grècia.[12]

També va manifestar preferència per motius tradicionals, presència d'elements d'arquitectura i, en general, un estil paisatgístic més convencional derivat d'una influència més acadèmica.[13]

Quan va cessar del pensionat a Roma el 1877, es va instal·lar temporalment a Lleida on va passar l'hivern.[2] En aquesta estada a la seva ciutat natal va produir alguns dibuixos i un dels poc retrats, el del Maestro Pedrell. També aprofita per visitar Fraga i Santa Coloma de Queralt, pobles originaris dels seus pares, on va pintar El Cinca en Fraga i Plaza de Santa Coloma de Queralt. La primera és una escena costumista amb un estil i combinació pictòrica pròpia del darrer període a Roma, la segona mostra un estil més dur i escàs en colors, si més no en comparació amb les posteriors composicions que va fer de Santa Coloma.[14]

Activitat a Madrid[modifica]

El 1878 es va instal·lar definitivament en Madrid, des d'on va viatjar a Holanda, Bèlgica i França, com a deixeble de Carlos de Haes.[15] D'aquest període és l'obra ­Orillas del Waht (Holanda), presentada a l'Exposición Nacional de Bellas Artes de 1878 i a l'Exposició Universal de París. És un corrent paisatgista oposada a l'impressionisme i al luminisme, partidària de l'experiència directa del natural i atreta pels paisatges nòrdics i, a Espanya, pel País Basc, on també passaria llargues temporades a la seva vila Jardingane d'Algorta (Biscaia), un període del que varen sortir les obres Mar Cantábrico o Costa de Santoña.[2]

El 1884 i 1886 es va desplaçar a Normandia, Bretanya i Holanda en companyia de Haes. Els paisatges marins de Dunkerque, de le Havre i les platges de Villerville incorporaven una gamma cromàtica d'ocres i grisos de tons suaus, amb efectes de llum que donen al paisatge un to melancòlic que recorda a contemporanis seus com Urgell. Les obres d'aquest viatge les va presentar a diverses exposicions i va guanyar medalla de primera classe a l'Exposició Nacional de Belles Arts (Madrid) de 1892.[3]


La serra de Guadarrama[modifica]

A partir de 1890 Morera va iniciar un recorregut per l'agresta serra del Guadarrama. Va ser una dura campanya pictòrica, que li va valdre el sobrenom de Don Jaime, el de hierro per part dels vilatjans,[16][10] de la qual va resultar l'obra del període més personal de l'artista. L'interès per incorporar la muntanya en la seva temàtica amb una mirada específica cap al Guadarrama com a interès paisatgístic s'havia iniciat per la Sociedad de Estudios del Guadarrama i per la Institución Libre de Enseñanza, què amb un corrent pedagògic de vocació roussoniana, fomentava la vinculació dels joves amb l'entorn natural i la muntanya.[17] Les expedicions geològiques i geogràfiques protagonitzades per membres d'aquesta institució havien propiciat les primeres pintures corresponents a aquesta temàtica, realitzades per Carlos de Haes i als seus deixebles als Pics d'Europa a partir de l'any 1874.[18]

Morera va recórrer diverses zones de la serra i va fer estada a Cercedilla. Però ni en aquest punt ni al Valle del Paular, més tard, va trobar el paisatge que tenia al cap com a objecte a captar i representar.[19] Decideix fer una interrupció de la seva campanya durant l'estiu de 1890 i tornar a visitar Normandia i Holanda. Realitzà diversos apunts i dibuixos a més de quatre importants olis: Pescadoras a Normandia, Bretaña, Barcas i Canal de Normandia.[20]

Obsessionat amb el captivador paisatge que veia des de la finestra del seu estudi,[19] segueix cercant una nova ubicació que trobarà a Miraflores de la Sierra, on va situar la seva nova base de treball, on va trobar l'entorn dels Picos de la Najarra, dels ports de Canencia i de La Morcuera i els monts del Hueco de San Blas el Viejo, que li aportarien els escenaris que cercava i pels quals seria conegut.[7]

