Jean Paul de Gua de Malves

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJean Paul de Gua de Malves
Gua de Malves - Usages de l'analyse de Descartes, 1740 - BEIC 1460763.jpg
Portada dels Usages (1740)
Nom original (fr) Jean-Paul de Gua de Malves
 Prior 

Biografia
Naixement 16 d'abril de 1710
Carcasona, França
Mort 2 de juny de 1786(1786-06-02) (als 76 anys)
París, França
Religió Catolicisme
Es coneix per Teorema de de Gua
Primer editor de l'Encyclopédie
Activitat
Camp de treball Geometria
Ocupació Matemàtiques
Organització Acadèmie Royale des Sciences
Collège Royal
Influències de Descartes
Premi rebut
Modifica dades a Wikidata

Jean Paul de Gua de Malves, conegut com a abbé de Gua, fou un matemàtic francès del segle XVIII, conegut per haver estat el primer editor de l'Encyclopédie.

Vida[modifica]

De Gua va néixer el 16 d'abril de 1710[1] a Carcasona. El seu pare, Jean Degua, havia deixat Limós a finals del segle XVII, per establir-se a Carcasona com a comerciant tèxtil. El 1720 va esdevenir baró en comprar la baronia de Malves. El seu negoci va fer fallida el 1725 i el mateix Jean Degua es va salvar d'una condemna a mort per fallida fraudulenta, gràcies a la intervenció del duc de Chaulnes.

Jean Paul de Gua va seguir estudis per ser capellà, mentre els seus germans van ser oficials militars. No se sap quan va esdevenir abbé, però ell mateix es donava aquest títol el 1728.

Després d'un viatge per Itàlia, s'instal·la a París on coneix Clairaut i altres acdèmics, i el 1732 és nomenat membre de l''Acadèmie des Sciencies de Bordeaux a instàncies de Dortous de Mairan, secretari perpetu de l'Acadèmie Royale. La seva fama com a matemàtic es comença a estendre, fins al punt que el 1733 llença un desafiament al matemàtic Alexis Fontaine des Bertins.[2]

La publicació el 1740 dels Usages (vegeu més endavant) li val la seva admissió a l'Acadèmie Royale des sciences el 1741. L'any següent és nomenat professor de filosofia grega i llatina del Collège Royal, càrrec que mantindrà fins al 1748.[3]

El 27 de juny de 1746 signa un contracte amb els llibreters Le Breton, Briasson, Durand i David per editar una Encyclopédie ou Dictionnaire universel des arts et des science de la qual ell era l'editor principal. Un any després, el 3 d'agost de 1747, el contracte és rescindit per raons encara poc clares[4] i els llibreters nomenen dos mesos més tard com a nous editors D'Alembert i Diderot.[5]

Inicia nombrosos projectes que no es porten mai a terme: una traducció dels Philosophical Transactions, un gran llibre d'Aritmètica, la cerca de mineral d'or i altres metalls al sud de França, l'edició d'una nova revista científica (les Mémoires périodiques), una nova loteria, estudis dels terratrèmols i altres fenòmens meteorològics a fi de preveure'ls, ...[6]

Així doncs, tampoc resulta estrany que el 1756 fos empresonat per llibertinatge arrel de la denúncia d'una prostituta,[7] ni que s'emboliqués en un costosíssim procés judicial contra els seus germans per l'herència del seu pare.[8]

Obra[modifica]

Malgrat les seves múltiples activitats, la seva producció acadèmica és minsa,[9] d'ella es poden destacar les següents publicacions:

També va fer de traductor d'algunes obres angleses que van tenir certa influència en la filosofia de la Il·lustració:

Altres manuscrits han estat retrobats en el segle XX com, per exemple, la Mémoire circulaire des différentes choses que l’éditeur de l'Encyclopédie demande à ceux qui voudront bien l’aider dans cet ouvrage (1747), una carta enviada a l'Academia de Ciències de Lió explicant el seu pla d'edició de l'Encyclopédie i demanant ajut per portar-lo a terme.[12] Tot i així, sembla que ni D'Alembert ni Diderot en van fer gaire cas en fer-se càrrec de l'edició de l'obra.[13]

Referències[modifica]

  1. Kafker & Loveland, paràgraf 3. El Dictionary of Scientific Biography diu que va ser vers 1712.
  2. Kafker & Loveland, paràgraf 4.
  3. Kafker & Loveland, paràgraf 7.
  4. Théré & Charles, pàgina 105.
  5. Kafker, pàgina 453.
  6. Kafker & Loveland, paràgrafs 10-16.
  7. Bongie, pàgines 12 i ss.
  8. Kafker & Loveland, paràgraf 16.
  9. Kafker i Loveland, paràgraf 6.
  10. Bradley, pàgina 90.
  11. Kafker i Loveland, paràgraf 13.
  12. Théré & Charles, pàgines 105 i ss..
  13. Bongie, pàgina 16.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]