El resultat d'aquesta activitat va ser una sèrie de vint-i-tres quadres que representen la seva obra més madura i que va tenir a la seva època una àmplia difusió gràcies fonamentalment a la presentació a les exposicions nacionals de 1897, 1901 i 1904 i altres exposicions europees. Va esdevenir el gran difusor de la temàtica d'alta muntanya alhora que destacava com un dels referents del nou paisatgisme realista espanyol. A les seves memòries Morera descriu els paisatges que visità i pintà, però també incorpora les actituds i plantejaments tècnics i teòrics dels seus recorreguts pels ports de Canencia, Las Chozas, La Marcuera, Peñalara o el Paular, a més de recollir la seva visió sobre la gent de la zona.[18]

L'obra d'aquest període busca en les composicions quelcom més que el paisatge estrictament. Vol obtenir l'emotivitat de la pintura. Segons descrivia a les seves memòries: «El mèrit més gran d'un quadre és que produeixi una emoció de tal intensitat que relegui la tècnica a pla secundari. Però sense que això signifiqui menyspreu per la tècnica, ja que amb ella cal contribuir a aconseguir l'emoció».[21]

Relació amb de Haes[modifica]

Jaume Morera va mantenir una profunda amistat amb Carlos de Haes a més de ser el millor dels deixebles i continuador del corrent paisatgista realista, dins del respecte als ideals conciliadors de l'academicisme eclèctic.[13]

Va tenir el primer contacte amb ell a l'escola el 1874, tot just després d'arribar a Madrid, un moment en De Haes li va suposar un suport personal i artístic.[22] Anys més tard amb motiu de la mort del mestre, Morera recordava en un article publicat a La Ilustración Española y Americana, quan va visitar per primer cop al seu estudi on va poder admirar la seva obra i va quedar admirat «pel seu clar talent i serè judici». L'impacte que li va causar va ser «una barreja d'admiració i d'entusiasme, aspiracions i desitjos que no es concreten, però que la meva joventut il·luminava llavors amb els daurats i brillants reflexos de les primeres esperances i il·lusions». Es lamentava també de «..no poder donar a conèixer, el costat del pintor de geni poderós, a l'home de bé, de caritat inesgotable, de generositat i instints i de lleialtat ferma!»[23]

Quan va morir Carlos de Haes el 17 de juny de 1898, Morera i Luis Roy varen ser els seus marmessors. El llegat que De Haes va deixar a Jaume Morera estava integrat per seixanta-quatre estudis, quaranta-sis aiguaforts, cent vint-i-nou dibuixos i un retrat de Federico de Madrazo, un volum considerable que posa de manifest la vinculació entre mestre i deixeble. L'any següent es va organitzar una exposició a Madrid amb aquestes obres i vint olis del mateix Morera després de la qual va donar el llegat rebut al Museo de Arte Moderno de Madrid perquè obrissin la «Sala Haes». Per aquest acte la reina regent Maria Cristina li va concedir la Gran Creu d'Isabel la Catòlica el 9 d'octubre de 1899.[8]

Obres destacades[modifica]

Pensionat a Roma i viatge nord-europeu[modifica]

Imatge Dades
Jaime Morera Galicia Pins de frascati.jpg Pinos de Frascati
1875 Oli sobre tela
61 x 45 cm
Museu del Prado, en cessió a l'Institut Nacional de Pedagogia de Sords.


Jaime Morera Galicia Orilla nevada del lago Trasimeno.jpg Orilla nevada del lago Trasimeno
1875 Oli sobre tela
43 x 61 cm
Museu del Prado



Jaime Morera Galicia Orillas del What - Holanda.jpg Orillas del What - Holanda
1878 Oli sobre tela
110 × 208 cm
Museu del Prado


Jaime Morera Galicia Crepusculo en el lago Trasimeno.jpg Crepusculo en el lago Trasimeno
1881 Oli sobre tela
47 x 74 cm
Col·lecció particular (Biscaia)


Jaime Morera Galicia Paisaje de Normandia.jpg Paisaje de Normandia
1884-1890 Oli sobre tela
118 × 77 cm
Museu d'Art Jaume Morera


JaumeMorera Aldeabretona.jpg Aldea bretona
1884-1890 Oli sobre tela
43 × 31 cm
Museu d'Art Jaume Morera


Serra de Guadarrama[modifica]

Imatge Dades
Jaume Morera - Peñalara (Sierra de Guadarrama) - Google Art Project.jpg Peñalara (Sierra de Guadarrama)
1891 Oli sobre tela
44,5 x 72,5 cm
MNAC
Fitxa de l'obra 024635-000 al web del Museu Nacional d'Art de Catalunya.


Jaume Morera Galícia — Picos de la Najarra.jpg Picos de la Najarra
1891 - 1892 Oli sobre tela
61,5 × 102,5 cm
Museu d'Art Jaume Morera
Morera va transmetre la visió d'una muntanya blanca i grisa amb una solució que coincidia amb postures neoromàntiques europees molt de moda.[2] Estudia amb una acurada elaboració el cim de la muntanya gelada, una massa de roca escarpada que empeny el seu cap a través de la neu. Ho realitza amb gran senzillesa i imbuït d'un fort sentiment,[24] sense un ànim estrictament i fredament naturalista, sinó cercant l'emotivitat pictòrica en una visió idealitzada de caràcter tardoromàntica.[25]


JaumeMorera Leñadoras.jpg Leñadoras
1891 - 1892 Oli sobre tela
82 x 142,5 cm
Museu d'Art Jaume Morera


Fuente de Miraflores de la Sierra.jpg Fuente de Miraflores
1891 - 1892 Oli sobre tela
62 x 102,6 cm
Museu d'Art Jaume Morera


Jaime Morera Galicia Guadarrama.jpg Guadarrama, Valle de Miraflores
1891 - 1892 Oli sobre tela
62 x 97,5 cm
Museu d'Art Jaume Morera


Jaime Morera Galicia - Guadarrama.jpg Guadarrama. Cabaña
1891-1897 Oli sobre tela
42 × 72 cm
Museu d'Art Jaume Morera



Jaime Morera Galicia Cabeza de hierro - Guadarrama.jpg Cabeza de hierro. Guadarrama
1891 - 1897 Oli sobre tela
61 x 100,5 cm
Museu d'Art Jaume Morera
El pintor renuncia a incloure el cel com a recurs de perspectiva per ressaltar només els arbres sobre la neu i les seves dimensions i variacions. Aquesta fixació en la neu com a objecte central i quasi únic, també es troba a Valle de Chozas, San Blas el Viejo, Los picos de Peñalara i Un ventisquero.[16]



Jaime Morera Galicia Invierno.jpg Invierno
1891-1897 Oli sobre tela
76 x 33 cm
Museu d'Art Jaume Morera


Jaime Morera Galicia Valle de Chozas - Guadarrama.jpg Valle de Chozas
1891-1897 Oli sobre tela
58 x 91 cm
Museu d'Art Jaume Morera


Jaime Morera Guadarrama 1897.jpg Guadarrama
1891-1897 Oli sobre tela
62,5 x 103,5 cm
Museu d'Art Jaume Morera




Altres períodes[modifica]

Imatge Dades
Jaime Morera Galicia Portalon del monasterio de piedra.jpg Portalon del Monasterio de Piedra
1872-1873 Oli sobre tela
22 × 31 cm
Museu de Saragossa


Jaime Morera Galicia Plaza de Santa Coloma de Queralt.jpg Plaza de Santa Coloma de Queralt
1877 Oli sobre tela
62 × 102 cm
Museu d'Art Jaume Morera


JaumeMorera Mercat Santa Coloma Queralt MNAC.jpg Mercat de Santa Coloma de Queralt
1895 Oli sobre tela
44 × 73 cm
MNAC


Jaime Morera Galicia Gabarra esperando la marrea.jpg Esperando la marea, Playa de Arrigunaga
1904 Oli sobre tela
43 × 73 cm
Museu d'Art Jaume Morera


Jaime Morera Jardingane.Algorta 1912.jpg Jardingane (Algorta)
1912 Oli sobre tela
61 × 80 cm
Col·lecció particular. Biscaia
Tècnica impressionista en aquest estudi d'un racó del jardí de la finca de "Jardingane", casa de Jaume Morera a Algorta (Pais Basc).



Jaime Morera Galicia Estudio de flores moradas.jpg Estudio de flores moradas
 ? Oli sobre tela
72 × 44 cm
Col·lecció particular. Biscaia



Jaime Morera Galicia Lliris.jpg Lliris
39,5 × 53,5 cm
 ? Oli sobre tela
Col·lecció particular. Biscaia



Jaime Morera Galicia Playa con sol poniente.jpg Playa con sol poniente
 ? Oli sobre tela
80 × 102 cm
Col·lecció particular. Pamplona


Exposicions en vida i premis[modifica]

Any Exposició Obres Premi
1878 Exposició Nacional de Belles Arts (Madrid) quatre olis Segona medalla
1878 Exposició Sala Parès de Barcelona
1878 Exposició Universal de París
1880 Exposició Sala Parès de Barcelona
1881 Exposició Nacional de Belles Arts (Madrid)
1884 Exposició Nacional de Belles Arts (Madrid) quatre olis
1884 Exposició Sala Parès de Barcelona
1887 Exposició Nacional de Belles Arts (Madrid) cinc olis
1890 Exposició Círculo de Bellas Artes de Madrid
1892[8] Exposició Nacional de Belles Arts (Madrid) nou obres amb paisatges de Madrid i Normandia Medalla de primera classe
1892[26] Exposició Internacional de Barcelona La luna o Antorcha de la fe[nota 1] Medalla d'or
1893[27] Exposició Círculo de Bellas Artes de Madrid Flores Medalla de primera classe
1894[28] Exposició Artística de Bilbao tres obres: Costas de Normandia, Flores i Vuelta al establo Medalla de primera classe, per Costas de Normandia
1897[28] Exposició Nacional de Belles Arts (Madrid) vint-i-tres pintures de la sèrie Guadarrama
1898[28] Exposició General de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona Un ventisquero. Puerto de Canencia Medalla de primera classe
1899 Exposició Nacional de Belles Arts (Madrid) vint pintures
1899 Donació obres de Carlos de Haes Gran Creu Orde d'Isabel la Catòlica
1901 Exposició Nacional de Belles Arts (Madrid) Medalla de primera classe
1904 Exposició Nacional de Belles Arts (Madrid) trenta-tres pintures
1912 Exposició Nacional de Belles Arts (Madrid) sis pintures
1912 Exposició d'Artistes Lleidatans
1929 Exposició Internacional de Barcelona Diploma d'honor pòstum

Notes[modifica]

  1. La luna va ser pintada a Miraflores quan tornava d'una de les seves sessions al Guadarrama. Era un divendres sant, per la qual cosa la va anomenar també Antorcha de la fe. A les seves memòries l'autor es lamenta que no li compressin en aquest certamen i que acabés venuda a Londres.(Morera 1927, p. 71)

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Ajuntament de Barcelona «Catàleg il·lustrat d'obres de pintura» (en castellà). Cuarta Exposición de Bellas Artes e Indústrias Artísticas. Imp. de Henrich [Barcelona], 1898 [Consulta: 11 maig 2013].
  • Arias Anglès, Enrique. «Morera en el context espanyol del paisatgisme vuitcentista». A: Jaume Morera y Galicia 1854-1927: Museu d'Art Jaume Morera : Catàleg de l'exposició a Lleida, 1999. Lleida: Museu d'Art Jaume Morera, 1999 [Consulta: 15 maig 2013]. 
  • Blanco, Miguel Ángel. «Visions del Guadarrama» (en castellà). Biblioteca del Bosque, 2007. [Consulta: 13 maig 2013].
  • Camino del Muro, Miguel A. «Ressenya del llibre “El hombre de las nieves: Jaime Morera, el pintor del Guadarrama”» (en castellà). Madrid Histórico [Madrid], Núm. 28, julio-agosto 2010 [Consulta: 12 maig 2013].
  • D. F. M.. «Biografia de Jaime Morera» (en castellà). Enciclopedia online. Museo del Prado, 2010. [Consulta: 12 maig 2013].
  • Gómez-Moreno, María Elena. Pintura y escultura españolas del siglo XIX (en castellà). vol.XXXV. 2a ed.. Madrid: Espasa Calpe, 1994 (Summa Artis). ISBN 8423954765 [Consulta: 11 maig 2013]. 
  • López Grande, María J. «El viaje a Egipto. Primeros viajeros españoles y primeras miradas de la investigación española hacia las tierras del Nilo.» (en castellà). Cuadernos de Prehistoria y Arqueología. Universidad Autónoma de Madrid [Madrid], núm. 30, 2004, pp. 225-239 [Consulta: 19 maig 2013].
  • Lopez Montenegro, Ramon «Jaime, el de hierro» (en castellà). Diario ABC, 04-05-1927, pàg. 6-9 [Consulta: 19 maig 2013].
  • Morera, Jaume «Carlos de Haes» (en castellà). La Ilustración Española y Americana [Madrid], núm XVII, 08-05-1899, pàg. 271 [Consulta: 22 maig 2013].
  • Morera, Jaume. En la Sierra del Guadarrama. Divagaciones sobre recuerdos de unos años de pintura entre nieves. Cuadros, estudios y dibujos (en castellà). Madrid: Ruiz hermanos, editors, 1927 [Consulta: 17 maig 2013]. 
  • Navarro, Jesús. «Una aproximació històrica a l'home i al seu paisatge». A: Jaume Morera y Galicia 1854-1927: Museu d'Art Jaume Morera : Catàleg de l'exposició a Lleida, 1999. Lleida: Museu d'Art Jaume Morera, 1999 [Consulta: 15 maig 2013]. 
  • Navarro, Jesús. «Fitxa de l'obra "Picos de Najarra. Guadarrama"». Lleida: Museu d'Art Jaume Morera, 2010. [Consulta: 12 maig 2013].
  • Navarro, Jesús. «Fitxa de la biografia "Jaume Morera"». Lleida: Museu d'Art Jaume Morera, 2011. [Consulta: 12 maig 2013].
  • Pattison, James William «Contemporary Spanish Artists» (en anglès). Fine Arts Journal, Vol. 29, No. 1, 1913, pàg. 424 [Consulta: 12 maig 2013].
  • Ratés Brufau, Esther; Miquel Garcia, Josep. «Jaume Morera i el Paisatgisme Naturalista». A: Jaume Morera i Galícia, 1854-1927. Catàleg de l'exposició a Lleida, octubre 1985. 1a ed.. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions, 1985. ISBN 8450522234 [Consulta: 15 maig 2013]. 
  • Redacció La Vanguardia «Crònica de provinces» (en castellà). La Vanguardia, 27-04-1912, pàg.8 [Consulta: 13 maig 2013].
  • Reyero, Carlos; Freixa, Mireia. Pintura y escultura en España, 1800-1910 (en castellà). 2a ed.. Cátedra S.L., 1995. ISBN 8437613264 [Consulta: 18 maig 2013]. 
  • Solé, Esther. Lleida 1912. Memòria d'una exposició d'art. Museu d'art Jaume Morera, 2012. ISBN 9788496855540 [Consulta: 13 maig 2013]. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaume Morera i Galícia Modifica l'enllaç a Wikidata